Jordi Nopca: “Cada vegada costa més sobreviure dedicant-se al sector del llibre”

27.06.2013

Avui a Núvol parlem amb els guanyadors del II Memorial Pere Rodeja: Rafel Rovira, responsable de la llibreria La 2 de Viladrich i Jordi Nopca, escriptor i periodista cultural. El Gremi de Llibreters ha destacat de Nopca la seva mirada transversal “una mirada àmplia, novedosa i completa de la realitat literària del nostre país” juntament amb la seva “capacitat de treball i la presència en tota mena d’actes i esdeveniments”.

Jordi Nopca | Foto: Ester Andorrà.

Què és allò més difícil de la divulgació de coneixement literari?


Ser accessible i exigent al mateix temps. Intentar transmetre el missatge d’un llibre o d’un autor amb claredat i aprofundint-hi tant com calgui. Per a un periodista informatiu –és el que sóc la major part del temps– és molt important deixar l’ego a banda, tot i que la subjectivitat sigui impossible de defugir. A l’hora d’escriure crítica, però, el propi punt de vista pesa tant com l’exercici de lectura a fons del llibre.

Per què és important una mirada transversal quan ens acostem a la literatura?


La mirada transversal permet observar les diferents realitats que conviuen en el món editorial. Tan interessant pot ser escriure sobre un assaig de gran precisió temàtica, sobre un clàssic llatí que acaba de ser reeditat com sobre una novel·la que tingui la intenció d’adreçar-se a un públic massiu. La qüestió és saber-hi trobar l’enfocament adequat. Cal tenir present que parlar de llibres no vol dir parlar exclusivament de literatura.

El sector editorial està vivint moments de canvi. ¿Com t’imagines el futur del sector al país?

M’agradaria que la traducció de novetats no acabi menystenint la tasca de recuperació de clàssics de tots els temps (en català encara hi ha moltíssima feina a fer, sobretot en literatures que encara ens són massa poc conegudes). L’autor en llengua catalana –el jove, però també el consagrat que, per culpa de la crisi, ara torna a tenir problemes per publicar– hauria de recuperar visibilitat.

Què caldria per què la figura dels divulgadors literaris no fos tan precària?

Que la cultura fos percebuda com a estructural, no com un accessori o fins i tot com una extensió de la política. Cada vegada costa més sobreviure dedicant-se al sector del llibre: els ingressos en concepte de drets d’autor són baixíssims; el periodista ha hagut de duplicar –o triplicar– la productivitat perquè fos considerat rendible; al llibreter li toca arrossegar nous públics a la llibreria i ser hàbil en la programació cultural; neixen petites editorials, però aconseguir beneficis estables i dignes és pràcticament un miracle. Escrivint en català, el que ho té més difícil per viure del seu esforç continua sent l’autor, matèria primera del sector.

Què cal fer per revaloritzar el coneixement i que la societat tingui més respecte envers la cultura?


Invertir en educació. I tornar el prestigi a les disciplines humanístiques. M’he passat tota la vida havent de justificar que vull viure de l’escriptura.

Com creus que canviarà el paper de les llibreries, les biblioteques i el rol del llibre, en el marc de la transformació tecnològica que estem vivint?

El llibre hauria de continuar sent un element fonamental per a una cultura, sigui en format paper o en format digital. La transformació tecnològica no ha de ser necessàriament negativa, però una orientació comercial excessiva podria fer estralls en la diversitat de l’oferta. Tant de bo la pirateria no tingui els mateixos efectes en el sector editorial que en el discogràfic.

Consideres que seria necessari crear grups de treball que vinculessin el sector de l’educació, el sector editorial i el sector de la comunicació cultural per reforçar la pedagogia, formació i l’abastiment de coneixement general al gruix de la població?

Sí, sempre i quan la iniciativa no es quedés en un grapat de bones intencions i prou.

Què destacaries de la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa?


L’oferta diversa i exigent, que passa per prestigiar els autors ebrencs i de tot l’àmbit catalanoparlant. L’aposta per les presentacions i tota classe d’activitats (tallers, recitals) que la converteixen en un punt de visita obligat. És una de les llibreries més antigues d’Europa –dos segles i mig d’història–, però així i tot ha fet una aposta ferma per posar-se al dia tecnològicament i per atreure nous clients.

Quines són les qualitats que creus necessàries per ser un bon divulgador literari?


Mirar de posar-se al lloc del que vol llegir el lector sobre l’article que prepara. Defugir l’esperit destructiu (i alhora conservar l’esperit crític). Conservar el rigor i no deixar-se atemorir excessivament per pressions del sector o del propi mitjà. Per sobre de tot, estimar els llibres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Sé que no agradarà aquest comentari, i que puc ser menyspreat. Tant se val: endavant. No vaig contra Jordi Nopca, en absolut. Ara bé, el diari on publica —el diari que jo llig, entre altres, però l’únic que compre cada dia— no cobreix massa afortunadament (i ho dic amb suavitat) la cultura que es fa als Països Catalans en català. Quant a la cobertura de la literatura en català al País Valencià, és pràcticament inexistent. Es poden, fins i tot, aportar dades rellevants: ¿quantes novetats d’escriptors valencians en català, en prosa, assaig o poesia, dels darrers dos anys ha cobert el diari “Ara”? Competeu-les i sabré de què parle. De vegades sembla que per als diaris barcelonins, més enllà de Ferran Torrent o Joan Francesc Mira (dos escriptors que m’estime molt), el País Valencià és un erm literari. Després, curiosament, parlen molt de poetes o narradors valencians que escriuen en castellà (alguns de qualitat inferior a la dels “oblidats”). No ho entenc. Repetesc: no vaig contra Jordi Nopca. Em fa la impressió que, massa vegades, està sol davant el desert, sense mitjans i sense ajut. Al País Valencià tenen lloc esdeveniments literaris de pes per a la cultura catalana que el diari “Ara”, simplement, obvia o minimitza. Canvieu aquesta tendència, per favor, perquè, si no, tots els premis que merescudament rebreu, des del País Valencià ens els mirarem amb l’ataràxia del gos pollós que ha rebut massa colps.

    • Amb el meu comentari anterior no vull, de cap manera, rebaixar l’interès de l’entrevista, en la qual Nopca diu coses molt profitoses per millorar la nostra cultura.

  2. Retroenllaç: Jordi Nopca: “Cada vegada costa mé...