Mari Carmen Martín: “El Mindfulness pot combatre el fracàs escolar”

21.09.2018

Mari Carmen Martín és una psicòloga especialitzada en el benestar de les de les persones i les organitzacions. Compagina la seva professió amb la docència a la Universitat de Barcelona. Actualment, imparteix  un taller de Mindfulness en el marc del programa d’activitats Gaudir UB. Martín ens explica què és i com funciona aquesta pràctica provinguda del budisme i el ioga, el Mindfulness.

Maria Carmen Martín, psicòloga, experta en mindfulness. | Foto: Ester Roig ©

Com definiries el Mindfulness?
El Mindfulness és la pràctica de l’atenció plena, sostinguda, oberta, neutre i amable. Aquesta és la definició que se li ha atorgat en els darrers anys. Des del món de la psicologia, es considera un estat mental i una emoció positiva i neutre.

Hi ha alguna diferència entre el Mindfulness i la meditació tradicional (o qualsevol altre tipus de teràpia)?
Sí, totalment. El Mindfulness ha agafat alguns components meditatius del budisme, de la meditació zen i del ioga per construir un tipus de meditació que és laica. És a dir, que no té connotacions religioses, ni espirituals i que és bastant científica des del punt de vista psicològic. L’objectiu del Mindfulness és ajudar a les persones a tenir cura dels seus pensaments, el seu estat mental i les seves emocions. Amb tots aquests elements es construeix un estat de benestar a partir de la pràctica.

Com neix aquesta filosofia de vida?
Sempre ha estat present. No obstant, en el nostre context, s’ha de tenir en compte que durant molts anys s’ha practicat la religió catòlica. No ha estat fins fa poc que s’ha passat de creure en unes pràctiques contemplatives. Vivim en un estat laic i amb uns nivells d’estrès molt elevats. Des del meu punt de vista, aquesta pràctica està omplint forats que potser hem perdut en el temps i van relacionat amb la manca de fe religiosa. El Mindfulness apodera les persones, els dona eines per gestionar el seu estrès, el seu benestar, el seu estat mental.

En quin moment arriba el Mindfulness a la societat occidental?
El Mindfulness com a programa de reducció d’estrès va arribar a partir dels anys vuitanta de la mà d’un investigador clau, el biòleg Jon Kabat-Zinn. Ell va crear una sèrie de pràctiques en què treballava amb un grup de pacients que tenien dolor crònic. Aquest acte va funcionar. Fins que s’ha convertit en una intervenció dintre de la psicologia i del benestar.

Es pot practicar en qualsevol moment del dia?
Sí, i tant. Hi ha una pràctica formal que s’acostuma a recomanar al matí, abans de començar l’activitat, o a la nit, abans d’anar a dormir. Però també hi ha pràctiques informals que encaixen molt en el nostre estil de vida. Consisteixen en tenir cura dels pensaments, ser conscient d’on es pot canalitzar l’atenció, pensar en coses positives o dirigir aquesta atenció en la respiració. És a dir, té un ventall de possibilitats potser més ampli que la resta de tradicions. Per això té aquest èxit. Pots estar a la feina i practicar Mindfulness. De fet, hi ha moltes investigacions sobre com desenvolupar l’atenció plena en el lloc de treball perquè les persones tinguin més atenció. Tenir cura de l’atenció, gestionar-li i ampliar-la.

Maria Carmen Martín, psicòloga, experta en mindfulness.| Foto: Ester Roig ©

Com funciona una sessió de Mindfulness?
El programa de reducció d’estrès més estès és el de MBSR que recomana unes vuit setmanes. Per tant, totes les intervencions de Mindfulness estan desenvolupades al voltant de vuit o deu setmanes. Pel que fa a un intensiu, recomanem unes quatre o cinc hores al dia. Per arribar a meditar un temps sostenible i fer la pràctica formal, normalment són quaranta-cinc minuts al dia o distribuir-lo en diferents moments del dia. Però és una tècnica que com més temps hi poses més guanys tens.

És una teràpia reconeguda pels especialistes de la medicina o es considera medicina alternativa?
Sí, hi ha més de 16.000 estudis científics en un àmbit d’atenció plena amb aquesta paraula. Hi ha molta evidencia científica. Dins de la psicologia es considera un tipus intervencions de la tercera generació de teràpies. És un àmbit nou que, cada vegada, s’està expandint més ràpidament i, forma part d’intervencions en molts àmbits psicopatològics, no només l’estrès.

Creus que com a societat tendim a menysprear aquest tipus de pràctiques?
Sí. Evidentment depèn de la gent. Hi ha gent que connecta i que té interès, però hi ha gent que no. Aquests últims són persones que, sobretot, els hi agrada fer esport i practicar exercicis amb més d’acció. I el Mindfulness no és una activitat de gaire acció.

