Lillian Story. La dona continent

23.10.2013

Del 19 al 26 d’octubre es celebra la quarta edició del Munt de mots, el Festival de narració oral de Barcelona. Enguany han incorporat l’espectacle CINC CONTEnents, on han reunit dalt d’un mateix escenari narradors d’arreu del món. Núvol ha parlat amb l’australiana Lilli Story, que també oferirà tres espectacles individuals. També podeu llegir a Núvol el conte Un conill a la lluna.

 

Lillian Story actua al Festival Munt de mots

 

Austràlia és un lloc exòtic. No té l’exuberància de la selva amazònica, ni la sensualitat d’Orient. Tampoc pirates com els mars del Carib, ni exploradors llegendaris com els d’Àfrica. Però és una illa, un país i un continent, tot alhora. Una antiga colònia penal reinventada com a terra d’oportunitats. I en un punt és imbatible: és a les antípodes. Antípodes, una invitació al viatge.

L’aspecte de Lilli Story no té res d’exòtic. Pell blanca, cabell negre i llis, recollit en una cua senzilla, i uns ulls voraços, que no perden detall malgrat estar enteranyinats pel jet lag. Els llavis prims esclaten sovint en un riure sonor i generós. Com sigui, no destaca especialment mentre passegem pel barri Gòtic, prop del Centre Cívic Pati Llimona, i ens asseiem a prendre un cafè.

Però les aparences enganyen, i la genealogia de Lillian Rodrigues-Pang (Sydney, 1974) és una classe de geografia. Filla de pares australians, els avis paterns són un portuguès casat amb una escocesa; i els avis materns són una indígena pipil de El Salvador casada amb un palestí. L’impuls deu ser hereditari, perquè ella s’ha casat amb un xinès. “Així és Austràlia”, comenta divertida. La frase es repetirà com un mantra en altres moments de la conversa.

Com ella, els seus contes provenen de tot arreu. “Tinc moltes tradicions de les que aprendre. Hi ha les dels aborígens, que tenen un mapa del país que són cançons, i es pot caminar per les cançons i pels contes, i això és fantàstic”. D’aquestes històries, però, només n’explica un parell. “Per mi és important passar temps amb els aborígens i entendre les històries abans d’explicar-les, i demanar-los permís per fer-ho”.

Sobre aquesta base “que és com la base de la pizza, fonamental!”, hi posa ingredients d’altres bandes. Hi ha històries dels indígenes de El Salvador, d’altres d’origen anglès, perquè “a Austràlia hi ha molta gent anglesa”, i també d’Àsia. “Austràlia està a Àsia, i hi ha molta gent de Xina, Indonèsia, Timor, Japó… així és Austràlia”.

Però l’important no és d’on vénen, sinó el que tenen per explicar. I, sobretot, estimar-les . “El fonamental és estimar el conte. No puc compartir-lo si no estimo els personatges, si no els entenc. He de tenir una veritat amb la història, i tu tenir una altra veritat i una altra relació amb el conte. Però si no tinc la meva no ho puc compartir”.

Estimar i compartir és el que portà Lillian a explicar contes. Als quinze anys viatjà a El Salvador, on morí la seva àvia. Fou una època de “creixement ràpid. Volia acabar amb les guerres, i vaig estudiar Econòmiques i Polítiques perquè pensava que l’arrel de les guerres era econòmica”. Tornà a El Salvador, treballà a Kènia, després altra vegada Austràlia. La malaltia mental d’un germà, però, va capgirar les coses.

“L’anava a visitar i no tenia de què parlar amb ell. No volia dir-li que havia anat a la platja, perquè ell estava reclòs”. Dins la colònia penal del sanatori Lillian obrí un espai de llibertat. “Vaig començar a explicar-li un conte de la nostra àvia. I per primera vegada en tres anys vaig tenir amb ell una conversa real, en què compartíem un espai junts. Quan torno a casa llegeixo, i descobreixo altres contes. A l’hospital començo amb ell i amb altres interns de la institució”. Els contes són una terra d’oportunitats. Lillian s’hi endinsa amb esperit d’explorador.

 

Lillian Story

 

I així descobreix que aquesta connexió i aquests espais que els contes creen els pot compartir amb altra gent. La màgia apareix amb “nens amb problemes” i també amb els adults. “Amb els adults és fins i tot més fàcil perquè, ara que tot és tant ràpid, amb tantes responsabilitats, volen aquest moment de màgia, aquests cinc minuts, i t’escolten”.

Per obrir-se camí, res com l’humor i la sorpresa. Li agrada que als seus espectacles, siguin un moment “divertit, i crear un temps fora del temps”, que a les històries “hi hagi un gir inesperat, quelcom que abans no sabies”. I que hi hagi “aventures i animals, i saber perquè aquest és així, i l’altre fa aixà”.

Els contes serveixen per explicar el món? “Hi ha moltes maneres d’explicar les coses. Tothom busca explicacions a fora, però les persones també tenim un interior. I només necessito buscar. Per això és important fer servir els contes, també. Explico als nens i als adults contes amb malalties, i jo no sóc metge, però hi ha moments en què necessito un altre tipus d’explicació, quelcom que pugui sentir al meu cor i que em permeti parlar”. Els contes són un itinerari al nostre interior. “Els contes són anteriors als llibres. La gent sempre els necessitarà, i per això sobreviuen”.

Antípoda és un concepte recíproc. Arribar fins aquí no ha sigut fàcil per a Lillian. “La primera  vegada que em van convidar vaig dir que no, perquè pensava que el meu castellà no era prou bo. Però després m’adono que dic que no perquè em fa por, i això és quelcom que no vull que passi”. Arribada aquí, no es vol perdre res. Per això demana que escrigui que “vol parlar amb el públic, que es presentin i vinguin a parlar amb mi després de l’espectacle. He vingut aquí per les relacions, per aprendre de vosaltres, de la vostra història i de la vostra vida”.  Amb ulls d’australià, els aborígens som nosaltres.

Aquesta entrevista és la primera petjada en una terra ignota. Lillian Story és un contenent per descobrir.

Podeu llegir tots els articles sobre el Festival Munt de Mots de narració oral aquí.