Ivo Andrić. El Pati Maleït

La Magrana acaba de publicar El Pati Maleït d’Ivo Andrić amb una bella i potent traducció de Pau Bori i Jelena Petanović. El llibre és simplement extraordinari, posseeix una força descomunal i uns personatges fascinants que t’interpel·len i et conviden a penetrar un univers al mateix temps màgic i malèfic. Una delícia. Encara que actualment viuen a Belgrad, Pau i Jelena varen ser a Barcelona fa uns dies per presentar El Pati Maleït a la llibreria Laie del carrer Pau Claris. Els acompanyaven l’editor Jordi Rourera i el savi Ignasi Riera, que varen comentar amb entusiasme alguns dels secrets d’aquesta obra fascinant que ha enamorat els lectors de tot el món. Des de Núvol vàrem aprofitar l’avinentesa per poder parlar amb els traductors d’una obra capdal de la literatura europea.

Ivo Andrić és un dels grans autors de la literatura europea i té una obra extensíssima, encara que en català en tinguem molts pocs volums traduïts. Com vàreu descobrir-lo?

PAU: El meu primer encontre amb Andrić va ser fa 10 o 15 anys, quan estudiava Filologia Catalana a la UB. Fèiem una assignatura que es deia “Introducció a les literatures eslaves” i, entre les novel·les que s’hi llegien, hi havia El Pont sobre el Drina, l’únic llibre d’Andrić traduït aleshores al català. Una obra monumental. Em va fascinar. Després, en anar a Belgrad, conèixer Jelena i aprendre l’idioma,  vaig tenir l’oportunitat de llegir la seva obra en l’original. Tot un luxe.

JELENA: Jo, com que sóc sèrbia, conec Andrić des de ben petita. A la primària llegíem els seus relats i després, a la secundària, ja vam llegir El Pont sobre el Drina i El Pati Maleït.

Per què vàreu decidir traduir, concretament, El Pati Maleït?

PAU:Per la seva brevetat i, alhora, riquesa de significats. La primera versió  de la novel·la tenia més de 300 pàgines. Andrić la va anar reescrivint al llarg de tres dècades fins a fer-ne un llibre molt concís, d’un centenar de pàgines. Va publicar la novel·la el 1954 quan Andrić ja era un escriptor molt reconegut al seu país, Iugoslàvia. Al cap de pocs anys, el 1961, guanyaria el premi Nobel de Literatura.

JELENA: A partir d’aleshores, la seva obra es traduïria a tot el món. A més de 50 llengües. El Pati Maleït, però, no s’havia traduït mai al català. I en espanyol, només existeix una traducció a través del francès que no es pot trobar des de fa dècades….

Què significa per a tu, Jelena, un autor que has llegit des de sempre com Ivo Andrić?

JELENA: He estimat la seva obra des de ben petita i no l’he deixat mai de llegir. Potser perquè Andrić està molt influenciat per la rica tradició oral dels Balcans. És un escriptor molt proper als lectors, com una mena de savi que explica contes populars a la vora de la llar de foc.

Per què cal traduir i llegir a Ivo Andrić al segle XXI?

JELENA:És una bona manera d’apropar-se a la complexa realitat dels Balcans. Andrić coneixia molt bé l’ànima de la gent de les diferents comunitats de la seva Bòsnia natal. Va saber copsar l’esperit —tan diferent i alhora tan semblant— de tots aquests pobles que van tenir els seus problemes i disputes però que durant segles van viure junts.

PAU: A més, la força d’Andrić és que les seves reflexions sobre l’ésser humà (les seves pors, amors, esperances…) són d’abast universal i vigents també avui dia.

Què podem aprendre i sentir en llegir El Pati Maleït?

PAU:El Pati Maleït, la presó on se situa la història, pot ser vist com una metàfora de la vida humana: una vida on estem limitats per un sistema, la censura, les estructures estatals, la beneiteria dels responsables polítics, els buròcrates, etc. És un món on els individus més lliures i savis acaben tancats a la presó…

JELENA: És una novel·la breu que s’hauria de llegir més d’una vegada perquè, en cada nova lectura, es troben nous significats i noves interpretacions.

El resultat de la vostra feina és una traducció superba. Es nota que heu treballat moltíssim i que ho heu fet amb molt amor i passió. Però segur que tot no ha estat un camí de roses, sobretot quan es tracta d’un text tan complex en aparença senzill. Quines han estat les màximes dificultats a l’hora d’abordar aquesta traducció?

