José Díez: “Volem treure la filosofia del castell acadèmic”

12.11.2018

José Díez és doctor en Filosofia, i professor de la Universitat de Barcelona. La seva principal àrea d’investigació és la filosofia de la ciència, però també té interès per l’epistemologia, la filosofia del llenguatge i la filosofia de la ment. Ja fa 3 anys que ell i Núria Sara dirigeixen el festival BCN Pensa, una iniciativa que enguany tindrà lloc els dies 14 i 15 de novembre, i que consistirà en una programació de temàtica filosòfica molt variada, en un format de marató de 48 hores sense interrupció.

Foto: Barcelona Pensa

D’on neix la idea de BCN Pensa?

La idea de fer un festival de filosofia va sorgir fa 5 anys, amb l’antiga direcció de BCN Pensa, que s’inspriava en altres iniciatives d’Itàlia i França. La iniciativa consisteix en intentar treure la filosofia del castell acadèmic on es troba habitualment, i portar-la als espais públics: carrers, bars, places, etc. Però no només volem això, sinó que també pretenem rebre allò que té de filosòfic el carrer: no totes les activitats estan fetes per filòsofs, sinó que n’hi ha a mans de nens, adolescents, científics, artistes, professionals, etc. La idea és crear un punt de trobada filosòfica en les dues direccions: de l’acadèmia cap al carrer, i del carrer cap a l’acadèmia.

I això és possible? S’aconsegueix arribar a un públic més enllà de l’acadèmia?

La nostra experiència, tot i que ho vivim amb sorpresa any rere any, és que sí que és possible. És una agradable sorpresa, que no sabem quan durarà, però de moment sembla que va a l’alça. Si els dones la opció, a molta gent li agrada pensar. Potser ens hauríem de preguntar sobre quanta gent continua pensant i interesant-se per la filosofia a casa, després d’assistir al Pensa, però això ja es una altra cosa. L’important és que de moment s’han apropat a una cosa a la qual no és fàcil apropar-se, perquè des de les institucions públiques i privades no és quelcom que s’ofereixi de forma rigurosa i accesible.

Quin és el criteri de selecció per la programació?

La idea és que sigui molt transversal, en públic, en temàtica, en format i en participants. No volíem fer eixos temàtics, perquè restringia el perfil del públic, i el nostre objectiu és que sigui el més variat possible.

Per què l’aposta en forma de marató?

Inicialment, el BCN Pensa era un festival d’una setmana, i així ho va ser durant els tres primers anys. Però és un projecte voluntarista, i fer una setmana de programació anualment era insostenible: aleshores vam decidir alternar les edicions setmanals amb edicions en format marató, de 48 hores seguides de programació. Enguany tocava un BCN Pensa en format setmanal, però en coincidir amb la Biennal Ciutat Oberta vam decidir escurçar la programació i tornar a fer una edició maratoniana. A partir d’ara, si el projecte de l’Ajuntament continua, per no coincidir-hi, les nostres edicions setmanals seran sempre en l’any en què ells no facin la seva Biennal.

Amb aquest format maratonià, o és molt arriscat fer programació per la nit entre setmana?

L’any passat creiem que era tirar-se al buit sense paracaigudes, però ens vam trobar que hi havia força demanda a tots els actes, inclosos el de nit i matinada, on no ens esperàvem tanta afluència: teníem gent fent cua a les 3 de la matinada davant de la Casa Golferrichs, per parlar de mecànica quàntica, per exemple. Com que va sortir bé, enguany ho hem tornat a intentar.

Foto: Barcelona Pensa

Com encaixa la vostra proposta amb la de la Biennal de Pensament? Us perjudica o us serveix d’impuls?

Nosaltres ja estàvem preparant la BCN Pensa setmanal quan van fer la roda de premsa anunciant-ho. L’efecte que la Biennal té sobre BCN Pensa és una mica ambivalent, però s’ha de tenir en compte que tenen molts més recursos que nosaltres, i per tant ni hi volem ni hi podem competir. D’una banda, amb la Biennal al costat, quedes reduït a activitats més innovadores i alternatives, però amb noms més potents. D’altra banda, la Biennal ha donat un impuls complementari i ha contribuit a consolidar una oferta de pensament a la ciutat de Barcelona que possiblement farà que part del públic de la Biennal que abans no s’havia apropat al nostre festival s’hi enganxi també. Nosaltres hem hagut de reformular la nostra programació però si és perquè cada cop hi ha més gent interessada en propostes que promoguin la reflexió, millor. No pretenem tenir l’exclusiva del pensament a Barcelona.

A Barcelona hi ha un interès especial per la filosofia?

Gràcies a l’èxit del BCN Pensa a la ciutat de Barcelona, propostes similars a aquesta s’han estès a Valladolid, Madrid, València, Saragossa, i altres ciutats. Tenim la satisfacció de veure que la nostra ciutat es mou, i serveix d’incentiu perquè gent d’altres llocs s’engresqui en projectes semblants, que de vegades poden semblar suïcides. Mentre hi ha fenòmens de masses que no ens fan ser tan optimistes, estem contents de veure que quan s’ofereixen coses amb perfil reflexiu i social, la gent s’hi interessa. Ara bé, no és una cosa exclusiva de Barcelona, és un fenomen estès i general, almenys als països del nostre entorn.

Està de moda la filosofia?

Hi ha un interès genuí per la filosofia, només cal donar a la població la possibilitat d’apropar-s’hi: si poses els recursos, hi ha un teixit ciutadà que respon i té ganes de pensar. No ho sabem del tot quan durarà aquesta tendència, i es pot pensar que sí que és una moda, com va passar amb el fenòmen de la sèrie Merlí. Ara bé, a mesura que passa el temps hem anat entenent que l’èxit de Merlí va ser més un efecte que una causa, ja que hi havia gent disposada a engrescar-se amb iniciatives filosòfiques. A la Facultat de Filosofia tenim una demanda en creixement, encara que òbviament no tant gran com a altres estudis de demanda major, com ara Psicologia, Biologia o Dret. Es podria dir que, en temps de crisis, la gent escull realment el que li interessa perquè el panorama laboral és complicat. A més, tot i que es podria pensar que és en temps de bonança quan la gent té més temps d’oci i ganes de reflexionar, la realitat és que és en els moments socialment fràgils quan la gent està més inquieta intel·lectualment, i aquesta inquietud es contagia a altres parts del pensament, més enllà de la vida quotidiana.

Podeu consultar la programació detallada de BCN Pensa en aquest desplegable.