Gemma Pellissa: “Les sèries televisives són artefactes literaris”

Gemma Pellissa és coordinadora del Postgrau en Literatura Catalana Aplicada de la Universitat de Barcelona

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

Gemma Pellissa Prades és doctora en Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes per la Universitat de Barcelona. Ha estat consultora a la UOC, investigadora a Harvard, ha realitzat una estada de recerca a The Warburg Institute de Londres i dirigeix el MOOC Magic in the Middle Ages a Coursera. És autora del llibre de contes Glopades de riu (Voliana, 2015). Actualment és coordinadora del Postgrau en Literatura Catalana Aplicada de la Universitat de Barcelona i investigadora Juan de la Cierva del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General d’aquesta universitat. Parlem amb ella de tot aquest bagatge vital i acadèmic.

Vas estudiar filologia catalana. Et vas doctorar a la Universitat de Barcelona i has estat investigadora postdoctoral a Harvard amb una beca Beatriu de Pinós.

Sí. És una beca que dona la Generalitat de Catalunya, oberta a totes les àrees del coneixement, molt competitiva, que permet desenvolupar un projecte postdoctoral en una universitat estrangera durant dos anys. Per obtenir-la has de presentar el projecte i el currículum, tenint ja l’acceptació de la universitat on vols anar a investigar.

I què vas sentir quan vas saber que havies guanyat la beca?

El primer sentiment va ser d’incredulitat, perquè em permetia dedicar-me dos anys a la recerca, sense docència ni cap altra tasca. Això també fa que estiguis més receptiu a l’hora de participar en iniciatives que s’estan gestant en una ciutat amb la vitalitat acadèmica de Boston. Vaig participar en un programa internacional de mentors fundat per una professora de Medicina de Harvard. Quan vaig entrar-hi el programa només tenia la branca de Medicina i el curs següent vam inaugurar-ne tres més, entre les quals la de Filologia, que vaig dirigir fins que vaig tornar a Catalunya.

Per què vas triar Harvard?

M’interessava treballar amb Richard J. Tarrant, del Departament de Clàssiques de Harvard, especialista en les Metamorfosis d’Ovidi, que n’havia publicat l’edició crítica a Oxford. Jo volia estudiar la traducció catalana de les Metamorfosis d’Ovidi que va escriure Francesc Alegre al s. XV. És una traducció en prosa del poema llatí. La meua formació no és en filologia clàssica, de manera que el primer que vaig fer va ser anar d’oient a l’assignatura del professor Tarrant sobre les Metamorfosis. Una assignatura que tenia lloc tres cops per setmana i que estava dedicada íntegrament a la traducció, la lectura i la interpretació de l’obra. També em va ajudar reunir-me amb investigadors d’estudis de traducció i, és clar, els recursos bibliogràfics de la Widener Library.

Però tu has hagut de combinar una experiència acadèmica brillant, que inclou fins i tot un pas per Harvard fent recerca, amb la docència de llengua i literatura a secundària quan vas tornar dels EUA. Com ho integres tot plegat en la teva trajectòria?

Tot i que vaig acabar Filologia Catalana l’any 2008, quan va esclatar la crisi econòmica, he pogut dedicar-me sempre a allò que havia estudiat. Vaig començar fent classes al Consorci per a la Normalització Lingüística mentre estudiava un màster i, abans de tornar a la Universitat de Barcelona després de l’estada a Harvard, vaig fer de professora a diferents instituts de secundària i a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Totes aquestes experiències, que podrien semblar deslligades, són part del mateix aprenentatge com a docent i com a professional de la literatura. Penso que la meua generació s’ha adonat de seguida que el món laboral canvia molt ràpidament i que hem de ser capaços d’aplicar els nostres coneixements i les competències que hem desenvolupat en diferents situacions. A mi m’apassiona la literatura i m’agrada sentir que en la meua feina aporto alguna cosa a la societat, ja sigui perquè contribueixo a fer avançar el coneixement que tenim sobre les obres literàries catalanes, ja sigui perquè he apropat un adolescent a la literatura, impresa, digital o escoltada.

Quina és la rellevància de la filologia per al benestar del país i de la gent?

La societat de la informació ens inunda de discursos sense cap filtre crític. La filologia permet analitzar els missatges que ens arriben i desemmascarar les fal·làcies que amaga el llenguatge. A la universitat fem l’exercici d’analitzar textos i fonts críticament. Anar més enllà de la literalitat dels enunciats i no comprar els virus de les fake news. A més, vivim en una societat en què donem valor a l’oci, i aquí la filologia pot aportar un model cultural d’oci.

Ara ets professora al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, on coordines el Postgrau de literatura catalana aplicada. Per què és necessari aplicar la literatura? A què l’hem d’aplicar?

