J.P. Ryngaert: “L’etern problema del teatre és la resistència a tot allò desconegut”

Jean-Pierre Ryngaert, un dels grans teòrics del teatre francès contemporani, impartirà un curs avançat d’escriptura dramàtica a la Sala Beckett amb la paraula i el diàleg com a eix central. Aquest taller, titulat “Conversa, diàleg, digressions i màquina de conversa: al voltant de la paraula”, es durà a terme del 6 al 8 de juliol. Parlem amb ell per conèixer la seva opinió sobre el teatre contemporani i perquè ens doni algunes pistes sobre què aprendran els alumnes del taller.

Jean-Pierre Ryngaert (1945) és professor emèrit d’Estudis Teatrals a la Universitat de La Sorbonne a París. Ryngaert és especialista en escriptura dramàtica contemporània i, de manera més general, en dramatúrgia. Exerceix professionalment de conseller de dramatúrgia i de vegades també de director teatral. El gener del 2017, per exemple, ha dirigit l’obra J’irai dehors, de Didier Delahais, al teatre Glob de Burdeus. També ensenya dramatúrgia a l’ERAC (Escola d’Actors de Cannes i Marsella) i dirigeix la “Universitat d’estiu” del festival La Mousson d’Été, un dels referents entre els festivals de teatre contemporani d’Europa.

Com a teòric del teatre contemporani, quins canvis o evolució creu que està patint la dramatúrgia a l’actualitat?

A França, sota l’impuls del Ministeri de Cultura, la situació dels autors i de les obres ha millorat durant els anys 80. Però l’etern problema del teatre contemporani, no només a França, és la resistència a tot allò que no es coneix. Tal i com ho expressa Howard Barker, a qui cito de memòria, “només ens agraden els bombons els quals ja en coneixem el gust!”. Els programadors es mantenen prudents i no és pas simple difondre una creació nova.

D’altra banda, també penso que alguns autors han revolucionat tant la forma dramàtica, que potser hi ha hagut massa experimentacions a la vegada. El risc d’un excés de formalisme ha suscitat el recel d’una part del públic.

D’entre les moltes obres teòriques que has escrit trobem Le jeu dramatique en milieu scolaire (La pràctica dramàtica en l’entorn escolar). Què creu que aporta la formació teatral als alumnes més joves?

Jo sempre he pensat que la pràctica del teatre en forma de tallers per a joves és capital en la formació de l’individu. Aprendre teatre vol dir adquirir unes armes que et permeten millorar l’expressió oral, la pràctica de l’escolta o el desenvolupament del treball corporal, entre altres. També sóc un enamorat del “joc”, en tots els sentits del terme.

Al 2005 va publicar Nouveaux Territoires du dialogue (Nous territoris del diàleg). Quins són aquests nous territoris del diàleg?

Aquest treball consisteix en analitzar com, des de Txèkhov, el diàleg es va transformar; en com els sistemes enunciatius s’han diversificat. El diàleg pot semblar un exercici fàcil… Moltes vegades el teatre s’ha considerat com un simple “jo et parlo i tu em respons”, no obstant això, el model conversacional ha patit variacions al llarg del temps. En el teatre del segle XX i XXI s’hi observa un gust pronunciat pel monologuisme, com si parlar i interncanviar esdevingués cada vegada més difícil.

En aquest taller s’examinarà el que els lingüistes han anomenat les “regles de la conversa” i proposa utilitzar en forma de jocs improvisats una “màquina de conversa” que ha ideat vostè mateix. Podriea explicar més detalladament en què consisteixen les regles de la conversa i aquesta “màquina de la conversa”?

Les regles de la conversa, evocades per lingüistes i sociolingüistes, m’han sigut útils per analitzar els diàlegs teatrals. Aquestes regles són interessants per observar de manera precisa les sinuositats, les derives i les invencions dels autors teatrals.

Pel que fa a la “màquina de la conversa” que posarem en pràctica aquest estiu, consisteix en un conjunt d’improvisacions que s’inspiren en les regles de la conversa i en consignes de joc molt precises que, un cop aplicades, donen lloc a converses molt interessants que poden inspirar a la posterior escriptura teatral.

Perquè ha decidit venir a Barcelona a impartir aquest curs? 

Quan vaig rebre la invitació de la Sala Beckett vaig respondre immediatament que sí amb moltes ganes i plaer, ja que considero que la Sala Beckett és un lloc important a Europa. A més a més gaudeixo molt impartint tallers d’aquest tipus.

Coneix el teatre contemporani català?

M’atreveixo a respondre que sí que conec alguna cosa del teatre català. Fa uns anys vaig venir a treballar a Barcelona i vaig conèixer autors catalans. També n’he llegit i freqüentat uns quants al festival d’estiu La Mousson d’Été organitzat per la MEEC (Maison Européenne des Écritures Contemporaines). En aquest festival programem sovint autors espanyols i catalans. També vaig poder conèixer alguns dramaturgs catalans l’any passat, quan vaig estar convidat a un col·loqui a la Universitat de la Sorbonne organitzat pel Departament de Català. En general, m’interessa molt la vitalitat de les escriptures espanyoles i catalanes.

Què espera que aprenguin els assistents a aquest taller a la Sala Beckett de Barcelona?

L’objectiu principal és la qüestió del diàleg en tots els seus estats i aplicar-lo tant en l’escriptura teatral com en la posada en escena. No tinc la pretensió de dir que els assistents aprendran a “dialogar”, però és una possibilitat.

Us podeu inscriure al taller que impartirà J.P. Ryngaert del 6 al 8 de juliol a la Sala Beckett de Barcelona aquí.