Jordi Casassas: “Les seccions són la societat civil de l’Ateneu”

9.03.2017

Jordi Casassas és l’actual president de l’Ateneu Barcelonès i encapçala una de les tres candidatures que concorren a les eleccions que se celebren la setmana que ve. Casassas és professor d’història contemporània a la UB i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Acaba de publicar a Pòrtic l’assaig ‘La voluntat i la quimera’. Conversem amb ell després d’haver entrevistat els altres candidats a presidir l’Ateneu, Bernat Dedeu i Genís Roca.

Jordi Casassas | © Ester Roig

El vostre lema de campanya és “L’Ateneu, el teu”, amb una arrova que té una simbologia.

Sí, té una simbologia. En la junta anterior hem donat un impuls important que no existia a les noves tecnologies de la casa, a les TIC. Ha sigut un tema complex perquè aquesta casa té unes parets molt gruixudes, i per tant, aquí no es veu però està ple d’antenes que permeten que hi hagi una cobertura a tot arreu, també perquè ho puguin utilitzar a l’Escola d’Escriptura. El que pretenem és que aquestes noves tecnologies impulsin una nova perspectiva de la política cultural de la casa, tant per coordinar i impulsar la vida interior de les seccions, com per la implicació de socis individuals i de petits grups que puguin incorporar en l’activitat cultural, i finalment per la projecció exterior que ja hem fomentat molt però que ara volem que s’incorpori en aquestes noves tecnologies. Per tant, l’arrova té aquest sentit d’aprofitar una infraestructura que ja tenim per poder donar-li ara un nou contingut.

A banda de les coses noves que voleu fer, del que heu fet fins ara, de quines coses n’esteu convençuts i creieu que han de continuar igual?

Jo particularment he escrit dues històries de l’Ateneu, i això em dona una perspectiva per veure les coses que han succeït i com l’Ateneu en cada moment històric s’ha adaptat o no a les circumstàncies. No es pot pensar que ara ho descobrirem tot, que ara entrarem a una nova dimensió perquè nosaltres som més bonics… I per tant aquí no hi ha cap nou món que valgui, el que val és aquest diàleg entre una cosa i l’altra. I et dic això perquè una cosa que hem observat a l’Ateneu, quan hi ha hagut dictadures, o elits que han pensat que podien dirigir la vida de la casa amb plena consciència que som els millors, qui ha rebut han sigut les seccions de l’Ateneu. Les seccions s’han esmorteït, gairebé han desaparegut, les seccions han vist reduïda la seva activitat al mínim. Quan en la transició, després de la mort de Franco, l’Ateneu va voler-se posar al dia, la revolta va començar des de les seccions en contra de la junta. Per tant, nosaltres quan vam iniciar la campanya electoral vam dir que el que volíem fer era que les seccions tornessin a recuperar tot el seu protagonisme, i diem una frase: “les seccions són la societat civil de l’Ateneu”. Nosaltres necessitem que aquestes seccions recuperin la seva vitalitat i la incrementin, fins i tot hem aconseguit que els ponents de les seccions constitueixin la junta electoral de l’Ateneu, perquè els ponents d’aquestes seccions són elegits democràticament pels socis. Per tant, ens sembla que aquest és un símptoma de vitalitat democràtica importantíssim, que hem impulsat en aquesta junta i que volem que s’incrementi. Volem impulsar tota aquesta vida de les seccions, això és un tret fonamental.

Jordi Casassas | © Ester Roig

Jordi Casassas | © Ester Roig

Quina seria doncs la vostra divisa, la missió irrenunciable?

Tenim una cosa molt clara: l’Ateneu és dels socis. Per tant l’atenció als socis, a la vida quotidiana dels socis, a la sociabilització dels socis és un tema essencial. Aquest és un element enormement preuat per nosaltres i per això hem creat la figura de la defensora del soci que ja existeix però que hem de millorar. És una figura que vetlla pel benestar dels socis, rep queixes, suggeriments… L’Araceli del Barrio. És una sòcia de fa molt temps, implicada i que és jurista. Una altra cosa que hem de millorar és la circulació de les idees, dels suggeriments i queixes.

També hem instaurat una enquesta als socis, ja n’hem fet dues. Si guanyem farem la tercera, una enquesta sobre usos i satisfacció dels socis de la casa i després en publiquem el resultat. Aquesta publicació per un costat és transparència però també és veure l’equilibri entre grau de satisfacció (que és molt alt) i queixes. Aquí és on hem de posar més èmfasi per trobar la solució dels problemes.

