Lina Tur: “M’agrada la intimitat de la música de cambra”

20.08.2015

La versàtil violinista Lina Tur Bonet, que actua al FeMAP al costat de Kenneth Weiss i Sebastian Hess formant el grup d’ensemble Musica Alchemica, oferirà un programa amb obres de Vivaldi –les Sonates de Graz– el 21 d’agost al claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll, el 22 a l’església de Sant Pere de Sorpe (Alt Àneu) i el 23 a l’església Saint-Martin d’Hix a Bourg Madame.

Lina Tur

Lina Tur

Aina Vega: Què destacaries més de la teva formació com a violinista?

Lina Tur: D’una banda, que és poc convencional. De l’altra, la curiositat que sempre m’ha portat d’una escola a l’altra, d’un repertori a l’altre, i la sort enorme d’haver pogut aprendre –i seguir fent-ho– de tants i tan bons músics de molts àmbits. Músics que han estat els meus professors, o els meus directors, o els meus companys.

A. V.: Per què et consideres versàtil? Pel repertori?

L. T.: Sí. Perquè és atípic dedicar-se a a dos estils tan diferenciats –en realitat tres o més– i pel fet de fer música tant com a solista com amb cambra, amb orquestra o en projectes que fan confluir altres disciplines artístiques. Un dia és el Quartet per al fi dels temps de Messiaen i la setmana següent les Sonates del Rosari de Biber o el Doble concert de Brahms com a solista… I llavors vaig a col·laborar amb la Mahler Chamber de gira entremig de les meves classes o d’algun projecte discogràfic…

A. V.: D’on ve la passió per dues èpoques tan diferents com ho són el Barroc i el Romanticisme?

L. T.: De l’amor a la bona música, sigui de l’època o l’estil que sigui, també la contemporània i l’actual.

A. V.: Fins a quin punt és important tocar amb instruments historicistes?

L. T.: No penso que sigui estrictament necessari, però per mi és molt millor, encara que suposi molta més dedicació i treball. Em serveix per entendre millor l’oïda interior del compositor i m’ajuda a recrear millor la seva època, la seva realitat, la seva música. A més, em sembla més bell.

A. V.: T’han influït d’alguna manera els teus orígens eivissencs?

L. T.: M’imagino que sí, que hi ha una gran part de mi que és mediterrània, de llum, de colors i d’amant de la bellesa… Un cert hedonisme, segur. Encara que dubto que, amb la disciplina que requereix el violí, algú pugui deixar-se endur.

A. V.: Per què sents especial predilecció per la música de cambra?

L. T.: Per la mateixa raó que em sento més a gust amb grups reduïts de gent; perquè em permet connectar millor, més profundament, intimar (musicalment) amb els altres músics. També penso que els compositors es mostren més íntimament en la seva producció cambrística. A més, des de sempre he preferit les coses petites, les miniatures, els formats més reduïts. Aquest amor per allò petit i exquisit podria ser una característica eivissenca…

A. V.: Quines joies poc conegudes has redescobert?

L. T.: He gravat per primera vegada els trios de Boccherini op. 34, diverses obres de violí sol de Nicola Matteis, un parell d’òperes alemanyes del segle XVII, concerts i sonates de Vivaldi…, però també he tocat bastant música que encara no ha estat enregistrada, com per exemple del clasicisme alemany i el seicento italià.

A. V.: Com a solista has actuat en molts festivals, com el Festival Brunnenthal, el Residenzwoche de Munich, el Festival de Herne, el de Mainz, l’Styriarte d’Àustria… Quina ha estat la teva millor experiència?

L. T.: És difícil destacar-ne només una. He gaudit de totes i en guardo records molt bonics, de com sonaven les sales i de com reaccionava el públic, fins i tot dels comentaris que feien… Però visc amb la idea que el millor encara ha de venir.

A. V.: De tots els teatres on has actuat (Concertgebow Amsterdam, Lincoln Center de Nova York, Scala de Milà, Musikverein de Viena, Palau de la Música de Barcelona…), quin creus que s’ajusta més a les teves necessitats interpretatives?

L. T.: La música, el so en aquest cas, és una cosa viva, i cada sala té un color, unes dimensions, i fins i tot una energia particular. És molt bonic jugar amb això i deixar sempre un marge per veure com reaccionarà la música a cada sala, per tal que el fet de fer música en viu sigui exactament això: viu, fet en el moment, en aquest lloc. Per descomptat que m’encanta tocar a sales històriques, a palaus i capelles. I el Concertegebow sona meravellosament. Pero pot ser que el Musikverein de Viena sigui un dels meus llocs favorits, pel seu bell so daurat i també per la relació que tinc amb la ciutat en què vaig estudiar, on vaig assistir a tants concerts.

A. V.: Què t’ha aportat treballar amb directors com Abbado, Gardiner, Nagano…?

L. T.: M’ho han aportat tot; aprendre les coses més importants que sé. El gran luxe que et truquin per treballar i a la vegada aprendre tant. En concret: d’Abbado he après a escoltar; de Gardiner a moure la música en el temps…; i del meu altre favorit, Daniel Harding, a corroborar que es poden combinar perfectament el cervell, la força i el cor.

A. V.: Quin lloc ocupa la docència en la teva vida?

L. T.: Continuo els meus estudis ensenyant. Crec que ensenyar és l’últim pas del procés d’aprenentatge.

A. V.: Com és treballar amb Kenneth Weiss i Sebastian Hess?

L. T.: És meravellós, ja que tots dos són uns músics molt importants, de molta experiència i amb un gran nivell artístic. Penso que resulta una constel·lació molt interessant per la combinació de nacionalitats, maneres de ser i de tocar que en realitat no són iguals però que precisament s’entenen de meravella. Crec que el resultat té molta força, és molt enèrgic i també molt rigorós, però alhora de gran poesia i fantasia.

A. V.: Què ens pots explicar del concert que oferireu al FeMAP?

L. T.: Es tracta d’una interpretació de tot el cicle de les Sonates de Graz de Vivaldi que, a més, hem gravat.. Amb elles pretenem demostrar els diferents registres de l’autor, i també la gran qualitat musical de les seves sonates, ja que d’ell se’n coneixen molt més els concerts. Són obres d’un enorme virtuosisme i, a la vegada, d’una bellesa poc comuna i són molt elaborades. M’agrada reivindicar la part poètica de Vivaldi.

A. V.: Amb quines expectatives afrontes el repte?

L. T.: Estem tots tres molt contents d’actuar al FeMAP, i estem segurs que els indrets en què actuarem no faran més que potenciar aquesta bellesa tan veneciana. Esperem que el públic en gaudeixi. Tant com nosaltres ho vam fer gravant aquest repertori i com segurament ho farem al FeMAP.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Una meravella!
    Vam anar al Claustre del Monestir de Santa Maria de Ripoll a escoltar Música Alchemica amb les sonates de Graz de Antonio Vivaldi (1678-1741).
    Agrair al FeMAP l´organització i la tria de Lina Tur i cia., músics excepcionals a l´entorn del claustre, el fantasma de Vivaldi voltant pel monestir.
    Per acabar de rematar un cap de setmana ple de bona música barroca el dissabte a Sant Joan de les Abadesses Euskal Barrokensemble amb Colores del Sur (sons mediterranis, busquen els més populars i desconeguts)
    Dos concerts excepcionals al Ripollès. Tot gràcies al FeMAP.