La contínua batalla de Pulpopop

6.08.2013

Amb La batalla dels dubtes els Pulpopop han fet un gran pas endavant. Les seves cançons estan molt treballades, són més madures, però no han perdut ni un gram d’aquella frescor que han tingut des d’un bon principi. És més, saben transitar per un bon número d’estils diferents sense deixar de perdre aquella essència, sonant sempre a Pulpopop. A Núvol ens han concedit una entrevista per parlar de diferents temes. Ells han dit que “és l’entrevista més a consciència i clara i catalana que mai haurem respost”.

 

PulpoPop amb espines

 

Des que van saltar a escena arran de la participació al concurs Sona 9, els Pulpopop han cridat l’atenció. Van enamorar tothom amb la seva excentricitat i originalitat, però com sol passar moltes vegades, aquest punt que els feia diferents de la resta dins el panorama musical català és el que els ha mantingut apartats, i potser no s’ha comptat prou amb ells. Amb nosaltres han parlat de diferents aspectes de la vida musical i com podreu llegir, no tenen ni un pèl a la llengua. Paga la pena escoltar-los.

Conrad Dalmau: Què ha suposat per a vosaltres publicar “La batalla dels dubtes”?

Pulpopop: Creiem que ha suposat un pas endavant cap a la consolidació d’un estil propi i d’un segell PulpoPop que ja als pocs segons d’escolta és recognoscible com a tal. La necessitat d’un creador és l’equilibri entre consolidar uns clixés marca de la casa i alhora rompre amb el que un mateix ha fet. Ja hem dit sovint que el que mou el projecte PulpoPop és la llibertat, la qual cosa és un risc d’alt voltatge perquè la llibertat és una gran desconeguda encara ara. Perquè soni a pròpia i genuïna una música diferent cal que caigui un meteorit gegant sobre la moreneta i el país quedi una mica, diguem-ne, sacsejat. Sembla que amb la crisi encara no n’hi ha hagut prou. Serem optimistes perquè veiem que, de mica en mica, a mesura que anem obrint els ulls anem allunyant els perjudicis.

C.D.: Quin ha estat el seu procés de creació? En alguna ocasió he llegit que algunes vegades heu arribat a escriure cançons quan esteu al cotxe, és així?

P: Sí, les cançons es somien i et guien, viatgen en ampolles on sovint fan la ruta temerària dels oceans gèlids més temuts per les brúixoles. Si per exemple penses “vaig a fer una truita de patates” és una idea que fàcilment es pot materialitzar si tens uns ous, unes patates i una mica de traça. Però si penses “vaig a fer una cançó” encara que en aquell moment tinguis l’equivalent als ous i les patates amb sons i la traça, això no garanteix que es pugui fer una cançó. Fa falta la màgia, però no la màgia del conill, el barret i els coloms del no res; sinó una màgia que requeriria d’una nova entrada al DIEC.

C.D.: Per què li heu posat aquest títol?

P: Tothom batalla cada dia en algun dubte, creiem que és una lluita universal i necessària.

C.D.: Heu fet un pas endavant important en la vostra música. Ho veieu així?

P: Hi ha maneres de caminar, també n’hi ha de fer passes. El món gira sota els nostres peus, si fas una passa en la mateixa direcció que el món volta, la passa es fa d’una manera: quasi no et mous. Si fas una passa a contracorrent, en la direcció oposada a la que el món gira als nostres peus, semblarà que haguem fet una passa de gegant. I no només ho semblarà sinó que així haurà estat, sempre amb l’ajuda del món.

C.D.: Heu dit que teniu ganes de dir coses i trencar silencis. Per què creieu que teniu pocs concerts aquest estiu? És per què no hi ha diners? Creieu que és perquè no sou com els grups més convencionals?

P: No girem en l’eix que giren les coses, ho sabem, som la fundació de les idees. Poesia i protesta són encara massa perjudicials per a un sistema que ens pretén fer adormir, i més si van acompanyades d’una música més rockera i trepidant del que s’està acostumat en aquest món de bons minyons. Muts i a la gàbia, per què?

C.D.: Penseu que als promotors els costa apostar per vosaltres? Per què?

