Martí Gironell: “L’escriptor pot ser pedagògic sense alliçonar”

3.11.2015

Martí Gironell és un dels convidats a obir el cicle Barcelona Novel·la Històrica, que se celebrarà a El Born CC des d’avui i fins al 7 de novembre. Martí Gironell, un dels autors més populars de la literatura catalana, ha centrat la seva obra en el gènere històric. Ha publicat El pont dels jueus, L’arqueòleg, El primer heroi o Strappo, entre d’altres.

Martí Gironell  |  Foto Marc Vila. www.marcvila.com

Martí Gironell | Foto Marc Vila. www.marcvila.com

Bernat Puigtobella: Com veus el gènere de la novel·la històrica? 

Martí Gironell: En plena forma, resisitint els embats de les modes i les tendències. Encara l’altre dia ho comentàvem en una jornada de novel·la a Écija, a Sevilla. Als lectors els continua interessant que li expliquis què va passar quan no hi érem. Crec que aquesta curiositat és la clau i providencial pel futur i la bona salut del gènere. I això és el que permet la novel·la històrica tingui també té pinzellades d’altres gèneres, perquè hi pot haver incursions a la novel·la negra, a l’eròtica i fins i tot a la fantàstica. Tot depèn de l’agosarament de l’autor i del pacte tàcit que facis amb els teus lectors.

B.P: La commemoració del 1714 ha generat una gran quantitat de novel·les sobre aquest episodi de la nostra història, no totes de la mateixa qualitat. Quins creus que són els principals riscos, temptacions i errors en què incorren els autors que volen abordar un episodi històric des de la ficció?

M.G: El filòsof Claude Adrien Helvetius deia que “La història és la novel·la dels fets i que la novel·la és la història dels sentiments”. Procuro documentar la història per explicar els sentiments. La novel·la històrica explica fets reals i se cenyeix a la precisió històrica, però no és història. És ficció. Es regeix pel criteri de versemblança, no pel de la veritat. Crec que hi ha d’haver un punt pedagògic sense alliçonar, fer-ho és un risc i un error. Cadascú treurà les lliçons i conclusions que vulgui després de llegir la novel·la. El que jo faig és donar eines al lector per desenvolupar-se còmodament en una época que no li és pròpia però que es pot sentir i fer-se molt seva. La literatura és la connexió entre els conceptes de realitat i ficció. Acceptes les limitacions que imposen els fets, però el que pretenc no és convertir-me en historiador sinó recrear el clima i això exigeix la ficció literària. Dotar els fets d’uns sentiments que indubtablement tenien però que els tractats d’Història no han reflectit.

B.P: Com t’enamores d’una època o un episodi històric? Què ha de passar perquè diguis: aquest és el meu tema. Quins criteris segueixes a l’hora de triar una història?

M.G: El període no és important per a mi. El que determina que vulgui fer-ne una novel·la és la historia que hi ha al darrere d’un personatge o d’un episodi que m’expliquen, descobreixo o trobo per casualitat. És el que m’ha passat sempre des d’El pont dels jueus a Strappo. Em crida l’atenció, per exemple, la història que hi ha al darrere de l’arrencament dels frescos romànics de Mur i que es venguin a Boston, que s’empari l’espoli del nostre art i que això sigui el detonant de l’aventura per recuperar l’art romànic dels Pirineus que permetrà crear la major col.leció d’aquest art a les futures sales del MNAC. Igualment, em va fascinar la determinació de personatges com el pare Ubach o en Boquica. Personatges que van viure moments històrics que la novel·la reivindicar, viatjar-hi, conèixer-los i de vegades rescatar-los d’un oblit que és injust. La Història en majúscules, els grans fets, aquells que passen als annals de la Història, es fan més entenedors si els expliques a través de personatges en minúscules.

B.P: El pont dels jueus és la novel·la que et va consolidar, i ha suscitat tota una pelegrinació de gent a Besalú. Ets consscient que has generat tot un fenomen de turisme literari? 

M.G: Crec que El pont dels jueus, la meva primera novel·la, em va obrir les portes per entrar en aquest món, el de la literatura, i gràcies als lectors que t’engresquen a continuar explicant històries. Plantejar uns fets que tenen lloc en uns escenaris determinats fa que el lector tingui ganes de conèixer-los, de visitar-los. I em sembla collonut que es faci turisme literari! Hi ha molt bones històries que ha generat el nostre país que valen la pena que s’expliquin i que es coneguin in situ.

B.P: Aviat participaràs al cicle Barcelona Novel.la Històrica, que se celebrarà al Born CC a principis de novembre. Enguany s’ha distingit amb el premi Barcino l’escriptor Simon Scarrow. L’has llegit? Quins serien els teus tres autors de capçalera d’aquest gènere?

M.G: No, ni el conec ni l’he llegit però no descarto fer-ho. En canvi em farà molt il.lusió coincidir-hi al Born CC i gairebé fer de teloner de Tariq Ali perquè em toca parlar abans que ell. El llibre de Saladí que va escriure ara ja fa quinze anys és una novel·la a l’altura de Lleó l’Africà d’Amin Maalouf o el metge de Noah Gordon. Autors que tot i no ser de capçalera han format part de les meves lectures al costat d’altres d’altres gèneres.

Martí Gironell participa a la sessió inaaugural de BNH aquest dimarts 3 de novembre al Born CC a les 17h. Podeu consultar el programa al web de Barcelona Novel·la Històrica.