Genís Roca: “L’Ateneu ha de sortir del carrer Canuda”

2.03.2017

Genís Roca és arqueòleg de formació i consultor tecnològic de professió. Ell diu que totes dues vocacions estan més lligades del que podria semblar. “He passat del paleosocial al tecnosocial”, em diu. “Si abans m’aproximava al registre fòssil per entendre com vivíem, ara m’aproximo a la tecnologia per entendre com ens relacionem”. Genís Roca encapçala Ateneu 2021, una de les tres candidatures que es presenten per governar l’Ateneu Barcelonès. Bernat Puigtobella ha conversat amb ell i l’Ester Roig l’ha fotografiat.

Genís Roca | © Ester Roig

B.P: Ets un dels consultors tecnològics més prestigiosos del país. Assessores grans marques i dirigeixes una de les empreses líders del sector. No tens prou feina que encara en vols més?

G.R: Sí, hi ha qui es deu preguntar per què algú amb aquesta trajectòria empresarial ara va a l’Ateneu… En realitat torno a casa. Jo sempre he estat vinculat a la cultura, per això tinc bona relació amb el Teatre Nacional, el Festival Temporada Alta, el Sónar, Cruïlla, el CCCB, la Conselleria de Cultura. Fa anys que treballo amb tota aquesta gent.

B.P: Encapçales la candidatura Ateneu 2021, que proposa una renovació de l’Ateneu. Quina seria la vostra idea motor?

G.R: Nosaltres creiem que la casa demana un canvi i que ha de ser un canvi amable. Això és una institució de socis, i no pots fer una cosa que els socis no vulguin. La nostra candidatura combina gent que coneix bé la casa, que fa deu i vint anys que pica pedra aquí a la casa amb saba nova, gent que ha arribat fa poc. A la nostra candidatura els òrgans de direcció som gent tota nova, que no ha estat abans en la direcció de l’Ateneu.

B.P: Alguns sou socis relativament recents.

G.R: Sí, però fixa’t que hi ha el mite que el soci de l’Ateneu és gran. Les dades, però, ens diuen que la mitjana d’antiguitat del soci és de quatre o cinc anys, i això sense comptar els alumnes de l’Escola d’Escriptura, que molt sovint es fan socis quan inicien el curs i es donen de baixa quan l’acaben. Si mirem bé quina és la composició dels socis, veiem que se’ns hi apunten poc els joves i en canvi n’hi ha molts que se’n fan quan tenen entre 40 i 50 anys.

B.P: Però l’Ateneu té una massa estable de socis, oi?

G.R: Aquest és un altre mite, el que suposa que la massa de socis és estable, que sempre hi ha una constant d’entre 3.500 i 4000 socis, quan en realitat hi ha molta rotació. L’Ateneu, doncs, no té un problema de captació sinó de fidelització. És un lloc atractiu, perquè projecta molts valors, és una icona de la ciutat, però a l’hora de la veritat la gent marxa.

B.P: Per què?

G.R: Hauríem de promoure que els socis tinguessin avantatges i incentius per fer socis als seus fills i parents. Per ser soci de ple dret calen sis mesos d’antiguitat. Els que vénen a estudiar no arriben a l’any d’antiguitat. L’escola escriptura té 1.700 alumnes. Per què no els retenim?

B.P: Potser es poden millorar els serveis que ofereix l’Ateneu?

G.R: Aquesta casa té grans serveis. L’edifici, la biblioteca i l’escola serien els tres grans actius. Passa que l’edifici s’ha de preservar i presenta problemes d’espais. Les aules estan bé, però l’Ateneu té un problema de saturació de 7 a 10 del vespre. Nosaltres creiem que l’Ateneu no hauria de ser un espai sinó un col·lectiu de socis inquiets. No és únicament un lloc, sinó un grup de gent activa culturalment. Vull dir que l’Ateneu sempre està obert a acollir activitats, però l’activitat no pot quedar circumscrita a la capacitat que tingui l’edifici. Jo com a ateneista desitjo trobar-me l’ateneu a la vida cultural i social de la ciutat. Com a persona amb inquietuds culturals he de trobar-me l’ateneu per la ciutat. No som un club anglès. Hi ha gent que veu l’Ateneu com un local, un bar, un pati privat… Jo no voldria ser president d’una infraestructura sinó d’un col·lectiu actiu. No m’interessa gerenciar una infraestructura. El motor de l’activitat no pot ser la seu sinó la gent.

B.P: Cal externalitzar l’activitat? Quines serien aquestes activitats que faríeu fora de l’Ateneu?

G.R: Volem muntar l’Ateneu Jove. Estem mantenint converses amb entitats que ens cedirien locals en altres edificis i allà hi muntaríem l’Ateneu Jove. Tothom està d’acord que a l’Ateneu hi ha un problema d’espai i que la freqüència d’usos està mal distribuïda. A curt termini no la podrem corregir. La vocació de portar més activitat i joves passa per descentralitzar. Coneixent l’estat comptable de la casa, que dóna punt mort cada any, i l’endeutament que té l’entitat, és més prudent plantejar una cessió de locals i no de compra. No cal que tot passi al carrer Canuda. L’ateneu ha de sortir del carrer Canuda.

B.P: Quin tipus d’activitat prioritzareu doncs?