Hi ha una tipologia molt gran de socis: gent jove, gent gran, gent solitària, gent que de vegades te n’adones que no està bé… Podríem dir que l’administració de la casa fa de vegades una funció gairebé benèfica, es cuida de molts socis, truca a casa seva i avisa que tal soci no està bé, etc. Però encara volem anar una mica més enllà i crear un grup de voluntaris que ajudi en aquesta sociabilitat, que és molt important en la vida de l’Ateneu.

Estàs parlant de gent gran que venen aquí i necessiten assistència que potser els seus familiars no saben com oferir?

Moltes vegades són gent gran que vénen a passar el dia aquí. Aquest acolliment és un tema que hem promocionat des del primer moment. Fixa’t que hi va haver un soci, Carles Guitart, que es va morir i que ens va declarar hereus universals. Perquè ell sentia l’Ateneu com casa seva. En honor seu s’ha instaurat un premi important d’assaig, de tesis doctorals dels Països Catalans, és el premi Carles Guitart. Aquest element reflecteix el fet que a l’Ateneu hi ha gent que viu sola i que troben en l’Ateneu un acolliment.

En aquest sentit vam instaurar la celebració del Dia de l’Ateneu, el 30 de novembre, celebrem la constitució de l’Ateneu Barcelonès. La festa s’acaba amb un sopar que serveix perquè la gent generi aquest vincle que jo penso que és tan important.

Jordi Casassas | © Ester Roig

De les coses que us han arribat a través de la figura de la defensora del soci, quins exemples podries donar-nos de queixes o suggeriment, de coses que han vingut de baix i que heu pogut implantar?

Una de les coses de la qual la gent es queixava més era el bar. Arribaven queixes de preus alts, de mal servei… de deficiència en el servei del bar. Per això quan es va acabar la concessió vam obrir un concurs i ara sembla que hi ha un grau major de satisfacció. Ara ens arriba la idea de que s’ha d’insonoritzar el bar.

Una altra queixa és que com que hi ha gent que passa moltes hores a la biblioteca, caldrien cadires encoixinades, més còmodes. Ja hem començat amb la confecció d’aquests coixins. És un exemple de petites qüestions però que són importants. També es demana una font d’aigua per a la gent que estudia a la biblioteca.

Un altre element molt important a millorar és el tracte entre l’administració i els socis, hi ha gent que considera que el tracte és massa fred, i això ho volem millorar.

Els altres candidats s’han mostrat molt preocupats per la projecció exterior de l’Ateneu, que cal fer arribar les idees que es couen aquí al conjunt de la ciutadania.

Nosaltres hem fet un esforç important de projecció institucional, crear relacions amb altres entitats, com ara l’Ateneu de Madrid, amb qui tenim bona sintonia. També ens hem implicat en el projecte de renovació de la Rambla. La relació amb l’Ajuntament de Barcelona, en canvi, s’ha refredat, però esperem recuperar-la. També hem establert relacions amb entitats que s’han afiliat a l’Ateneu com a socis col·lectius, que poden venir a fer ús de les instal·lacions, com seria el cas del F.C. Barcelona, que no fa gaire ha celebrat una de les seves juntes itinerants justament a l’Ateneu.

Bernat Dedeu, que encapçala la candidatura Ordre i aventura, va penjar a Twitter la foto de la junta del Barça a l’Ateneu amb un comentari que deia: vet aquí resumit en una foto el que no vull a l’Ateneu.

Bé tothom pot dir el que li sembli. L’aventura està molt bé, però tinguem present que cal gestionar quatre mil socis. I una relació d’anys amb la ciutat. Un tema essencial es l’equilibri pressupostari. Necessitem tenir sempre els canals ben oberts amb totes les institucions per poder realment tenir accés al crèdit, a l’ajut institucional, al mecenatge, i això es fa a base de relacions, a base de ser-hi i d’empassar-te a vegades fets que no t’agraden personalment (que no és el cas del Barça eh?).

L’Ateneu és una institució singular, com el Liceu o el Palau, amb qui tenim molt bona relació. No m’agrada que hi hagi una candidatura que s’autoanomeni jove i que sigui tan agressiva. L’altra candidatura, en canvi l’Ateneu 2021, que encapçala Genís Roca, m’ha causat més bones sensacions.