Què han d’estudiar els professionals d’aquesta teràpia?
Hi ha associacions que certifiquen el títol per impartir programes de Mindfulness. Però és una qüestió de mercat. Dins el món d’aquesta teràpia, hi ha professionals puristes que opten per anar a la Universitat de Massachusetts i tenir el títol d’allà. O bé, hi ha gent que prové del món del budisme o altres pràctiques meditatives. Des del meu punt de vista, per ser professional del Mindfulness s’ha de ser respectuós amb les ensenyances i amb la tècnica. També estan naixent programes combinats, com l’atenció plena i la intel·ligència emocional. És un estudi que es combina en moltes pràctiques i això obre portes.

Maria Carmen Martín, psicòloga, experta en mindfulness. | © Ester Roig

Qualsevol persona pot sumar-se a aquesta pràctica?
Si, totalment. Les intervencions que s’acostumen a impartir són en el món de l’educació, en les organitzacions o l’àmbit clínic. S’ha de tenir clar que el Mindfulness no és la panacea. És a dir, no és la solució de tot. Però és una intervenció amb un èxit bastant interessant dins dels diferents hàbits de la investigació. No tothom s’enganxa, sempre hi ha un 20% o 30% que no acaben desenvolupant l’hàbit.

Quina és la mitjana d’edat d’una persona que pràctica el Mindfulness?
Els curos que jo imparteixo acostuma a assistir-hi gent gran. És a dir, pre-jubilats o jubilats. També hi ha gent que està buscant feina i estudiants que estan pendents de recuperar crèdits, però aquests són el 20%.

Tendeixen a assistir més homes o més dones?
En aquest tipus de pràctiques hi ha més dones.

Creus que s’hauria d’impulsar a les escoles i instituts per treballar el tema de les emocions i  la concentració dels infants?
Sí, de fet hi ha escoles que practiquen el Mindfulness  els primers deu minuts del dia. És una tècnica que ajuda molt a la concentració dels infants perquè entren en un estat d’atenció. Realment és un entrenament mental que t’ajuda a gestionar millor l’atenció i beneficia la concentració.

Creus que hi hauria menys fracàs escolar?
Totalment, però abans s’hauria d’estendre més. Hi ha estudis de la Universitat de Zaragoza que demostren que el Mindfulness millora el fracàs escolar. Aquesta noticia anima als professors, sobretot aquells que tenen alumnes moguts. El problema és que el sistema educatiu no ha canviat en els últims cent anys i els infants passen gran part del dia asseguts i en poc moviment. Evidentment que si es fessin canvis i s’introduïssin activitats amb més moviment, doncs es podria introduir el Mindfulness.

En plena era de la tecnologia i les xarxes socials, creus que les persones ens hem oblidat de nosaltres mateixes, a respectar el que pensem, a cuidar-nos i a gestionar les nostres emocions?
Sí, estem molt influenciats. Passem massa estona connectats als mòbils, pendents dels missatges i ens oblidem de nosaltres mateixos. Us recomano un llibre que es titula Focus, de Daniel Goleman, en què parla de l’efecte de l’increment de l´ús de la tecnologia. A més, hi ha professionals de l’atenció plena que han creat i desenvolupat aplicacions sobre Mindfulness per promoure una tecnologia més sana i que ens ajudi a estar més enfocats en la nostra ment.

Maria Carmen Martín, psicòloga, experta en mindfulness. | Foto: Ester Roig ©

Per tant, creus que la societat de la tecnologia i el fet d’estar connectats al mòbil gran part del dia té relació amb l’auge de la pràctica del Mindfulness?
Si, tenim masses interferències durant el dia. Del mòbil, l’ordinador, la televisió… Jo crec que l’entrada digital ens ha agafat sense preparació. S’haurien de fer cursos de com gestionar les pantalles, ja que distorsionen la nostra atenció i debilita la qualitat de la nostra feina.

Moltes empreses comencen a optar per practicar el Mindfulness en el seu equip?
No en són tantes. Jo crec que s’hauria de potenciar molt més, encara. Les empreses que ho han començat a impulsar són, sobretot, les del sector tecnològic, que la majoria són organitzacions joves. Ho fan amb la finalitat de  buscar un benefici per millorar el benestar i la productivitat, però no ho fan  centrant-se en la prevenció. A nivell internacional, l’empresa SAP és un exemple. Però vaja, no fa gaire més de cinc anys que ho practiquen.

Creus que d’aquí uns anys el nivell d’estrès serà menor tot i viure en una societat plenament tecnològica?
Potser sí. De fet, estem en un moment exponencial des del punt de vista de desenvolupament, de solucions digitals i tecnològiques. Però la nostra habilitat no és exponencial. És impossible estar al dia de tot i saber de tot. És positiu que la tecnologia sigui una aliada dels coneixements, però s’han d’obrir debats sobre el tema.  La qüestió és gestionar el temps, és un exercici de disciplina. Tenir atenció i consciència del nostre consum i fer sensibilització.

Podeu trobar més informació sobre els cursos de la UB en aquest enllaç. 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Debido a un exceso de estrés y angustia mi doctora me derivó a un tratamiento de psicoterapia. Con las primeras sesiones comencé a sentir excelentes progresos. La experiencia que aprendí mejoró enormemente mi calidad de vida y por consiguiente la de mi entorno familiar . Gracias Maria Carmen Martín por la ayuda, comprensión y paciencia. Eternamente agradecido.