G.R: L’activitat ha de ser rellevant. Hi ha massa activitat que no transcendeix. Sembla que l’única finalitat de moltes activitats és fer-les i prou. Es fa una xerrada, per exemple, i ni tan sols s’enregistra. Hem de tenir la voluntat de transcendir i modificar la realitat. Hauríem de treure conclusions i plantejar propostes a l’alcaldessa o el conseller. El President de l’Ateneu ha de poder trucar el president de Gas Natural i ser rebut. Hem de voler influir i canviar la realitat. Som un grup amb voluntat de servir el país. La tertúlia està bé, però cal tenir voluntat d’incidir. La junta hauria de proposar eixos temàtics, com per exemple la pobresa energètica, i aconseguir que de manera transversal les diferents seccions de l’Ateneu portessin aquest tema a la seva agenda. Cada secció i tertúlia tenen el seu lideratge, però l’Ateneu ha de tenir la vocació d’ordenar un debat i personar-se a la societat i això ho trobo a faltar. Sempre hem estat una casa de debat i d’idees però les has de servir a la ciutat. L’Oriol Bohigas va fer una feina bona de professionalitzar la casa, però no va poder professionalitzar els continguts. Ara mateix a l’Ateneu, tant si graves un vídeo com si corregeixes un text, tot és molt voluntarista. Destinant-hi recursos, els que volen fer coses, podrien tenir suport. L’estructura de gestió no dóna prou suport als continguts. I que consti que això no és una crítica a la gestió de la casa sinó una necessitat nova que té l’Ateneu. Sense aquesta voluntat d’incidir, però, no hi haurà canvi.

B.P: Vosaltres sou partidaris del canvi tranquil.

G.R: Aquesta casa es curiosa amb les eleccions. Hi ha una candidatura continuista i dues de canvi. La més amable i la més radical. Nosaltres no ens considerem radicals, sinó més aviat hereus de la candidatura del Bohigas. No volem crear dèficit. L’equip del Bohigas va sanejar molt l’entitat. Si guanyem les eleccions, els membres de la junta signarem un codi ètic. Molts som professionals, que mai no contractarem les nostres empreses per fer cap feina aquí.

Genís Roca | © Ester Roig

B.P: Una mesura de transparència.

G.R: No és suficient explicar la veritat, ni tampoc n’hi ha prou amb la transparència. S’ha de ser sincer, que és molt més que transparent. Sincer ve de sencer. Com diu el Josep M. Esquirol, la versió sincera és la versió sencera. Les actes de la junta són transparents perquè s’eleven a públic, però curiosament cada vegada són més curtes. Potser ara critico la junta actual i després m’ho hauré de menjar amb patates, però crec que s’ha de ser sincer i fer la versió sencera de les coses. Aquesta és una institució del país i els seus representants han de tenir to institucional. Els representants d’una institució com l’Ateneu no poden ser polemistes, sinó que han de representar un col·lectiu i a vegades s’han de guardar la seva opinió a la butxaca.

G.R: Com es presenta la campanya electoral?

B.P: Bé, ja m’han avisat que les campanyes de l’Ateneu són molt rares. Quan vam decidir que ens presentàvem el primer que vaig fer va ser anar a veure el Jordi Casassas i em vaig presentar. “Si guanyem espero poder comptar amb tu”, li vaig dir. També ho vag dir al cap de la candidatura Ordre i aventura, en Bernat Dedeu. Tenim bona relació entre tots. És obligació de candidat. A banda d’això, em sento molt ben acompanyat pels altres membres d’Ateneu2021, que penso que són gent que aporten valor. La nostra és una llista que combina ateneistes de tota la vida amb gent més nova, com jo que només fa quatre anys que en sóc soci. Jo seria un representant de l’antiguitat mitjana, que com t’he dit és de quatre anys.

B.P: I com us repartireu les tasques?

 G.R: La junta consta de quinze membres, vuit dels quals vuit tenen un rol definit. Hem fet una cosa nova, i és que en lloc de numerar els vocals, els hem nomenat, cadascun amb una funció. La conservadora serà l’arquitecta Beth Galí, i entre els vocals tenim persones com la Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Miró, que portarà la vocalia d’art i patrimoni. Hem creat una vocalia per a treballar la igualtat, que portarà l’Alba Espílez, de l’Institut Català de la Dona. El 40% del cens de l’Ateneu el formen dones, però en canvi no se les veu. Volem aconseguir que el 50% dels ponents siguin dones i que hi hagi paritat en els convidats. En Joan Gómez Escofet, màxim responsable de Biblioteques de la UAB, treballarà per impulsar la biblioteca de l’Ateneu, que té encara un 50% del seu fons per digitalitzar. El Josep Rodríguez Roca, responsable tècnic dels serveis socials de Barcelona, ens ajudarà a implicar l’Ateneu en temes socials. Josep Lluís Checa, que és gerent d’un centre de nanotecnologia a Xile, portarà la vocalia de tecnologia. El secretari, la persona que ha d’aixecar acta i donar fe, serà en Josep M. Lloveras, diplomàtic de la Unió Europea, amb una llarga experiència que es remunta a la guerra de Bòsnia. I tant jo com els dos vicepresidents, Ricard Faura i Pep Montes, no hem format mai part de cap junta de l’Ateneu abans.

B.P: I quina visió teniu del futur de l’Escola d’Escriptura?

G.R: L’Escola d’Escriptura és propietat de l’Ateneu i aporta 170.000 euros anuals nets, una xifra superior a la que aporten els patrocinadors. L’Escola és un actiu, sense ella l’Ateneu no seria viable. Ja m’he reunit amb els directors i saben que tenen tot el nostre suport.

Podeu consultar el programa al web de la candidatura Ateneu 2021

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Trobo que està molt bé que un arqueòleg presideixi la junta de l’Ateneu Barcelonès. Hi ha més d’un fòssil del pleistocè que li agrairà que s’hi interessi…