PAU: Potser el més complicat ha estat ser fidel a l’original i, a la vegada, donar a la nostra traducció un cert regust de literatura oral que té el text d’Andrić.

La Magrana ha publicat el llibre i ha quedat una edició preciosa. Què en penseu de la seva tasca i què en penseu d’aquesta col·laboració?

PAU: Estem molt agraïts a Jordi Rourera, l’editor, per haver-nos fet confiança i per apostar per la traducció d’aquest llibre. Crec que el van convèncer el fet que aquesta novel·la fos escollida pels escriptors serbis com la seva millor novel·la del segle XX.

Des de fa molts anys organitzeu múltiples accions de contacte entre les cultures catalana i sèrbia a través de recitals, festivals, projeccions i traduccions. Segur que teniu moltes anècdotes. En podeu explicar alguna?

PAU: Uf, n’hi ha moltes! És curiós, per exemple, que hi ha una mena de poció màgica que enamora tots els artistes catalans que vénen a Sèrbia, des de Roger Mas (que ha estat el darrer en actuar) a Enric Casasses, que ja ha vingut un parell de vegades a Sèrbia, i no només per aquesta poció màgica, és clar…  És la rakija, la beguda nacional de Sèrbia. Un aiguardent de molta graduació, però amb molt gust, fet de prunes, codonys, peres o raïm. Es beu a poquet a poquet en uns gots petits. Tot i que els catalans no estem acostumats a la rakija, sembla que de vegades ens agrada fins i tot més que als mateixos serbis….

Pau, ets professor de català a la Universitat de Belgrad des de fa molts anys en un dels lectorats amb més estudiants de tota Europa. Ens pots parlar d’aquesta experiència?

PAU: Ensenyar el català i apropar la nostra cultura a Sèrbia és un honor i un privilegi. El que més em va sorprendre al principi va ser  el gran interès que hi ha a Sèrbia per conèixer Catalunya. Els serbis se senten fascinats sobretot per Barcelona, Mallorca, el Barça i artistes de renom internacional com Gaudí o Dalí, però després també volen conèixer més coses. Totes les activitats culturals que hem organitzat han tingut una acollida excel·lent. Els serbis queden fascinats per la nostra música, literatura, cinema, cuina…

Què en penseu de la jove poesia i literatura i dramatúrgia sèrbia actual?

JELENA: Nosaltres tenim molta amistat amb un col·lectiu de joves poetes i escriptors serbis, anomenat Treći Trg (La tercera plaça). És un col·lectiu força actiu que aplega gent amb molt talent. Alguns d’ells ja van ser traduïts al català en un monogràfic de la revista Pèl Capell dedicat a la literatura sèrbia. Hi ha gent jove molt bona.

PAU: Per exemple, Petar Matović, un poeta colossal: gairebé dos metres d’alçada i més de cent quilos… ha, ha, ha! Pau Sanchis, junt amb Josipa Sokol, acaben de traduir un poemari seu, Les maletes de Jim Jarmusch, publicat per Xicra Edicions.Molt recomanable!

Existeixen altres grans autors i autores a Sèrbia perquè es tracta d’una literatura amb una tradició molt poderosa i amb una actualitat molt viva.  Quins autors i quines autores us agraden i creieu que s’haurien de traduir també?

PAU: Primer potser caldria traduir unes quantes obres més d’Andrić al català perquè és un escriptor molt potent, amb una obra molt rica i variada, però només comptem amb dues traduccions seves a la nostra llengua. A banda d’Andrić, també hi ha d’altres novel·listes clàssics que valdria la pena incorporar a la literatura catalana: Miloš Crnjanski, Borislav Pekić, Danilo Kiš, entre d’altres. De poetes, potser abans que res, s’hauria de traduir el gran clàssic del segle XX: Vasko Popa. I de teatre, es podria traduir per exemple alguna obra de Duško Kovačević, un dramaturg viu que, per cert, ja va ser portat a escena fa uns anys al TNC amb una versió catalana de Jordi Galceran d’El professional.

JELENA: També podria ser interessant traduir algun llibre d’Emir Kusturica, el nostre director de cinema més internacional, que últimament s’està dedicant a la literatura i ho fa amb molta gràcia.

Quins altres projectes teniu entre mans?

JELENA: Doncs ara mateix estem començant a traduir un parell de novel·les de Narcís Oller al serbi que, creiem, poden tenir una bona rebuda al meu país. En concret, traduirem La bogeria i Pilar Prim. Més endavant, ens agradaria traduir també L’Escanyapobres.