Ferran Escoda: “El prologuista és un fanàtic”

16.04.2015

Demà, dijous 18 de febrer a les 19h, Ferran Escoda i Miquel Adam seran a la Casa Usher per i parlaran de la glòria de la literatura, de les baixeses del món editorial i, fins i tot, dels seus llibres, Els meus millors pròlegsTorero d’hivern —respectivament. Recuperem l’entrevista que Bernat Puigtobella va fer a Ferran Escoda amb motiu de la publicació del seu llibre.

Ferran Escoda és autor del volum 'Els meus millors pròlegs', i és un dels dracs d'aquest Sant Jordi

Ferran Escoda és autor del volum ‘Els meus millors pròlegs’, i és un dels dracs d’aquest Sant Jordi

Ferran Escoda publica Els meus millors pròlegs (La Temerària Editorial), un llibre singular que reuneix pròlegs imaginaris d’autors inexistents. Sota l’advocació de Borges i Cervantes, Escoda ressegueix aquell camí que va de l’erudició a la ficció, de la meta literatura a l’humor.

Bernat Puigtobella: A la nota liminar del llibre, el teu prologuista-narrador fa una mena de captatio benevolentiae, una prèvia per alertar el lector que pugui arribar al teu llibre “desorientat per la informació d’una solapa maldestra o d’una contracoberta mal pagada”. Tan malament està al pati o és que el teu personatge és un reconcentrat?

Ferran Escoda: El prologuista és un fanàtic, i com tots els fanàtics és absolutament ridícul. Allò que el salva és que és un fanàtic de la feina ben feta i de la cultura, que és una de les poques coses que ens fan més passador el món.

B.P: Els teus editors han fet una gran feina, tant en l’edició com en la distribució del llibre, que pots trobar en llibreries de comarques. No et pots queixar, oi?

F.E: Jo no em queixo mai. Els meus editors –En Rafa i l’Àlvar- són gent competent i que coneix i estima el seu ofici. A mi em sembla que en llegir el llibre es van sentir irremeiablement identificats amb el prologuista, la qual cosa me’ls fa una mica sospitosos. Jo em malfio dels editors per sistema i per prudència.

B.P: El teu prologuista es defineix com “un home independent i urbà fns al moll de l’os”, que defuig les “capelletes comarcals”. No trobes, però, que sense capelletes el gènere del pròleg no tindria tant predicament?

F.E: Efectivament, el prologuisme seriós, res a veure amb el meu que és còmic, és com un camp de batalla on es poden manipular les intencions sense cap classe d’escrúpol. Recordaràs Beau geste, on a l’inici –em sembla- hi ha una soldadesca apuntant l’enemic malgrat ser morta, pura figuració d’un sobrevivent desesperat. Doncs igual, utilitzem els morts –i els vius, si es deixen- en benefici propi, per guanyar vés a saber quina absurda batalla. Però a mi em semblen molt bé les capelletes i qualsevol altra agrupació esportivo-benèfica.

B.P: Anem al gra. Els meus millors pròlegs és literatura de gènere. Un gènere tan vell com Gutenberg, però poc valorat. Hi ha molts lectors que es vanten de saltar-se els pròlegs del llibre.

F.E: Ja em perdonaràs, però sóc l’inventor d’un nou gènere on és impossible vantar-se amb prepotència ignorant de saltar-se qualsevol tipus de pròleg.

B.P: En escriure aquests pròlegs has provat d’imaginar obres que t’hauria agradat llegir i que trobes a faltar en la teva biblioteca? Quin tipus d’obres trobes a faltar en la nostra literatura?

F.E: A diferència de Pessoa, i salvant totes les distàncies que la humilitat realista imposa, jo no he creat uns heterònims per inventar-me una literatura –una poètica-. El que he intentat és sintetitzar uns autors reals per construir una bibliografia. Quant a les obres, no trobo a faltar res. Les coses són com són, i no em sento amb autoritat per demanar-li res ni a la nostra literatura ni a cap altra. Encara que finalment, i de manera involuntària, he acabat per trobar-me amb una història particular de la literatura, una biblioteca impossible i apòcrifa.

B.P: La tria de pròlegs abasta la literatura universal. Hi ha autors d’aquí i de fora. Suposo que Els meus millors pròlegs és inevitablement una transposició dels teus gustos literaris, oi?

F.E: Sí, exactament això, però també exactament tot el contrari. Vull dir que aquest llibre és una antologia de gèneres literaris, per tant hi ha de tot. El prologuista té una curiositat universal, jo també; però ell es dedica professionalment a la literatura, jo no. Per tant tenim obligacions i deutes diferents.

B.P: Quines són les qualitats d’un bon pròleg? Què ha d’explicar i què ha de reservar el prologuista per no esguerrar l’enjòlit del lector?

F.E: Aquests pròlegs són una metàfora de la literatura i potser també de la indústria que la suporta, una excusa per fer el meu dibuix d’un món. No són pròlegs reals. Són un deliri de la meva paciència de lector. Una broma amb tota la seriositat que el lector hi vulgui veure, o que jo li’n faci trobar. Jo no sé com ha de ser un pròleg. Però sí que m’he adonat que quan tenia vint anys me’ls saltava tots i ara, amb el temps, els he començat a gaudir com una estranya i fascinant raresa literària.

B.P: Hi ha algun spoiler en aquests pròlegs?

F.E: El meu llibre és humorístic, paròdic, foteta amb tota la impostura que ens envolta, però també és amorós amb la literatura. Mai no trencaria el gran pacte. El prologuista mai no abandonaria la seva responsabilitat. Ell mai no ho faria. I jo tampoc.

Vídeo gravat per Noemí Roset a Catalunya Ràdio