Kelly Kapøwsky: “Som un grup de música on ningú ha estudiat música!”

10.03.2015

Si éreu seguidors de “Salvados por la campana” de ben segur que aquest nom no us vindrà gens de nou. Pantalons per damunt del melic, samarretes de colors llampants, escalfadors… No torna la sèrie del primers anys 90, però si que han arribat les Kelly Kapøwsky. Un grup musical de Barcelona format per cinc noies que fins fa no gaire amb prou feines sabien què era un instrument. Ara, amb l’ajut de Stefan Häublein, el seu “band coach”, estan a punt de gravar el seu primer EP gràcies a una campanya de micromecenatge a Verkami.

Kelly Kapowsky.

Kelly Kapowsky.

Oriol Toro: Qui sou?

Kelly Kapøwsky: Som un grup de música que fem música. Som unes amigues que volíem aprendre a tocar algun instrument plegades. No sabíem tocar cap instrument més enllà de la flauta que t’ensenyen al “cole”. Mai havíem estudiat música.

D’això fa 3 anys…

Tot va començar amb la Núria fent classes de bateria i un dia m’ho explicava en un bar i jo (Eva) vaig dir… ah doncs jo també vull tocar el teclat i així va començar tot. Més endavant vam incorporar a la Maite, baixista, que també partia de zero a nivell musical.

I qui cantava? 

Després de 6 mesos assajant va arribar la Madeva. Abans ningú cantava, perquè nosaltres primer havíem d’aprendre a tocar. I l’Stefan ens va dir que quan tinguéssim una cançó en la que no ens equivoquéssim tocant, doncs ja podia venir algú a cantar amb nosaltres.

Com integreu a la cantant? Vau posar un anunci?

No, simplement comentant entre amics que buscàvem cantant va aparèixer la Madeva i ens va encantar. Tot ha sorgit per connexions.

I tu (Madeva) ja cantaves? 

Sí, jo ja cantava. Però tampoc no he estudiat mai música. Havia fet alguna classe i tocava una miqueta la guitarra, diguem-ne que estava experimentant…

Només faltava la guitarrista.

Des del principi la volíem, però era molt difícil perquè has de pensar que fins i tot per l’Stefan ja era un “lio” donar-nos classes a tres persones i ara teníem també cantant! Però al final ens faltava alguna cosa per emplenar el so i la guitarra (Laia) era la clau.

Som un grup de música on ningú ha estudiat música! (riuen)

I un cop incorporada la Laia què, comenceu a composar?  

De fet la primera maqueta la va composar l’Stefan, perquè en el fons, les cançons que hi ha, éren exercicis de classe. Jo (Laia) també m’havia d’adaptar. No havia tocat mai en un grup, jo tocava sola a casa i entrar en un grup és diferent, no pots tocar sempre, ets més un acompanyant, una peça de l’engranatge, has de tocar coses diferents.

Ell també escrivia les lletres? 

No, la lletra de la primera cançó (Red Hat) la vam escriure nosaltres i després quan va arribar la Madeva ja va començar a escriure ella.

I com treballeu llavors?

L’Stefan ens ajuda molt. A vegades nosaltres proposem un ritme i ell ens ajuda a crear a partir d’aquí. I mica en mica hem anat fent cançons que ja són més nostres com Slowly.

Quan teniu el grup format, què feu? 

Amb el grup sencer i amb 5 cançons ben arranjades vam fer un concert a Mood Factory, que és on assagem. Va ser un concert molt d’estar per casa, però va ser espectacular! L’Stefan es va emocionar molt. Érem 5 noies que mai havíem fet res de música i acabàvem de fer un concert. Érem la seva criatura!

Però ara ja toqueu amb partitura? 

No! Què és això? Toquem de memòria! Tenim poques cançons… 9! Si no recordem una cançó, ens posem l’àudio i recordem com sona! O gravem a l’Stefan tocant i l’imitem. Així anem aprenent!

I després d’aquell concert? 