Volem superar la imatge del filòleg tancat en una torre d’ivori. La literatura, a la universitat, ha estat sobretot un objecte d’estudi, però és obvi que la literatura té també unes presències socials a les quals hem de fer atenció: no és que l’hàgim d’aplicar, sinó que la trobem aplicada a l’escola, als mitjans audiovisuals, al territori, a les biblioteques, a les exposicions, a les festes… En l’àmbit audiovisual, per exemple. Els productes televisius també es poden llegir com a artefactes literaris. La literatura de consum avui potser són les sèries televisives. L’estructura d’un guió audiovisual, el ritme narratiu, el llenguatge es poden estudiar com una obra estrictament literària. També abordem l’àmbit de la cançó, la museografia i la gestió del patrimoni literari a través de rutes literàries i recorreguts a través de mapes literaris, com fan des d’Espais Escrits.

Finalment la universitat s’adona que la literatura existeix més enllà de la universitat?

 L’acadèmia ho ha sabut sempre això! Però és cert que potser hi ha molts aspectes del fet literari que fins ara s’han bandejat de la universitat. En efecte, la literatura es crea i existeix en la societat i per a la societat, des dels escriptors per als lectors, no pas per ser estudiada. Des dels estudis de filologia catalana de la Universitat de Barcelona convidem els nostres estudiants, de grau o de postgrau, a ser veritables actors protagonistes de la seva llengua i de la seva literatura. Volem donar eines a la gent perquè sigui protagonista d’un patrimoni literari d’una qualitat enorme, que és de tots, i que es projecta en infinitat d’àmbits de la cultura, que té molt diverses manifestacions socials. Molt sovint, es concep el lector com un simple consumidor i aquesta és una visió espantosament reductiva. Cal que la gent prengui consciència que és hereva d’un patrimoni literari extraordinari, que viu i es reinventa en múltiples àmbits de la vida individual i col·lectiva.

I com s’aconsegueix que la gent s’interessi per la seva pròpia tradició literària més enllà de comprar un llibre per Sant Jordi?

 La resposta és òbvia: fent-lo interessant i animant el personal a participar-hi. La literatura no és un espai sagrat, propietat exclusiva d’escriptors i erudits. Al contrari, la literatura és com un bon mercat setmanal, d’aquests on tothom hi porta el que té i hi troba el que busca. És cosa de lectors (i un lector mai no és un subjecte passiu: és cocreador de l’obra que llegeix!), de dinamitzadors culturals, d’actors (amateurs i professionals), de guionistes, de músics i de cantants, de mestres, d’alumnes, de youtubers, de clubs de lectura, de certàmens, de rutes pel país…

És a tota mena de gent, doncs, que voleu adreçar-vos?

El nostre és un postgrau molt pràctic, adreçat a tothom que vulgui viure de la literatura i per a la literatura (professors de secundària, gestors culturals, editors, dinamitzadors del patrimoni literari, etc.). A tothom qui busqui eines i recursos analògics i digitals per transmetre la passió per la literatura catalana. És un postgrau semipresencial que pretén cobrir el ventall d’aplicacions amb què podem abordar avui la literatura catalana. Els nostres alumnes són filòlegs que es volen reciclar o que preparen oposicions, però també tenim llicenciats en humanitats, en altres filologies o que tenen una formació completament diferent però que ensenyen llengua catalana i literatura a centres de secundària o a adults (clubs de lectura, tallers, cursos d’escriptura). Som l’únic postgrau de literatura catalana aplicada a molt diversos camps de l’ensenyament i de la cultura.

I aquestes aplicacions, en què consisteixen?

Les sortides professionals de la filologia sempre han anat més enllà de la docència, però cada vegada més es busquen persones amb aquesta formació per a feines prou noves: creació de productes culturals en línia (revistes, webs, turisme cultural), clubs de lectura per a adults, rutes literàries, gestió de museus i cases d’escriptors, l’ensenyament de la creació literària o fins i tot l’acompanyament en el procés de publicació d’una obra, la creació amb finalitats terapèutiques en casos de malalties mentals.

I totes aquestes noves aplicacions, al postgrau, en quines assignatures es tradueixen al vostre postgrau?

El postgrau consta de sis assignatures.

I s’han de fer totes?

Pots fer el Curs d’expert, que només són quatre assignatures, i està més enfocat a la docència, a professors de secundària que aprofitant la demanda de professors de llengua i literatura catalana s’han inscrit a la borsa i necessiten formar-se perquè potser provenen d’altres especialitats. Són professors que volen ampliar la seva formació en literatura catalana per poder fer la feina amb més garanties. Tres d’aquestes quatre assignatures (medieval i època moderna, segle XIX i segle XX) ofereixen coneixements actualitzats de literatura catalana des de l’època medieval fins al s. XX, seguint les novetats que incorpora la nova Història de la literatura catalana. Cada assignatura consta de cinc hores de classes magistrals a càrrec d’experts: Lola Badia, Josep Maria Domingo, Josep Murgades i Glòria Casals i vint hores de seminaris, centrats en les lectures que es fan a l’ESO i el Batxillerat. El curs també pot ser idoni per a un editor o un gestor del patrimoni literari que vulgui formar-se en literatura catalana o per a professors que busquen un curs de reciclatge en literatura.

Hi ha professors que fa anys que expliquen la decadència als seus alumnes i que ara poden aprendre que la decadència no va existir…

Exacte. Sense anar més lluny, el temari de les oposicions no ha canviat des de fa molts anys i s’hauria de revisar. Després hi ha una quarta assignatura que es diu “Llibres, lectors i usos de la literatura”, que s’ocupa de la literatura actual i dels usos que en fem al s. XXI. Consisteix en una sèrie de xerrades d’especialistes que es fan en diversos museus i biblioteques sobre diferents temes: literatura digital, literatura catalana de gènere (les escriptores), literatura i meditació, literatura de gèneres (fantàstic, ciència-ficció, novel·la negra), literatura infantil i juvenil, pensant en la necessitat de fomentar el gust per lectura entre els joves a la secundària. També parlem de museus, rutes literàries, booktrailers, que als instituts funcionen molt bé. I enguany hi hem afegit una part important dedicada a la gestió de la biblioteca escolar (a càrrec de Joan Portell) i l’elaboració d’un pla de lectura de centre, perquè pensem que hi ha un buit de formació en aquest tema. De fet, el Departament d’Ensenyament ha reconegut el Curs d’expert per al perfil de Lectures-biblioteques dels professors de secundària.

El curs passat vau iniciar un curs d’expert i ja vau tenir llista d’espera al primer any. Aquest any de decidit ampliar i oferir un postgrau… Per què?

Enguany hem creat dues assignatures noves, a petició dels exalumnes del Curs d’expert. Ells volien continuar i fer el postgrau, que consta de trenta crèdits. Al postgrau enguany oferirem una assignatura dedicada a la literatura catalana i el món audiovisual, en la qual, entre altres professors, farà classes el guionista Enric Gomà, i també una assignatura de creació literària, que coordina Anna Maria Villalonga i hi participen la poeta Maria Cabrera i el dramaturg Hèctor Melillas. El postgrau està obert a molts perfils professionals que treballen amb la literatura, però també tenim alumnes que s’hi apunten per enriquiment personal.

Un dels grans debats de la literatura a l’ensenyament és si les lectures obligatòries són prou assequibles per als alumnes de secundària o si més aviat generen anticossos o animadversió envers la literatura catalana. Com hem de transmetre els clàssics als adolescents sense que acabin odiant la literatura? Què hem fet malament i què hauríem de fer?

Aquí nosaltres actuem de dues maneres. Primer, treballem la literatura infantil i juvenil. Comptem tant amb professors de secundària com amb una autora, Ariadna Herrero, que ha escrit una novel·la d’aventures en què els joves protagonistes topen amb els grans autors medievals. Per tant, busquem un equilibri entre obres d’escriptors actuals pensades per engrescar els adolescents i els nostres clàssics, als quals facilitem l’accés, com a segona mesura d’actuació. Hi ha alumnes que quan acabin l’ensenyament obligatori no continuaran estudiant i aquest és potser l’únic contacte que tindran amb la literatura catalana, que forma part dels referents culturals compartits. Així, ajudem el professor a fer un bon acompanyament als adolescents en la lectura de les grans obres de la literatura catalana. També facilitem les eines per aplicar l’ensenyament d’aquestes lectures a l’aula i aquí hi entren un conjunt de recursos multimèdia del segle XXI que es treballen en la part virtual del curs. Anem molt més enllà del Kahoot, que és la primera eina que vaig incorporar al meu repertori quan vaig entrar a treballar a secundària. Permet projectar qüestionaris sobre qualsevol tema, que els alumnes contesten des del mòbil en directe, a vegades en equip, i que els encanta perquè s’ho prenen com una competició.

Estem parlant de ludificar l’ensenyament de la literatura?

No ens sembla incompatible. Són alumnes que estan acostumats a treballar a partir de la ludificació en altres assignatures, per què no poden fer una cosa semblant en literatura? A vegades es tracta simplement de conèixer els recursos digitals fiables que tenim a la xarxa, que permeten aplicacions a l’ensenyament, per treballar-hi a casa de forma autònoma o a l’aula.

Ara s’han presentat dues col·leccions de literatura juvenil, una per part d’Adesiara i una altra des de L’Altra editorial. Són dues col·leccions diferents, però totes dues aposten per traduccions de títols que ja es poden considerar clàssics del gènere juvenil. Creus que tenim una bona oferta de literatura juvenil en català?

