La Casa Gralla: un edifici, moltes històries

19.03.2016

Una exposició al Museu d’Història de Barcelona permet resseguir les vicissituds gairebé rocambolesques de la Casa Gralla, una joia del Renaixement català. Hem parlat amb la doctora Judith Urbano, comissària de l’exposició, per recórrer les aventures d’aquesta construcció emblemàtica, avui desapareguda.

Un detall de l'aiguafort d'Antoni Roca amb la façana de la Casa Gralla

Un detall de l’aiguafort d’Antoni Roca amb la façana de la Casa Gralla | Foto: AHCB

Barbara Marchi: Començaria amb una explicació prèvia sobre quina és l’excepcionalitat de la Casa Gralla i perquè se li dedica una exposició sencera, un fet bastant insòlit per un sol edifici.

Judith Urbano: La Casa Gralla és un dels pocs exemples de decoració renaixentista a Barcelona i destaca per la filigrana de la seva façana, ricament treballada. A més de tenir una qualitat única, l’edifici va travessar un periple que ens permet fer una reflexió sobre el patrimoni, sobre com es trasllada, es percep i es conserva. L’ornamentació renaixentista de la Casa Gralla es remunta a la reforma d’una estructura gòtica preexistent. Entre 1518 i 1520 hi treballa l’escultor Pedro Fernández, actiu també a la Catedral, i posteriorment, s’hi ha vist la mà de Damià Forment, tot i que és una hipòtesi encara per documentar.

B.M: Ens pots descriure aquesta rica ornamentació?

J.U: A la façana, a l’entorn de les portes i les finestres, hi havia putti, animals, cornucòpies, fruits, medallons, flors, bustos femenins i masculins. La porta principal incloïa, a més de la representació d’Hèrcules, les inscripcions publicae venustati – privatae utilitati, una referència a com un edifici privat contribueix a l’embelliment públic. És una consideració especialment encertada per una Casa que va passar per la mà de molts privats i va tenir un recorregut complicat que expliquem a l’exposició.

B.M: De quina manera la Casa Gralla ens parla de les característiques del Renaixement català?

J.U: Hem de posar la paraula Renaixement entre cometes perquè a Catalunya el bagatge gòtic es manté amb molta força i, per això, sempre parlem d’híbrids. A més de la Casa Gralla, n’és un exemple la Casa Padellàs, seu del Museu d’Història de Barcelona, que és gòtica amb elements d’ornamentació renaixentista molt interessants.

B.M: Ens parles de Renaixement, però les teves investigacions se centren en l’arquitectura del segle XIX i XX i estàs especialitzada en l’arquitecte August Font. Què et va portar a encetar aquest projecte?

J.U: La relació d’August Font amb la Casa Gralla. Durant la meva tesi doctoral, dirigida per Mireia Freixa i centrada en aquest arquitecte del segle XIX, vaig investigar sobre el paper que va jugar en la història de la Casa. Tot i ser un edifici molt elogiat, l’any 1856 es va enderrocar per a la creació d’un nou carrer entre els de Portaferrissa i Canuda. En va comprar les pedres el fill de l’indià Xifré —el dels Porxos d’en Xifré— amb el projecte que l’arquitecte Elies Rogent les remuntés en una finca familiar de Sant Martí que mai es va arribar a construir. A la mort d’en Xifré, les va adquirir la família Brusi. Aquí apareix August Font, encarregat de col·locar a la finca Brusi de Sant Gervasi unes pedres que havien de ser les de la façana, amb la decoració renaixentista, i que sorprenentment resulten ser les del pati.

B.M: Un camí desafortunat per un edifici que ha suscitat la fascinació de viatgers, historiadors, arquitectes, dibuixants…

J.U: La primera notícia de l’edifici, la trobem l’any 1589 en una guia de Jeroni Jorba, a la qual segueixen nombroses referències i reproduccions gràfiques especialment de l’època de l’enderrocament, quan es genera una gran preocupació entre arquitectes i historiadors per la pèrdua d’aquesta joia única. Un cop enderrocat, molts arquitectes n’evoquen la decoració, des de Josep Oriol Mestres a la Casa Jover, construïda a l’emplaçament de la Casa Gralla, fins a Puig i Cadafalch a la Casa Serra de la Rambla de Catalunya.

Pati de la casa Gralla reconstruït l’any 1881 a la finca dels Brusi a Sant Gervasi, Col·lecció del marquès de Casa Brusi — Pati de la casa Gralla en l’actualitat a la seu de Prosegur | Foto: Enric Gracia Molina

Pati de la Casa Gralla reconstruït l’any 1881 a la finca dels Brusi a Sant Gervasi, Col·lecció del marquès de Casa Brusi — Pati de la Casa Gralla en l’actualitat a la seu de Prosegur | Foto: Enric Gracia Molina

B.M: No obstant els homenatges que se li reten, l’edifici continua el seu periple més enllà de la Casa Brusi. On es troba actualment el que en queda?

J.U: Quan els terrenys dels Brusi es van vendre, les pedres del pati de la Casa Gralla passen a un magatzem de Cornellà on, després de força temps, les compra una constructora de la Costa del Sol i, finalment, l’empresa Prosegur. L’any 1996 l’arquitecte Octavio Mestre va rebre l’encàrrec de reconstruir el pati i integrar-lo a l’edifici de Prosegur al polígon de l’Hospitalet del Llobregat on es troba actualment.

B.M: Quines noves aportacions sobre la Casa Gralla s’han pogut aportar gràcies a aquesta exposició?

J.U: Exposem molt de material inèdit, com ara els dibuixos de la decoració de les finestres renaixentistes de la mà del pintor i escenògraf Francesc Soler Rovirosa, un quadern de l’arquitecte Elies Rogent que detalla el desmuntatge de les pedres en el moment de l’enderrocament i un carteig que explica les negociacions entre Xifré i els Brusi. Així mateix, hem pogut rectificar la identificació de Xifré, abans considerat l’indià i que ara creiem ser el seu fill, un personatge interessant i digne de més investigacions. El que encara és un enigma és saber on es troben les pedres de la façana, les més ricament decorades i que no em sembla versemblant que s’hagin perdut. Esperem que aquesta exposició doni ressò al tema i que ens aporti noves dades sobre el destí, o fins i tot la col·locació actual d’aquesta decoració molt valuosa.

 

Podeu trobar informació pràctica sobre l’exposició “La Casa Gralla. El periple d’un monument” a la web del MUHBA. Aquí trobareu un dels estudis de Judith Urbano sobre la Casa Gralla.

Etiquetes: