Llibres infantils, antídots contra la tristesa

25.11.2014

The little lost star, és el primer conte infantil publicat per Kathrin Schadt, escriptora alemanya resident a Barcelona. En ell, hi trobem una mà estesa cap a les persones tristes, un antídot a favor de la tendresa. La Clàudia Rius entrevista l’autora i ens la presenta a Núvol.

Kathrin Schadt

Kathrin Schadt

Kathrin Schadt és alemanya i el seu accent ho denota. Parla un castellà molt correcte amb rastres llatinoamericans. Si et diu “linda”, ho pots atribuir al fet que ha estudiat literatura llatinoamericana, junt amb filosofia i literatura comparada, a Berlín. Ho ha estudiat així, tot junt, perquè explica que abans a Alemanya cadascú es construïa la carrera a base d’especialitzar-se en diversos temes. I ella va escollir principalment filosofia, acompanyant-la de literatura comparada i llatinoamericana. Quan va acabar, va anar-se’n a la ciutat de Leipzig a cursar escriptura creativa mentre gaudia d’una beca per aprendre periodisme. No és d’estranyar, doncs, que d’uns estudis tan de lletres n’hagi nascut una escriptora compromesa amb la vessant més humana de les persones.

L’escriptora, de 35 anys, acaba de publicar l’e-book per a nens petits The little lost star. El títol en castellà es La estrella desaparecida, i en català no té traducció perquè encara està buscant algun editor del país. Li agradaria veure la seva obra publicada en el nostre idioma. Una llengua, la catalana, amb què ara conviu mentre fa vida i família a Barcelona. I és que la Kathrin no ha parat mai de moure’s; va començar a escriure quan als vuit o nou anys li van regalar un diari. Durant la carrera va treballar per a diaris i després en televisions alemanyes, però no va deixar les lletres en cap moment i publicava textos literaris en revistes. Avui en dia escriu sobre la cultura catalana i sobre Barcelona per a una plataforma alemanya de literatura, FixPoetry. El Goethe Institut comparteix a la seva web principal els escrits de la web de literatura, animant als seus visitants a llegir-los. L’any que ve, la idea de la Kathrin Schadt és unir totes les columnes en qüestió i fer-ne un llibre. El projecte més proper, però, és publicar una novel·la que va donar a llum quan va acabar d’estudiar i que també pretén traduir al català i al castellà: Lilium Rubellum.

L’obra que acaba de presentar amaga una història particular: The little lost star no era, en principi, un relat per a publicar. Aquest conte per a nens petits va néixer a partir d’un viatge, del primer viatge de l’escriptora. De Tailàndia i d’una molt jove Kathrin Schadt. Allà va ser mestra d’anglès, de gent discapacitada, i hi va conèixer una dona que també era professora. “Una mujer muy triste”, diu la Kathrin. I és per això, per aquesta amistat amb una persona afligida, que “una noche antes de Navidad escribí esta historia, como regalo para que ella estuviera más alegre”. Al cap de molts anys aquest conte es va publicar en una revista i, a poc a poc, s’ha acabat convertint en un llibre electrònic en anglès, castellà, alemany i francès. També es pot trobar en format paper en la llengua materna de l’escriptora, acompanyat d’un petit quadern per a acolorir.

Davant de la pregunta de si creu que és important per a l’educació dels nens petits que llegeixin contes, la Kathrin no ho dubta. “Es mejor que ver la televisión. Creo que los cuentos abren la imaginación y ayudan a crear mundos que no son parte de éste, sino del mundo de la cabeza”. Potser ho té tan clar perquè de petita li encantava llegir, com demostren les fotos que té de quan amb pocs anyets ja estava sempre rodejada de llibres. En canvi, si li preguntes si la literatura infantil ha canviat des que ella devorava obres d’aquest tipus fins ara, triga a contestar. “La literatura es como todas las partes de la cultura, cambian con los cambios del mundo, así que me parece que sí que ha variado”. Potser ara no es busca tant el fet d’amagar una lliçó moral a cada conte? Sí, afirma ella, pensativa. Creu que hi ha molts productes literaris o audiovisuals superficials, però confia que encara existeix una altra forma de fer les coses. “Sigue habiendo literatura buena y educativa, igual que buena televisión. Quizás se tiene que buscar más o mejor, porque ahora hay muchas cosas a elegir y antes todo era más limitado”. L’escriptora alemanya creu que no és que hagin disminuït els productes culturals bons, sinó que estan rodejats de matèria dolenta que cal saber destriar.

I el sol li diu a l’estrella perduda: “El Señor Luna Llena, él te necesita porque es el papá de la noche y tú eres una de sus hijitas luminosas. Y ahora dime, ¿Acaso crees que tu papá soportaría que le faltara una sola chispita tuya?”. Així fa una part del llibre infantil de la Kathrin, que també guarda un fil de relació amb la novel·la Lilium Rubellum. “El cuento para niños está escrito pensando en las personas que no están sanas, y la novela también. Estos libros, para mí, en el corazón, están dedicados a esa gente”. La Kathrin Schadt és molt tendra, i els seus escrits ho demostren. Si volem ser més humans, hem d’ensenyar als nostres nens què és la humanitat. “Sin tí, tu lugar se vería terriblemente oscuro”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Quin contrast!: llegir aquestes ratlles, dolces i espirituals, mentre el cap et va, sense voler, cap als jocs més cool de vídeo-consoles. No cal ser gaire explícit: quant més violent és el joc més adeptes acaba agafant. Ho sé, ho sé, cal facilitar el drenatge de l’agressivitat sense fer trencadisses a dins de casa,…però, em pregunto, no seria fantàstic també facilitar el drenatge de l’empatia quan potser de l’altre menú ja se’n fa un gra massa?. La Kathrin Schadt ja es va respondre a si mateixa. A la resta de pares ens toca fer-hi front,…i no cal escriure cap llibre; però sí convidar a llegir-ne als menuts i deixar reposar una bona estona les explotades pantalles.