És molt difícil per als professors de secundària triar davant de l’oferta que hi ha, sobretot perquè cada vegada se’ls exigeix més feina, més informes i també pateixen la malaltia de la manca de temps per triar i remenar i, sobretot, pair i prendre decisions informades. A vegades els departaments de llengua dels instituts opten per  mirar quines lectures obligatòries escullen els altres centres i, independentment de la varietat de l’oferta, s’acaba fent gairebé el mateix a tot arreu. Costa trobar lectures que enganxin els joves i que alhora tinguin prou qualitat literària per poder explicar als alumnes què és l’estil o com funciona la veu narrativa, per exemple. Recordo que amb els meus alumnes de 3r d’ESO vam llegir una novel·la de David Cirici i es van meravellar que a la narració hi hagués flashbacks, com a les pel·lícules. Fins aleshores tots les lectures que havien fet havien tingut una estructura completament lineal. Quan tries una novel·la per a un públic jove, has de tenir en compte molts factors; sovint és el primer contacte que tenen amb un llibre de ficció i si no els sedueixes potser en acabar els estudis no s’acostaran mai més a una biblioteca. Cal procurar que les lectures tinguin una certa entitat literària.

Les lectures obligatòries es trien des del departament d’Ensenyament. Creieu que des de la universitat hauríeu de participar en aquesta tria?

Penso que hi hauria d’haver una comunicació més fluida entre Ensenyament i els departaments de filologia catalana de les universitats, i això no només pel que fa a les lectures sinó també pel que fa al temari d’oposicions, que s’hauria d’actualitzar, especialment en la situació d’emergència que vivim, ara que necessitem cobrir places de professors de català i no disposem de prou llicenciats en filologia catalana per fer-hi front. Penso que al nostre Postgrau oferim recursos perquè tot això no acabi en detriment de l’ensenyament de la literatura catalana.

Dius que els temaris d’oposicions estan antiquats?

El temari d’oposicions i els llibres de text no estan actualitzats i et trobes manuals que parlen de Bernat Metge com d’un humanista o perpetuen el mite de la decadència de la literatura catalana dels segles XVI al XVIII. Cal una actualització. Recordo que quan ensenyava el Tirant lo Blanc vaig haver d’introduir canvis i els alumnes em retreien que el llibre de text deia una altra cosa. No pot ser.

A una persona que ja hagi cursat el Màster en Formació del Professorat de Secundària, li pot servir de res fer el vostre postgrau? Què li aporta de nou?

Sí, li pot ser útil, sobretot si és algú que no ve de filologia catalana. Al màster rebrà uns coneixements pedagògics sobre com ensenyar literatura catalana, però no s’estudia la literatura catalana. I el nostre postgrau reforça aquest aspecte. També hem detectat altres necessitats en l’ensenyament que són pròpies de la nostra especialitat: la gestió d’una biblioteca escolar o l’elaboració d’un pla de lectura de centre. Dit això, nosaltres no ens cenyim al professorat de secundària, també pensem en altres professions. Per això treballem la dinamització del fet literari en exposicions, museus, mitjans de comunicació.

També hi ha una demanda per part de centres de secundària que acullen creadors o professionals en residència. Són artistes o gestors que fan a l’escola tallers específics de música, cinema, poesia, etc. i que aporten aire fresc a docents que també necessiten oxigen i idees noves… Tu mateixa ets creadora i has publicat un recull de contes.

Aquest llibre de contes, Glopades de riu, l’havia anat escrivint aquí mentre feia, com a alumna, l’itinerari de Narrativa de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Quan vaig marxar als EUA el vaig deixar reposar i aquell Nadal a casa en vaig ordenar els contes i vaig pensar un títol. Voliana Edicions s’hi va interessar i el va publicar al maig de 2015. Fora d’entrevista, m’has preguntat pels meus mentors del Departament. No hi he trobat només mentors que m’han ajudat en la meua carrera investigadora, com Lola Badia, que va ser la meua directora de tesi, la resta de professors de medieval i, en general, de literatura del Departament i fins i tot professors de llengua, ja que vaig començar amb una beca de col·laboració al Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació mentre estudiava i allí em van introduir a la recerca. També hi he tingut mentors literaris. Ramon Pla i Arxé va ser lector crític d’un dels primers contes que vaig escriure per al recull i Anton Maria Espadaler, que n’havia llegit un de solt, ja havia predit que acabaria escrivint sobre un món clos ambientat a les Terres de l’Ebre. Glopades de riu està inspirat en el meu poble, Tivenys, on viuen una sèrie de personatges marcats per la força del riu.

Trobareu més informació al web del Postgrau en Literatura Catalana Aplicada de la Universitat de Barcelona

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació