Les lectures de Fe Fernández

27.02.2015

Fe Fernández Villaret és la llibretera de L’Espolsada, de Les Franqueses del Vallès. El Gremi de Llibreters la va distingir l’any 2014. Hem parlat amb ella sobre els llibres de la seva vida.

Fe Fernández, llibretera de L’Espolsada | Foto Núvol

Quin és el primer llibre que recordes haver llegit de petita?

Madó cullereta, d’Alf Proysen, d’un autor noruec que encara publica Juventud en castellà (Señorita Cucharilla). És la història d’una dona que és capaç de convertir-se en una cullereta de cafè quan li dóna la gana. En català està descatalogat, però en castellà encara es troba. El conte ‘Raspall’ de Pere Calders il·lustrat per Carme Solé Vendrell també el recordo molt i ara em fa molta il.lusió poder-lo vendre a nens i nenes d’ara. Marduix d’Enric Larreula, també amb il·lustracions de Carme Solé Vendrell… Em fa gràcia ara vendre’ls a noves generacions després d’haver-los llegit jo de petita.

Si poguessis rescatar un llibre descatalogat, quin triaries?

Les cartes de l’Anna Murià amb la Rodoreda, que no l’he llegit i m’agradaria molt.  També m’agradaria llegir les cartes que va escriure la Rodoreda a l’Obiols, que de moment estan embargades.

Si poguessis descatalogar un llibre que tens ara al taulell de novetats, quin et carregaries?

Qualsevol novel·la que perpetuï estereotips femenins, els models de dona submisa. Les ombres de Gray pretén ser una novel·la trencadora però acaba sent una història que confirma l’estereotip de la dona que s’acaba casant amb el seu príncep blau. I en infantil, descatalogaria tots els llibres de color rosa o blau cel.

Quin és l’últim llibre que has rellegit?

El club de lectura m’obliga a rellegir-ne molts. L’últim és Els nens de la revolució de Dinaw Mengestu, editat per Angle Editorial. L’autor és d’origen etíop i situa l’acció a Washington. M’agrada molt com parla dels sentiments.  Explica la història de tres amics africans que no acaben de treure’s de sobre l’etiqueta d’immigrants als Estats Units. Lumen ha publicat la seva segona novel·la, El lugar del aire.

Heu retransmès des de la llibreria clubs de lectura em directe, oi?

Sí, la darrera vegada ha estat amb el llibre Cafè Barcelona, de Joan Carreras, quan vam muntar un estudi de ràdio a la llibreria amb l’Adolf Beltrán de Catalunya Ràdio. Es va emetre per Catalunya Informació, en el programa Sentits. De Cafè Barcelona em va agradar la descripció del paisatge. Em veia passejant per Amsterdam.

Quin és l’últim llibre que has llegit?

Cor mentider, de Marc Cerdó. M’agrada molt la precisió del llenguatge i com reivindica la seva mallorquinitat. Quan va publicar Males companyies el vam presentar a la llibreria.

I ara què estàs llegint?

Lejos de Ghana (Salamandra) de Taiye Selasi. És una nova veu. Parla d’afroamericans que arriben als Estats Units o a Anglaterra, però són personatges amb una certa posició. I també estic llegint Segona persona del singular (Edicions 1984), de Sayed Kashua. És un àrab que va créixer a Jerusalem i va ser educat en hebreu. Per als jueus no és prou genuí i per als àrabs és un traïdor. Hi ha un cas de suplantació de la personalitat. És un llibre molt esquizofrènic, et genera unes sensacions molt estranyes, però reflecteix molt bé el món que descriu. Té l’entitat per ser un premi Llibreter.

Però digue’m, de qui ets fan?

Del Tintin i de l’Hergé. I de la Rodoreda.

I la Marta Rojals?

Primavera, estiu, etc és el llibre més venut de l’Espolsada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

6 Comentaris
  1. Quina magnífica llibretera!
    Quina esplèndida llibreria!
    Un goig, l’entusiasme que encomana la Fe!

  2. L’enhorabona a l’entrevistat i l’entrevistada, el premiat i la premiada.
    Advertència: això no és un desdoblament de gènere, només és una felicitació cordial a dos que fan la feina ben feta, a dues persones que no paren de fer-me rumiar.