Josep M. Cortina: “El paroxisme de la selfie ho empastifa tot”

16.06.2019

Josep M. Cortina és fotògraf i crític. Ha publicat el llibre ‘Retrats d’arreu’ (2017), on ha recollit fotografies fetes en diferents països del món. Aquest dimecres 19 de juny presenta un nou volum, Col·leccions, que aplega sis exposicions que ha fet al llarg dels anys, entre el 1997 i el 2010. L’acte tindrà lloc a l’espai de The Folio Club, (C/Roc Boronat, 37, al barri del Poble Nou). Josep M. Cortina col·labora regularment a Núvol cobrint les exposicions de fotografia. Parlem amb ell de la seva passió per la fotografia.

Josep Maria Cortina. Foto: Ester Roig

D’on et ve l’afició per la fotografia?

El meu pare era fotògraf. Pertanyia a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. En aquella època ser fotògraf aficionat era gairebé com ser professional, perquè les càmeres eren complexes  i havies de gestionar el revelat. El meu pare era químic de professió i ell mateix es revelava les fotos. Ell feia servir també la tècnica del bromoli i participava del corrent pictorialista, que volia assimilar la fotografia a la pintura.

I ell et va ensenyar a revelar?

El pare tenia una reflex i jo m’ho mirava a distància, però cap als 25 anys m’hi vaig començar a aficionar emmirallant-me amb el que li havia vist fer . Vaig arribar a tenir també un laboratori a casa, fins que va entrar amb força el color.

Això va canviar les coses.

A partir d’aquell moment vam haver de recórrer als laboratoris professionals. Això volia dir que deixaves de tenir el control de l’edició. Va ser una pèrdua, però a canvi vam tenir accés a càmeres millors i a una nova forma d’expressió.

Quins són els teus referents en fotografia?

Al nostre país hem tingut fotògrafs excepcionals, que si haguessin estat americans, ara serien coneguts mundialment: Oriol Maspons, Francesc Català Roca, Xavier Miserachs, Colita, Pilar Aymerich i també fotoperiodistes com el Joan Guerrero.

Estudi del luthier Xavier Vidal 2006 © Josep M. Cortina

Com veus la fotografia actual?

La fotografia és un dels sectors que més ha patit l’impacte de la revolució digital. Abans per ser fotògraf havies de conèixer una sèrie de tècniques complexes. Avui, gràcies als smartphones tothom pot ser fotògraf, però com diu el Joan Guerrero això de la fotografia avui en dia és com les paelles. Tothom pot fer una paella, però fer-ne una de bona és tota una altra historia. Cada any es fabriquen al món 1.400 milions de mòbil. En canvi, si l’any 2010 es venien 120 milions de càmeres, l’any 2017 se’n van vendre només 25 milions. La investigació se centra en els smartphones i les càmeres de mòbil fan avui unes fotos amb una gran qualitat, a vegades equivalent a una càmera professional.

I com creus que ha afectat això a l’ofici del fotògraf?

Amb la digitalització la fotografia no té cost i per tant es tendeix a l’excés i l’acumulació. El mòbil fa que la imatge es pugui transmetre instantàniament i que es produeixi una massificació d’imatges impensable. El fotògraf pateix moltíssim, perquè ara té una competència descontrolada. Fixa’t que ara hi ha molts mitjans de premsa i televisions que fan servir fotos d’aficionats sense cap cost. El nivell dels amateur ha pujat i els mitjans de comunicació s’han beneficiat d’un material gratuït. I han acomiadat molts fotògrafs. I això sens dubte perjudica la qualitat de la informació gràfica.

Instagram ens ha saturat d’imatges.

Sí, i el paroxisme de la selfie ho empastifa tot. També s’ha disparat el narcicisme, el narcselfisme, que en dic jo.

Grave, 2001 © Josep M. Cortina

Tu no renuncies a tenir un compte a Instagram. A @josepmariacortina vas penjant les fotos de la sèrie Tots els colors del groc.

Sí, també les penjo al facebook i en un àlbum de google. Aquesta setmana he publicat la foto que fa 100. Són fotos en què he anat retratant algun objecte de color groc. És una manera de recordar els presos polítics. No faig fotos de llaços grocs, procuro fer-hi al·lusió de manera subtil.

I ara publiques un nou llibre de fotografia que aplega les imatges de sis exposicions que has fet al llarg dels anys.

Sí, al llarg dels anys dec haver fet quasi una desena d’exposicions, normalment en centres cívics, però en aquest llibre només se n’hi recullen sis.

Col·leccions és un catàleg d’exposicions molt diverses.

 Sí. Hi ha fotògrafs que s’especialitzen molt, però jo sóc més aviat universalista i he diversificat molt els meus interessos a l’hora de fer exposicions. Són, però, treballs de llarga durada. Sempre he pensat en aquella màxima del txec Joseph Koudelka, que deia que “el que s’ha fet amb temps, el temps ho respecta”.  Vol dir que millora la qualitat del producte i fa que es conservi millor.

 Hi ha una exposició dedicada a l’orquestra de cambra d’Andorra.

Sí, va ser un luxe poder entrar als assaigs de l’orquestra. Gràcies al seu director, en Gerard Claret, els vaig poder seguir durant una temporada i això em va permetre treballar amb calma, i asseure’m amb la meva càmera al costat dels músics com si jo també en fos un més

No és l’única exposició centrada en la música.

També en vaig fer una sobre els luthiers. En David Bagué i en Xavier Vidal em van obrir les portes dels seus respectius tallers i vaig poder dedicar tota una exposició a tot aquest món. Posteriorment vaig fer una tercera exposició sobre els terrats de Ciutat Vella, que va ser possible gràcies a l’hospitalitat dels veïns d’aquest barri. En aquest cas em fixava en els detalls de la vida dels terrats. Vaig anar fent un seguit d’excursions els dissabtes i diumenges que em van permetre connectar amb la gent del barri. Després en vaig fer una altra sobre els grafits de l’àrea metropolitana i encara una altra titulada Andròmines, que estava dedicada a vells objectes que la tecnologia ens està fent perdre. Són com bodegons o natures mortes d’objectes que han caigut en desús. I finalment en vaig fer una altra d’urbana, que se centra en la vida nocturna de Barcelona.

Barana. terrats de ciutat vella © Josep M. Cortina

 I ara no tens projectada cap nova exposició?

No. Les maneres d’ensenyar les fotos han canviat. Cada dia es pugen uns 3.000 milions de fotos a les xarxes. A Facebook rep 1.000 imatges diàries, Instagram uns 250 milions i no parlem del que es penja al Whatsapp. Això, és clar, altera el sentit de la fotografia, que ha agafat una nova funció en la comunicació entre les persones. La gent gairebé ja no parla ni escriu, sinó que envia fotos per explicar on és, què ha fet o on ha anat. La gent connecta a través de les imatges, però com diu el papa Francesc, no és el mateix estar connectat que estar comunicat. Rebem tants impactes visuals gràfics en una setmana com els que rebien els nostres avis en tota una vida.

Tot això farà un pet com un aglà, oi?

Pensa per un moment en la gestió dels arxius fotogràfics. Com s’ho faran d’aquí uns anys quan un fotògraf els porti tot el seu llegat? Potser serà un llegat de milions de fotos… No som capaços ni d’imaginar el que ens espera en els propers anys…