Leonor Leal: “Viure d’allò que més m’agrada és la meva gran fita”

5.08.2015

L’intèrpret d’instruments de música antiga Rafael Bonavita i la ballarina Leonor Leal actuaran el proper 7 d’agost a l’Espai Cultural La Lira de Tremp, i el dia 8 a Sala Sant Domènec de La Seu d’Urgell i a l’Església de Sant Feliu de Beuda, en el marc del Festival FeMAP. Presenten una proposta eclèctica que vol anar a les arrels dels ritmes i melodies del baile i el flamenco actual que, segons demostraran, es troben en un temps en què les fronteres entre allò culte i allò popular són molt primes.

_MG_861h1

Leonor Leal

Aina Vega: La seva primera formació va ser en dansa clàssica. Quan i com li ve l’interès pel flamenco?

Leonor Leal: Quan feia dansa clàssica ja m’estava formant en dansa espanyola, i quan vaig acabar el conservatori vaig decidir centrar-me en el flamenco exclusivament. Tenia 18 anys i havia passat cada dia de la meva vida per davant d’una escola de flamenco per anar a les classes de ballet. Un dia vaig decidir entrar a mirar una sola classe i… m’hi vaig quedar per sempre.

AV: Quina ha estat la seva experiència més enriquidora en un escenari?

LL: Totes signifiquen quelcom especial per a mi perquè són sempre un aprenentatge. No podria dir-ne en concret cap, tot i que reconec que les experiències més dures per l’estrès o dificultat solen ser després les més importants; curteixen com a artista. Amb els anys m’adono que l’artista es fa cada vegada més artista en gran part per aquest tipus de superació psicològica i emocional.

AV: De quines fonts beu en el món de la coreografia?

LL: La coreografia beu i es nodreix de l’experiència personal, en primer lloc, i després de totes les arts que l’envolten. Pintura, música, literatura… L’art creix sobre l’art.

AV: També té molta experiència en la docència. Creu que és important ensenyar per a interiortizar aspectes tècnics i per a valorar encara més el seu treball com a artista?

LL: Sens dubte. Les preguntes de les alumnes fan que et qüestionis coses que has assumit sense adonar-te’n. La pedagogia posa consciència a allò que fa temps que vas fent durant molt de temps.

AV: Quines fites ha aconseguit a nivell internacional?

LL: Crec que viure d’allò que més m’agrada és la meva gran fita. Per sort o per desgràcia el flamenco viu més a l’estranger que al mercat nacional, però som, abans que res, uns privilegiats.

AV: Com entra en contacte amb Rafael Bonavita i la música antiga?

LL: Va ser a través d’una amiga comuna, que em va recomanar a Rafael per al seu projecte. No vaig trigar en adonar-me que la idea tenia molt sentit. Tot era molt ballable i el toc flamenco no era difícil d’introduir.

AV: Quines qualitats té Rafael Bonavita i quins aspectos de la seva proposta artística li interessen especialment?

LL: Penso que és un artista amb un gran coneixement de la seva matèria i, alhora, s’atreveix a fer coses diferents. Té una gran vitalitat i la seva curiositat és immensa. És perfeccionista i molt organitzat, així que treballar amb ell sempre m’aporta dades noves, energia i, sobretot, visió de noves possibilitats.

AV: A priori, la música antiga i el flamenco estan molt allunyats estilísticament. Quins elements els uneixen per a construir un diàleg fructífer?

LL: No crec que el flamenco naixés en un moment determinat d’una font totalment diferent. Probablement es va anar superposant i enriquint de passos i formes anteriors i existents, així que tota la mescla donà origen a un altre estil. Tornar a allò que podia haver estat el principi d’aquest amalgama és molt interessant. I tenen en comú tot allò que hi vulguis veure i et permetis trobar.

AV: Com descriuria la proposta que presenten al FeMAP?

LL: Sens dubte, com una proposta versàtil i, sobretot, personal. No diria atrevida, sinó més aviat… lògica!

AV: A quin públic està dirigida?

LL: A tots!

AV: Pot agradar a parts iguals a un amant de la música clàssica que a un amant del flamenco?

LL: Ambdós poden ser puristes i ambdós poden reconèixer les formes si estan oberts a tornar enrere per identificar la llibertat de tot el que neix de la innocència. Crec que val la pena prestar atenció a l’essència que ens uneix.

AV: Han col·laborat en altres ocasions o tenen altres projectes conjunts en ment?

LL: Ja fa uns anys que desenvolupem aquesta proposta que sempre torna per a refrescar-nos i compartir. Sens dubte seguim i cada vegada més hi ha possibilitats artístiques; les ganes no es perden. Seguim apostant pel nostre tàndem.

AV: Què esperen del públic del FeMAP?

LL: Que gaudeixin, evidentment.