Ens vam inscriure al “Bala Perduda” que era un concurs que feia l’Apolo per a bandes novelles. Però un cop allà vam veure que hi havia gent que tenia molta trajectòria. Sigui com sigui, ens van seleccionar! I això vol dir que el nostre segon concert va ser a l’Apolo II! Molta gent! Va ser un xoc brutal! Era un repte! No teníem tantes taules! I hi havia amics i desconeguts! Un jurat que t’analitzava! I vam guanyar! I vam passar a la final! Tots els membres del jurat i el públic ens van donar la màxima puntuació! No ens ho podíem creure! I tothom cridava el nostre nom. No ho podíem assimilar!

I la final?

La final va ser a la sala I de l’Apolo amb 6 bandes més i 400 i pico persones de públic! Allò era molt gran, estàvem molt lluny del públic! Estàvem fins i tot molt separades en aquell macro escenari, no ens acabàvem de sentir com a conjunt… Però va ser brutal!

I us va obrir portes? 

Sí! Arran del concurs vam tocar a la Botiga del Primavera Sound, després a l’Estraperlo de Badalona, a la Sala Vivaldi, a l’Heliogàbal al SofarSounds… Tot just estem sortint de l’ou i ja hem tocat a un munt de llocs importants!

I quin és el següent pas?

De moment ara hem començat per fer cançons noves. Tenim un repertori molt curt. També reescrivim perquè de les primeres cançons al què estem fent ara hi ha una gran diferència, no les vam crear nosaltres i eren cançons d’assaig, i ara comencem a ser creatives.

Com escolliu el nom del grup?

Això ve de quan érem només les tres primeres. Vam estar pensant noms un dia en un bar. Buscàvem algun nom de noia. A mi (Eva) m’agradava algun nom de sèrie dels 80 o dels 90, que és la nostra època i vaig proposar Laura Palmer! I un amic ens va dir… i Kelly Kapowsky? I ens va encantar!

Però ja hi ha un grup que es diu així!

Ja… ho vam saber més tard! No sabem si podrem mantenir el nom, però de moment tenim aquest! Ells de fet es diuen Kelly Kapowsky Lizarra. I nosaltres som Kelly Kapøwsky. De fet quan vam treure nosaltres la primera maqueta, llavors ells van treure el seu primer disc. Va ser tot una mica a la vegada. Parlarem amb ells segurament…

On us podem escoltar?

Ens trobareu la xarxa a Soundcloud, a Bandcamp, a Youtube, a Twitter, a Instagram… i malgrat no tenim web… tenim un fantàstic Facebook! I si voleu veure’ns en directe el 16 d’abril toquem al Depósito Legal de l’Hospitalet i l’endemà, 17 d’abril al Centre Cívic El Coll – La Bruguera de Barcelona.

I ara quin objectiu teniu?

Ara volem gravar el nostre primer EP amb tres cançons noves i una antiga. Per això hem engegat un verkami. Volem gravar el disc de manera independent.

Independent?

Sí, vam tenir una oferta d’una discogràfica i hi vam renunciar. Perquè estem molt acostumades a fer-nos-ho tot nosaltres soles. I el ritme que portem ja ens està bé! Una discogràfica potser ens lligaria massa.

Per què canteu en anglès? 

Probablement perquè sempre hem escoltat molta música en anglès. I potser per arribar a més gent. A més tenim una cantant que té una veu molt melòdica i amb l’anglès connecta molt bé amb la nostra sonoritat.. Però no estem tancades a altres idiomes. Qui sap què passarà en el futur.

Us està sent fàcil trobar llocs per presentar-vos?

La veritat és que no. La majoria de llocs t’ofereixen tocar en semi acústic i no és el nostre so, no ens hi trobem còmodes. El tema del soroll a Barcelona està molt fomut. I els llocs que estan preparats per tocar enxufat has de pagar per tocar o bé has de deixar un dipòsit.

Com us veieu d’ara a final d’any?

Amb un disc gravat esperem! Tenim ganes de sortir a tocar fora de Barcelona. Hem de fer més concerts, ens falta rodatge. Potser un cop gravat l’EP ens surten més coses…

Etiquetes: