La Clàudia ha escrit un Hamlet femení

20.06.2018

La Sala Beckett estrena Una gossa en un descampat, la nova obra de Clàudia Cedó. L’autora de Banyoles és la dramaturga resident del teatre durant aquesta temporada, i el text que ara s’estrena, una coproducció amb el Grec 2018, no és el que ella havia previst escriure en un primer moment. Però la vida, com el teatre, és imprevisible, i el desenllaç inesperat d’un procés que havia d’acabar bé va canviar els seus plans. L’espectacle de la Beckett tracta un tema que no acostumem a veure representat en la ficció: la mort perinatal. Però també és un cant a la vida, a la superació i a la sororitat. Oriol Puig Taulé ha conversat amb l’autora i amb Sergi Belbel, director del muntatge.

Maria Rodríguez és una de les protagonistes de ‘Una gossa en un descampat’. © Kiku Piñol

“No tinc la sensació d’haver fet una vomitada”. Clàudia Cedó reconeix la necessitat d’escriure que va sentir després del fet traumàtic que va viure: perdre el fill que estava esperant, quan estava embarassada de cinc mesos. De cop i volta, no tenia cap sentit continuar amb el text que havia proposat a la Sala Beckett, i va voler treballar a partir d’aquella experiència. Però fent-ho com si fos un material dramatúrgic qualsevol: jugant-hi i buscant-hi la teatralitat. L’autora també confessa que durant els dies que va passar a l’hospital va tenir molta por, i que segurament no n’hauria tingut tanta si hagués vist pel·lícules o obres de teatre que parlessin sobre aquest tema: el de la mort perinatal.

Sergi Belbel, director del muntatge, explica que en un primer moment va rebutjar la proposta de Toni Casares de dirigir aquest text, per qüestions d’agenda, però un cop va començar-lo a llegir va veure clar que ho havia de fer. No només perquè ell havia viscut una experiència semblant amb la seva parella, sinó per la potència dramàtica i poètica del text de Cedó. “La Clàudia ha fet un Hamlet femení”, sentencia Belbel. Durant tota l’obra el director veu la presència del “ser o no ser”, l’existència com a tema de reflexió poètica, i també la presència del teatre dins del teatre per fer avançar la mateixa història.

Vicky Luengo és una de les protagonistes de ‘Una gossa en un descampat’. © Kiku Piñol

Clàudia Cedó va necessitar escriure aquest text després de patir una experiència traumàtica, sí, però també volia tractar un tema que encara és tabú a la nostra societat. Fer-ho per a les dones com ella, que no trobaven referents on agafar-se, i per a totes les dones que ho han viscut i no ho han explicat mai. Les àvies, les mares, les amigues, les germanes… Una gossa en un descampat és un text ple de dones fortes i valentes, i inclou també un homenatge a les infermeres, aquelles “absorbidores de dolor” que molt sovint amb un gest o una paraula guareixen molt més que una medicina. Una de les particularitats de l’obra és el desdoblament de la seva protagonista, la Júlia, en dos personatges, interpretats en dies alterns per Vicky Luengo i Maria Rodríguez. Això permet a l’autora fer-la dialogar amb ella mateixa, com una veu de la consciència, i establir dos punts de vista diametralment oposats sobre els fets que succeeixen.

L’autora, que fins ara havia dirigit tots els seus textos (Tortugues, Et planto, L’home sense veu…) està molt satisfeta de no haver dirigit Una gossa en un descampat. En primer lloc per agafar la distància necessària, ja que el text es basa en una experiència que va patir en primera persona. I en segon lloc, principalment, per aprofitar el luxe de tenir un director com Sergi Belbel. “Tots estem explicant la mateixa història”, continua Cedó, ja sigui ella mateixa (qui l’ha viscuda i escrit), qui la dirigeix, l’escenògraf Max Glaenzel, o els actors que la interpreten: Pep AmbròsAnna Barrachina, Queralt Casasayas i Xavi Ricart, a més de les dues protagonistes ja esmentades. La dramaturga banyolina estableix un paral·lelisme entre allò que va viure i el procés creatiu d’aquest text: ha parit, però no ha cuidat de la criatura.

Una gossa en un descampat té tots els números de convertir-se en un dels espectacles d’aquest festival Grec. Servidor de vostès ja n’ha pogut llegir el text, i crec que en sentirem a parlar. Ja m’ho diran.

 

 

Entrevista realitzada per Raquel Barrera Sutorra i Oriol Puig Taulé. 

Per a més informació sobre l’espectacle podeu consultar el web de la Sala Beckett.