Marta Carrasco: “Perra de nadie surt de les cendres”

25.05.2018

L’espectacle Perra de nadie, de Marta Carrasco, ha guanyat el Premi Serra d’Or de Teatre 2018 a l’aportació més interessant. La vam veure a La Seca – Espai Brossa de Barcelona, i ara la tornem a veure a L’Estruch de Sabadell. Montse Barderi l’entrevista al mateix bar del teatre.

Una imatge de l’espectacle ‘Perra de nadie’, de Marta Carrasco.

Es pot seguir sent bona persona a la vida després que algunes persones s’aprofitin de tu?
No es pot deixar de ser. Si jo pogués, diria prou però és una cosa que va amb l’ADN, si és que em creus bona…

Qui és la Marta Carrasco del 2018?
És una dona gran, de 54 anys, que està més calmada, amb més pes en tots els sentits. En la representació d’avui em veuràs una mica més ampla…

És que m’importa una merda que t’hagis engreixat, ja sé que algunes crítiques de dansa ho han comentat…
Ho vas llegir? Hi ha una tirania amb això, gordofòbia, misogínia i falta de respecte. Què importa la feina d’algú o si s’ha posat uns quilos de més? Això també ho diuen als senyors?

Com ara al president Torra?
Ep, aquest president no para de citar al meu avi! Carrasco Formiguera per aquí, Carrasco Formiguera per allà… És un dels seus referents.

Però t’has sentit atacada pel tema dels canvis al teu cos?
No em vaig deixar, amb els anys tinc més força interior.

I és que tu sempre has apostat més per l’expressivitat que per tenir una companyia de cossos perfectes… I una dona amb experiència pot transmetre molt més.
Efectivament, i aquí hi ha un component de masclisme molt determinant. Digues-me un actor estupendo.

Lluís Homar.
Al Lluís Homar li començarien una crítica dient que s’ha engreixat, que no li caben els vestits i que “le falta un tinte”?

No. Què és per a tu Perra de Nadie? Una conclusió, una síntesi, un final, el principi d’un nou camí?
Perra de nadie va sortir de les cendres perquè vaig patir una depressió de dos anys. Va sortir perquè l’Albert, un amic meu que és coreògraf, em va agafar de la mà i em va portar a una classe de Zumba. I perrea, perrea, perrea

I has superat la depre?
Sí, em sento molt millor.

Com ho has aconseguit?
Llegint, llegint molt. No miro la televisió, però en canvi no puc estar sense un llibre, em dona molta pau.

I tant, fins i tot la Isabel Coixet et va recomanar. No t’agradaria fer cinema?
Molt. És un gènere que m’agradaria molt explorar. Alguna cosa ja hi he fet.

Sí, amb el Carlos Saura…
Però feia el que faig jo, ballar, no pas d’actriu.

Fem aquí una crida als directors i directores que et descobreixin aquest món.
Si, fem-ho, fem la crida. Tot i que jo parlar…

Però si jo he vist molts textos teus en les obres i són boníssims!
Tu em mires sempre amb bons ulls.

No és cert… Si t’he arribat a preguntar “de qui són que compro el llibre” i m’has dit “són meus!”. Estàs contenta amb els premis de Perra de Nadie?
Molt, hem guanyat el Serra d’Or, el de la Crítica i som finalistes als Premis Max.

Què passarà als Max?
No crec que guanyem, no l’he fet a Madrid i molta gent no l’ha vist… Estem notant la situació política.

Què vols dir?
Estem vetats a alguns llocs. A Andalusia no m’han deixat entrar a la Red de Teatros, la raó és simplement que no pots. No ens volen. Tenim problemes.

I fora d’Espanya?
Al setembre potser anem a Los Ángeles i a Mèxic, però la gent en general no té diners i també costa cobrar amb tota la situació.

Has perdut diners amb Perra de Nadie?
No.

No ha passat com l’altra vegada, que vas haver de demanar un crèdit personal?
No, no aquest cop no.

Què faràs a partir d’ara?
No ho sé, perquè vaig dir que era l’últim solo que feia i potser me’n desdic. M’ho estic passant molt bé i m’agrada tant… Però és molt lleig perquè ja he dit que no continuaria.

El pròxim?
No, el pròxim segur que no perquè no el faig jo i va sobre el canvi de sexe.

Quines idees tens?
Em va impressionar molt la pel·lícula La chica danesa, el llibre… I no és que vulgui explicar aquesta pel·lícula, però m’interessa molt tot el procés que fa i com arriba a patir. Que vulgui anar més enllà fins al punt que li posen un úter i uns ovaris –que és una operació que no es fa avui en dia– i que acabi morint… A la cinquena operació, va morir. I el que va patir amb la seva dona i amb la societat…

Tens amigues transsexuals?
No

T’agradaria tenir-ne?
Molt.

Jo en tinc algunes i des d’aquí faig una crida a totes elles: noies, a parlar amb la Marta Carrasco per fer la nova obra, farem una party.
Oh, sí, seria genial!

Alguna cosa final que vulguis compartir?
Estic patint molt el tema polític, m’està afectant tant que no puc veure ni les notícies, i m’afecta que hi hagi gent a la presó i exiliada, m’afecta l’actitud del govern… Jo ara mateix ja estic preparada per tot.

Què creus que passarà?
No ho sé, hauríem de tenir un govern, però aquest senyor ja ha començat amb uns tuits…

No ha anat bé, no.
Crec que a la mínima, molt mínima, només que digui la paraula “República” ja tindrà una querella.

I la gent està menys movilitzada?
La gent està una mica cansada i també cal que els nostrs polítics es posin d’acord, no és moment de divisions internes. Però hi ha gent a fora movent-se molt, i el Llarena fent el ridícul amb l’Euroordre…

Podem dir Llarena? Per primer cop tinc sensació de censura…
Si, com de por, oi?

Que ens portin juntes a la presó i jo seré tu perra.
Oh, yo seré tu perra, que maco, acabem així l’entrevista, és immillorable.