P: La veritat és que agraïm molt a tothom que aposta per nosaltres; intentem no fallar-los ja que ho donem tot a vida o mort dalt l’escenari. És una llàstima que cap dels festivals de música catalana de les comarques que defensem amb el nostre tarannà de poble i manera de cantar no ens hagi programat. També, per exemple, la nostra proposta GRPOP (la 1era audioguia musical d’Europa) se n’ha fet ressò a El País a nivell estatal, però en canvi la revista del nostre poble no n’ha parlat. Nosaltres creiem que el que fem és partir de l’’ultralocal’ per poder anar cap a l’universal. Creiem que els dos casos formen part del mateix, potser com a país hauríem de saber valorar més les propostes pròpies i personals fetes a casa. Mira, des del 2008 que vàrem començar fins ara, no hem parat cap dia, hem voltat el país de dalt a baix, hem enregistrat 4 discs i altres cd’s recopilatoris, hem interactuat amb molts àmbits de l’art amb propostes molt innovadores però en canvi, fixa’t, no hem estat mai cridats a interpretar una cançó nostre en directe al plató de la nostra televisió pública. La creativitat és lliure i és clar, surt dels paràmetres establerts, potser per això espanta, però no podem viure ni en l’autocomplaença ni en el tedi maleït; hem de ser tenaços i treballadors, només amb esforç s’acabaran valorant totes aquestes espurnes vives d’idees que ens remouen per dins.

 

PulpoPop

 

C.D.: Us considereu diferents als altres grups? Què creieu que us fa diferents?

P: Mira, l’altre dia en un programa de televisió el cuiner de la guingueta més cara de Formentera, mentre preparava una llagosta de 200€, explicava que els seus clients venien amb llanxa, aterraven i tornaven al mar. Deia que vivien en un món a part perquè pràcticament no tocaven a terra: sempre estaven flotant. Nosaltres hem fet el mateix des que vam començar, hem estat flotant sempre, això sí, sense un duro. Mai ens hem venut, encara que alguns cops, per exemple, se’ns hagués proposat que comencéssim els concerts de festes majors amb un repertori de versions conegudes, sempre hem estat fidels a la proposta d’autor.

C.D. Quins altres silencis voleu trencar?

P: El llepisme de penis del qual es veuen abocades les relacions contractuals del país, són això, unes fal·làcies que segons com poden fer una certa gràcia però que en altres països es consideraria corrupció en tots els seus sentits. Mira l’altre dia vam haver de fer una factura de 100€, treu-li l’iva, l’irpf, el sindicat, la seguretat social, la gasolina, els àpats i veuràs que et surt a pagar. Així és la vida miserable del músic… Això de l’Sgae… una altra broma també. Com és que tothom calla? I mentrestant el senyor Mariano cobrant milions en negre… A la justícia l’hi ha violat els drets fonamentals.

C.D. Si voleu trencar silencis és que veieu que les coses no van bé. Què canviaríeu? 

P: De la música que circula per la xarxa i que té anuncis tipus YouTube, Spotify… algú està fent l’egipci. Nosaltres no n’hem vist ni un cèntim, i no és veritat tal com diuen els responsables d’Spotify que ajudin els grups novells. Algú està cobrant per nosaltres. S’estan aprofitant d’aquest impàs. En un concert al CCCB, vam firmar un document posant una creueta a la casella que posava que tot el que enregistressin nostre fos totalment lliure i ho pogués fer servir tothom. Nosaltres tenim aquesta visió del que ha de ser la música perquè algun dia marxarem d’aquest món i el que volem és que el nostre llegat circuli com més millor, però és clar, no es pot tenir bona voluntat, sempre hi ha alguna paparra disposada a xuclar a l’artista de mala manera. El món és malauradament molt nietzscheà.

C.D. Quins són els projectes que teniu en ment?

P: Aquests dies estem enregistrant una cançó nova sobre el fet casteller, on hi ha una soprano que és l’anxaneta i un baríton que és el folre, i tots dos interactuen. Llavors quan la cançó avança es descobreix que en el fons són la mateixa persona, el mateix Jekill i el mateix Hyde. La cançó ha de formar part d’un disc recopilatori que sortirà amb la Revista Enderrock del mes de setembre. Estem preparant un videoclip de la cançó en col·laboració amb la Colla Castellera els Marrecs de Salt. En ment tenim un projecte de fer més visible la part festiva del grup. Donant més importància a les cançons alegres i preparar un repertori íntegrament de cançons ballables i optimistes amb lletres divertides, que tingui la personalitat de PulpoPop i que alhora begui dels ritmes més moguts de la mediterrània i la instrumentació més pròpia de Catalunya, perquè a part de ser un grup per poder fer gires i guanyar-nos la vida,  també es pugui exportar a l’exterior.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. M’encanten aquets nois!! tenen molt de talent.En aquest país…la majoria de gent semblant ovelletes anar seguint tots la mateixa sintonia.Si escoltes les lletres d’aquet grup…no tenen desperdici.He comprat el GRpop i és increible !
    Sens dubte ara ire a comprar “LA BATALLA DELS DUBTES”