Les Hores o l’editorial dels detalls

4.10.2017

Maria Sempere (1972) és llicenciada en Sociologia i Ciències polítiques per la UAB i té un Máster en Administració d’Empreses. Ha dedicat molts anys de la seva vida a la gestió empresarial. La seva darrera feina va ser com a Directora de l’Àrea de Clients de la companyia aèria Vueling, on hi va conèixer Manuel Gómez, que s’ha convertit en el principal col·laborador del seu projecte editorial. La seva passió per la literatura la va empènyer, el 2016, a crear el segell editorial Les Hores, que ja compta amb tres títols publicats i un quart que sortirà aquest octubre. Història d’un matrimoni, La vida a qualsevol preu i Les tristes recances tenen en comú que des de la quotidianitat més minúscula copsen temes universals. Aquest 18 d’octubre a la llibreria Laie, Geir Gulliksen, autor d’Història d’un matrimoni, vindrà a fer-ne la presentació.

Maria Sempere

Com vas engegar el projecte de l’editorial?

El que vaig fer en aquell moment va ser, a partir d’amics d’amics, començar a contactar amb editors per informar-me. Van ser molt generosos i van compartir amb mi tot el que els vaig preguntar. La Laura Huerga, de Raig Verd, és una de les que més consells m’ha donat. També l’Aniol Rafel de Periscopi, el Lluís Solano, de Libros del Asteroide, i l’Enric Viladot de Viena. Amb ells vaig tenir diverses reunions, per conèixer una mica el punt de vista del sector i per veure com era l’estructura de negoci base.

Com et vas assessorar?

Després també vaig parlar amb agents literaris, amb escriptors, amb traductors, distribuïdors, per ubicar-me una mica en què era tot aquest món. Aleshores vaig fer el pla de negoci al final per constatar el que molts m’havien avançat; que, realment, és un negoci complicat, que està tot molt estructurat, i els escriptors amb el seu 10%; una dada que, quan entres en aquest món, és el primer que et sorprèn. Només un 10% el que ha creat l’obra, és una mica sorprenent. Després tots els percentatges són molt acotats. Realment el marge final que queda és molt ajustat. Finalment, si et va bé, et pots treure un sou.

Quina ha estat la teva motivació per emprendre un projecte com aquest?

Tenia ganes de fer alguna cosa que m’apassionés. Evidentment que volia viure d’això, però si hagués volgut fer diners, hauria continuat fent el que feia. Vull dir-te que la meva motivació era fer alguna cosa que tingués a veure amb les meves inquietuds i motivacions. També volia veure de prop el resultat de la feina i intentar vincular-la amb la meva passió, que és la literatura., Després de fer aquesta recerca, i de reflexionar sobre el sector i les seves dinàmiques, vaig pensar que sí, que al final amb els meus estalvis ho volia provar.

Vas comptar des del principi amb l’ajut de Manuel Gómez…

Manuel Gómez, ara, és professor de literatura i de llengua en un institut. El vaig conèixer a Vueling fa cinc anys i sempre parlàvem de llibres. Vam coincidir molt en els gustos i, quan vaig decidir fer-ho, li vaig trucar per saber si volia col·laborar amb la part d’assessorament editorial.

Què volíeu aportar de nou al món editorial?

Quan em va dir que sí el que vam fer va ser mirar una mica dintre del mercat literari català per saber qui estava publicant què i, buscar un espai pel tipus de literatura que a nosaltres ens agrada. Va ser quan vam pensar això: hi ha moltes editorials que parlen de la quotidianitat, la intimitat, les relacions humanes… perquè són temes universals i eterns. Però vam pensar que no hi havia cap editorial clarament posicionada en aquest àmbit. També volíem aportar aquest punt d’actualitat, com seria l’exemple d’Història d’un matrimoni. O sigui, temes actuals com serien les relacions de parella, que han canviat molt, o les preguntes que ens fem en la societat d’avui dintre d’aquest marc. Volíem aportar aquest punt de modernitat, atès que són temàtiques que són difícils de trobar publicades en llengua catalana. Les tristes recances de Miriam Toews és la nostra darrera publicació i reflexiona sobre el dret a morir dignament, un tema també molt actual sobre el que creiem interessant reflexionar.

Quins van ser els següents passos?

Una cop vam tenir clar quin tipus de literatura volíem publicar, vam buscar un distribuïdor que, dins del sector, és una de les figures més importants perquè és el que et dona la capilaritat per arribar a totes les llibreries. Amb Xarxa de llibres ens vam entendre molt bé, són bons companys de viatge. Els comercials expliquen molt bé els llibres als llibreters i pensem que això ens ajudarà molt. Ara també hem estat fent, i encara ens falta una mica, un tour per moltes de les llibreries de Catalunya explicant el nostre projecte, presentant els llibres; els llibreters són molt importants per una editorial petita com la nostra, perquè són els prescriptors directes dels nostres llibres, els que els fan arribar als lectors.

Com vau decidir el tema de la llengua?

Volíem publicar en llengua catalana traduint autors internacionals que no haguessin estat mai traduïts al català i que pensem que pel seu interès literari i per la seva originalitat, o pel seu punt de vista, és difícil trobar-los en llengua catalana o en llengua castellana. Nosaltres teníem clar que volíem publicar en català perquè és la nostra llengua i és amb la que ens agrada llegir. Pensem que encara hi ha espai per a propostes de qualitat, que vinguin a enriquir una mica més el panorama literari català. La nostra idea és publicar autors contemporanis del segle XX i també autors catalans.

Per què “Les Hores”?

El 1999 el Michael Cunningham va guanyar el Pulitzer amb el llibre Les hores, que és una història inspirada en la vida de Virgina Wolf i el llibre de La senyora Dalloway. Aquest llibre narra la història d’unes dones que intenten trobar la seva raó de ser en el món i reflecteix molt bé el tipus de literatura que volem fer: una literatura intimista, que parli del dia a dia, del pas de les hores. Després, també hi ha el llibre de Les hores de Josep Pla que, a partir de diferents dates del calendari, va explicant els diferents esdeveniments quotidians que van passant en el seu entorn més proper i en la societat. Doncs és una mica això, en el vessant nacional i el vessant internacional, vindrien a reflectir la voluntat que tenim; narrar els temes eterns que omplen el dia a dia.