Les vetllades schubertianes de Sílvia Pujalte

9.09.2017

Sílvia Pujalte és doctora enginyera de Telecomunicacions i la seva especialitat és el tractament d’àudio i veu. Aquesta tardor, impartirà un curs sobre Franz Schubert i el lied a La Central. Amb Carla Mallol ha conversat sobre música i poesia.

Sílvia Pujalte

Música i telecomunicacions, dues disciplines molt diferents l’una de l’altra, gairebé antagòniques. Bits i partitures, les seves dues passions. I Pujalte ha aconseguit compaginar la seva professió amb la divulgació musical al seu lloc web Liederabend (en alemany, “recital de cançons”), impartint cursos i conferències.

Aquesta tardor, La Central es convertirà en un autèntic Liederabend schubertià, una vetllada musical. En l’època de Schubert, tenien lloc en les cases senyorials alemanyes uns encontres culturals on s’hi recitaven “lieds”. Aquestes trobades es van popularitzar sota el nom de “schubertiades”, que ens han arribat fins avui, en forma de festivals de música clàssica. Un dels grans llegats de Schubert. Entre aquests festivals a casa nostra sobresurt la Schubertíada de Vilabertran que, enguany ha celebrat la vint-i-cinquena edició.

Schubert serà, doncs, el protagonista del seminari que impartirà Pujalte. El pare de les schubertíades i, per a molts, el creador del gènere del “lied”. Què és, però, el lied? En alemany, lied vol dir “cançó” i, tal i com l’entenem avui, és una composició breu on veu i piano s’entrellacen. Poemes musicals o cançons poetitzades?

Fou, però, Schubert, l’inventor dels lieds? “I ara!”, respongué Pujalte. “Els lieds existien ja a finals del segle XVIII”. Eren cançons, algunes d’elles populars, d’altres de protesta, però majoritàriament melodies per acompanyar el dia a dia. Cants a la vida. Amb l’arribada del romanticisme a Alemanya, l’auge nacionalista i l’afany identitari, impulsat per figures com la de Goethe o Herder a finals del segle XVIII, els lieds es van popularitzar. Les cançons populars, que fins aleshores havien romàs a l’esfera íntima, començaran a penetrar les estances i els salons d’aristòcrates i persones benestants. Aquestes cançons populars s’havien cantat sempre als pobles, en esferes privades, sense acompanyament ni partitures. De seguida, els intel·lectuals romàntics s’hi van interessar, “les consideraven molt valuoses perquè recollien l’esperit del poble, el Volksgeist” i per aquest motiu les van començar a recollir. Van rescatar les cançons populars, conservant-ne la musicalitat, i les van transformar en les noves cançons cultes alemanyes, tot axò en un moment en què la literatura alemanya revifava.

I, enmig d’aquest ambient cultural en ebullició, Schubert començà a “donar veu pròpia al piano”, que fins aleshores havia estat un mer “acompanyament amable”. Schubert casà música i veu, entrellaçant els dos instruments fins a forjar un nou llenguatge: el lied. Unes peces musicals carregades de gran poeticitat o uns poemes carregats d’una gran musicalitat? Música i poesia van de la mà en els lieds schuertians, que es van acabar convertint en els hits del segle XIX, popularitzats per compositors com Brahms. Els lieds van creuar les portes de les estances i els salons privats per pujar als escenaris, de teatres, liceus i auditoris d’arreu. I, avui, dos segles més tard, seguim escoltant lieds. On els escoltem, però? En comptades ocasions. “Malauradament, a Barcelona hi ha molt poc lied”, confessa Pujalte. En festivals com la Schubertíada de Vilabertran o el Life Victoria i de tant en tant, alguna peça al Liceu o al Palau de la Música.

I si baixés altra vegada dels escenaris? Aquesta tardor ho farà. I ho farà de la mà de Pujalte, amb les seves vetllades musicals schubertianes. El curs titulat “Franz Schubert, compositor de cançons” no serà, però, l’únic monogràfic musical que oferirà La Central. Música, literatura, cinema o filosofia en seran també els protagonistes. Podeu consultar la resta de cursos  que ofereix La Central clicant aquí.