Josep Bécares: “Escric el que escric per les experiències viscudes”

17.03.2019

El pròxim 23 de març, a l’Auditori de Girona, dins del cicle Càpsula, dedicat a la promoció de noves propostes musicals, Josep Bécares, àlies Fina, presentarà el disc #Inconformista voltejat de convidats de luxe, com ara Les Anxovetes o la guitarrista Mireia Vilalta. Tot i que ja compta amb certa trajectòria en el món de la música, aquest és el primer llarga-durada del cantautor barceloní radicat a Girona, on està deixant la seva marca també com a programador i activista cultural. Les seves cançons esquitxen esperit pop barrejat amb la frescor de la rumba i del reggae, amb unes lletres plenes de sentit ecologista i de consciència social.

Fina. |

No sembles exactament un músic novell. Com és que publiques ara el teu primer disc? La música ha entrat tard a la teva vida?

No recordo quan va entrar la música a la meva vida, sempre hi ha estat. El disc ha trigat, molt, per camins vitals molt difícils, però aquests camins sempre ho són… Això, sumat a la precarietat cultural general, ho allarga tot més, però no renego de les pedres al camí, són part d’#Inconformista. Escric el que escric per les experiències viscudes, i si faig les cançons que faig, amb les que vull plasmar tota la seva complexitat d’una manera senzilla, enèrgica i optimista, és pel reconeixement que la vida sempre és difícil. Però en la música, i en l’art en general, trobem aquelles emocions, sensacions i reflexions que ens ajuden a sortir-ne millor del que hi hem entrat… Vaja, ja m’he posat seriós! [riu]

Entenc per on vas. Però potser hem de recular i explicitar una mica més aquesta arqueologia personal. Quan –com i per què– Josep Bécares esdevé Fina?

[Riu] Bé, fa uns 5 anys ja, quan una colla d’amics em van animar a reprendre la carrera musical muntant un concert al Bar Context de Girona, vaig pensar: “I com em dic? Qui sóc? Què faig? I sobretot, per què?”. Preguntes que de vegades no ens fem amb la suficient atenció… Molts pensaments em van portar a això. Primer amb en Lluís Pagespetit de la Fundació Vincles, gran amic, pedagog i activista mediambiental. Sempre teníem una conversa recurrent: “Tenim la pell molt fina per enfadar-nos, molestar-nos amb les persones, en canvi molt gruixuda per empatitzar, ser sensibles… I dèiem que cal tenir la pell fina quan toca, per ser sensibles, permeables, a les persones i al medi”. Vam treballar molts anys junts fent educació ambiental. Després unes amigues amb les quals compartia casa sempre feien referència al meu “costat femení”. A mi mai em va fer vergonya ni ofendre, al contrari, em sentia molt còmode expressant tota la meva identitat, però em va fer reflexionar sobre els rols de gènere. No sé, els devia arribar una energia suposadament femenina, i jo en vaig fer bandera. Per trencar esquemes patriarcals cal estirar fort de la corda, sóc feminista i el nom és una provocació més. Finalment, sempre m’ha encantat el territori gironí. Girona és ple de ‘Fines’, entre elles la meva tieta, som molt amics i ens assemblem molt de caràcter. Així que sóc Fina per totes aquestes raons.

Precisament, a part de músic, també ets activista de causes culturals, socials i ambientals. Sabem que dediques força temps i energies, per exemple, a la integració de minories i col·lectius marginats. Encara (et) queda molt per fer?

Bé, si em permets parlem d’inclusió, és a dir, de possibilitar la participació i la interacció psicològica i emocional de totes les persones a la societat, de manera que les diversitats, totes, es visquin com a quelcom natural, i tots els dispositius necessaris per a aquesta inclusió hi siguin sempre presents, això és, la mirada personal de cadascú, l’actitud, però també els suports tècnics, mèdics, econòmics, administratius i polítics. És difícil d’explicar, però la diversitat quan la veus massa, quan t’hi entrebanques, quan és un problema, no està inclosa, com a màxim està integrada, o segregada dins el conjunt de la societat. En la inclusió, la barreja de la diversitat ha de procurar que no veiem elements diferents, sinó diversos: la diversitat és la idea radical que tots som persones. Per tant, sí, hi ha molt de camí per recórrer. I sí, hi dedico molt temps, és un projecte vital: el 2015 vaig muntar l’associació mmmagrada.com, on tenim un programa anomenat IDEA, que vetlla per la inclusió de la diversitat, l’educació i l’apoderament. Es tracta de treballar per la inclusió a través d’activitats socioeducatives que potenciïn l’apoderament de totes les persones.

Justament, a les teves lletres sorgeixen també aquests temes. La crítica social i també un rerefons de preocupació mediambiental. És més important la lletra o la música?

Ostres, que difícil… Crec que totes dues, pel context en què vivim. Actualment, per una banda, ens trobem desconnectats de la realitat social per l’excés de feina que estem obligats a fer a causa de la crisi, per la quantitat d’informació i fake news, per la liquidesa de la societat… Per tant, una bona música et pot ajudar a connectar amb un text. Quants cops ens ha passat que una cançó que escoltàvem de petits l’hem entès de grans, o quan hem tingut temps per pensar-hi. Les cançons “fines” són això, cançons pop, fàcils de cantar, que busquen la participació amb tornades i cors enganxosos, però també busquen una conversa amb un mateix i amb tothom que les canta. La música és emoció i sensació, és un llenguatge universal. Després connectem o no amb la lletra, ens pot emocionar més o deixar-nos igual. Per això també canto en castellà. De vegades em surten les cançons en els dos idiomes alhora. Tant de bo dominés l’anglès. Al disc també hi ha adaptacions cantables a l’euskera i al gallec, per posar en valor la riquesa de les llengües de la Península. Un bon amic les ha traduït a l’anglès i estem treballant amb adaptacions a l’italià.

A part de les ajudes amb les traduccions, pel disc vas comptar amb unes quantes col·laboracions musicals de prestigi… com els has pogut convèncer?

El millor del cas és que no ha fet falta convèncer-los: una trucada, un plantejament i com que ja hi havia una amistat, i s’ha de dir, els hi van encantar les cançons, i s’hi van avenir de seguida. Els problemes han vingut per quadrar calendaris, però ja tenim la feina feta. Aprofito per agrair a Les Anxovetes, a Hora de Joglar, al Juanjo i al Natxo dels Gossos, a la gent de Música Global per facilitar els permisos,  i a la Mercè Casas per ajudar-nos a coordinar, és una amiga del món de la producció que treballa de meravella.

I tota aquesta gent compartirà escenari amb tu el dia 23? Què ens pots avançar del concert, sense sacrificar sorpreses?

FINA: El dia 23 venen Les Anxovetes i Hora de Joglar. Hi serà la Mireia Vilalta, una de les guitarristes rockeres de referència del territori, que s’ha sumat a la banda, també en Joel Masó, director del quartet de corda que ha gravat el disc. Serà el primer concert amb tota la banda, 11 persones a l’escenari, i un concert inclusiu gràcies a la gent de mmmmagrada.com, de l’Auditori i del programa Apropa Cultura: entre el públic hi haurà 9 persones amb diversitat funcional, també serà un concert participatiu, qui vulgui podrà adquirir instruments fina a l’entrada per tocar alguns temes des de la platea! Finalment, també puc avançar que l’entrada només val 7€ i que es poden comprar a www.finamusicoficial.com. Espero que ens veiem i ens cantem per algun lloc, #petonsicançons