Quin paper ha de tenir a l’Ateneu l’Escola de l’Escriptura?

L’escola va començar l’any 1998, a partir de la junta del Jordi Sarsanedas i s’ha convertit en la primera escola d’Europa i la segona del món en nombre d’alumnes. Per tant és un actiu indiscutible. L’escola té un risc, que és el creixement pel creixement. És una societat depenent de l’Ateneu i nosaltres hem de vetllar per l’equilibri i el seu bon funcionament. Des d’aquesta perspectiva, vetllem per mantenir l’activitat, ajudar perquè es repensi la seva dimensió. Porta una massa de gent jove i gran i això suposa una aportació de diners important, però també és una font de despesa important per l’Ateneu.

L’espai és l’altre gran problema de l’Ateneu…

Sí. Nosaltres hem encetat la reflexió sobre si hem d’ampliar espai. I també què fem amb la biblioteca, que es troba en un procés de digitalització i tot i així ocupa molt espai. S’han perdut aquells metres i metres de passadissos amb estanteries. Es van haver de traslladar fins a 70.000 volums a un magatzem a Moncada per catalogar-los. Ara part d’aquest fons ha tornat a l’Ateneu i hem creat tot un espai al cinquè pis per fer aquesta catalogació extraordinària. Uns llibres es quedaran aquí i d’altres aniran a un magatzem que ens cedeix la Generalitat a Lleida, on els podrem dipositar gratuïtament. Ara ens hem trobat amb una expansió limitadíssima de la biblioteca.

Jordi Casassas | © Ester Roig

I al mateix temps, l’espai és també un dels grans actius de l’Ateneu…

Sí. Cada vegada hi ha més associacions, partits, sindicats , etc, que volen venir a fer coses a l’ateneu i lloguem espais, un servei que ens proporciona ingressos, però hem hagut de dir que no al 40% de les peticions de lloguer d’espai. L’horitzó 2020 marca un nou objectiu. En una primera fase hem d’habilitar un espai propi, un semisoterrani, on dipositarem llibres… La segona possibilitat que ha sortit és la de comprar un edifici adjacent, que dóna a la plaça Villa de Madrid i que es podria comunicar amb algunes plantes de la nostra seu. Aquesta és una proposta que tenim en estudi, per veure si es pot realitzar sense encarir la quota… Aquest és un tema molt gros, que solucionaria aquests problemes d’espai i permetria un funcionament més normal. També guanyaríem un nou espai per fer exposicions. En fi, els socis hauran d’aprovar en el seu moment si es considera oportú de comprar aquest edifici. Estem en negociacions, però no puc dir xifres. És complicat, però aquesta és l’aventura…

Us preocupa que hi hagi tantes altes-i-baixes, la rotació de la massa de socis?

No, perquè sempre ha estat així. Hi ha una base que és fidel i després hi ha l’atractiu de l’Ateneu. La gent se’n fa perquè els agrada. Si després s’adona que no hi ve prou es dona de baixa, com qui es desapunta del gimnàs. La massa de socis es manté estable en 4.000. És un reflex de la vitalitat de l’Ateneu.

Quants Ateneus hi ha?

N’hi ha molts, però principalment hi ha un bloc de socis, que fan l’Ateneu endins, i després un altre bloc que és fluctuant. Hem tingut la sort que ens hem mantingut després de la crisi. No estic d’acord amb els que sostenen que la gent marxa perquè l’Ateneu no funciona. La gent marxa per una qüestió de diners. La quota mensual ara mateix és de 32 euros al mes. Després hi ha rebaixes si es fa trimestral o anual. En el darrer any ha canviat la deducció i qualsevol afiliació a entitats sense ànim de lucre té una desgravació més alta, fins al punt que si ho declares a la renda, la quota de l’Ateneu et pot acabar sortint per 16 euros al mes. Això no exclou que puguem buscar maneres més imaginatives per captar socis, que puguis fer soci els teus fills o néts… Ara bé, no podem reduir la quota de la gent gran, perquè se’ns enfonsaria el pressupost.

Heu complert les vostres promeses electorals?

Considero que hem complert amb el 95% del programa que vam presentar. Potser no hem estat a temps de llimar la relació entre l’administració i el soci, però hem resolt problemes importants, com ara el del personal, que va generar tensions perquè no se sentia prou escoltat… i aquestes tensions les hem solucionat. Hem generat una il·lusió que ens anima a demanar un segon mandat per poder acabar de consolidar el projecte.