Eugeni S. Reig: “La influència del castellà és cada volta més forta”

21.04.2015

El valencià de sempre, que es presentarà a la Fira del Llibre de València, als jardins dels Vivers, l’1 de maig de 12.30 a 13.50, en un acte organitzat per Edicions Bromera a càrrec d’Emili Casanova i Abelard Saragossà, és una obra lexicogràfica en la qual Eugeni S. Reig, el seu autor, agrupa el lèxic tradicional valencià que considera que les noves generacions de valencians han perdut. Reig, impulsor del butlletí sobre llengua catalana InfoMigjorn, és un lingüista preocupat per la conservació de la llengua catalana, especialment del valencià. Es va donar a conèixer amb el llibre Valencià en perill d’extinció, del qual El valencià de sempre és hereu. També ha escrit Les nostres paraules, “L’aportació lèxica de Jordi Valor” dins del llibre Jordi Valor, el mestre que estimava les paraules, i el treball “El lèxic tradicional d’Alcoi en l’obra de Joan Valls Jordà: una aproximació” dins Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a València i Alcoi. A més a més, té dos llibres sobre lexicografia que encara no s’han publicat, Agre com un ferro i més amarg que l’asséver, sobre modismes comparatius d’igualtat i de superioritat que empren els valencians, i El borum i els gospins, un estudi molt complet sobre el lèxic tradicional d’Alcoi en l’obra del poeta Joan Valls Jordà.

Eugeni S. Reig

Eugeni S. Reig

Griselda Oliver: Què et va moure a fer un llibre com aquest?

Eugeni S. Reig: Em vaig decidir a escriure un llibre que arreplegara el lèxic tradicional valencià un dia, ja fa alguns anys, quan vaig sentir parlar uns xicots jóvens, alcoians com jo, que empraven un lèxic que em va semblar desconcertant. El valencià que parle jo és idèntic al que parlaven els meus pares i quasi igual que el que parlaven els meus avis, nascuts el darrer terç del segle XIX. Aquells jóvens parlaven una altra cosa. Era valencià, evidentment, però no el valencià tradicional d’Alcoi que ens hem passat de generació en generació durant segles. Vaig pensar que calia salvar els mots.

Anteriorment havies escrit Valencià en perill d’extinció. Per què vas decidir actualitzar-lo i revisar-lo?

En les entrades de la primera edició de Valencià en perill d’extinció no hi havia cap exemple literari il·lustratiu. En la segona edició en vaig posar molt poquets, d’exemples literaris. Vaig pensar completar l’obra posant exemples literaris d’autors reconeguts en totes les entrades que fóra possible. A més, vaig revisar totes les entrades i en vaig ampliar moltes. En algunes vaig incloure accepcions noves. I també hi vaig afegir noves entrades.

I per quin motiu el títol del llibre és ara El valencià de sempre?

El valencià de sempre, a més de les 1.440 entrades de la segona edició de Valencià en perill d’extinció, inclou també les 300 entrades del llibre Lèxic valencià d’ahir i de hui, fins ara inèdit, i, a més a més, 440 entrades noves. L’editor va pensar que, ja que el llibre inclou entrades de dos llibres diferents, era més adequat posar-li un títol diferent. Em va semblar que El valencià de sempre és un títol adequat perquè expressa clarament quin és el contingut del llibre.

Quin criteri has fet servir per distingir el vocabulari que entre els joves s’ha perdut? Quines paraules, en canvi, creus que s’han mantingut?

Escolte com parlen els jóvens —i no tan jóvens— i m’adone fàcilment de les mancances. I així, a poc a poc, vaig afegint paraules al recull. El valencià de sempre té 2.180 entrades. Alguns dels mots són poc o gens emprats per les generacions més jóvens. Açò passa en un grup de paraules gens menyspreable però, afortunadament, la immensa majoria de les paraules es conserven.

Quants anys has dedicat a recopilar tot aquest vocabulari? S’utilitza a tota la zona de València o només a algunes determinades zones?

Jo he recopilat lèxic valencià —tant paraules com fraseologia lèxica— des de ben jovenet. He estat sempre interessat en aquesta qüestió. El cabal lèxic arreplegat m’ha sigut molt útil a l’hora d’elaborar els meus treballs lexicogràfics. La major part del lèxic que arreplega el llibre era d’ús habitual en tots –o quasi tots– els parlars valencians i va desapareixent en la manera de parlar de les generacions més jóvens. Altres mots i expressions s’usen només en algunes zones molt concretes i són desconeguts en la resta de la nostra àrea idiomàtica.

Eugeni S. Reig

Eugeni S. Reig

A la introducció d’El valencià de sempre dius: “Malgrat aquestes diferències i algunes altres, crec honradament que la meua manera de parlar i la dels meus avis estan encara molt a prop. En canvi, crec que el parlar dels jóvens de hui en dia s’allunya perillosament del nostre parlar tradicional”. Per què creus que s’ha produït aquest salt lingüístic entre la teva generació i la dels més joves? Quina és la regió més “castigada”?

El motiu fonamental és el món globalitzat en què ara vivim. El castellà ha estat sempre al costat de la nostra llengua i, en els darrers 300 anys, a més d’estar al costat, ha estat damunt, davant, darrere i per tots els costats, pressionant-la per totes bandes. Però en els darrers 50 o 60 anys els mitjans de comunicació (televisió, ràdio, cinema, internet, telèfon mòbil, etc.) han fet que el castellà s’haja introduït dins de la llengua afectant-la de manera molt important, no únicament en el lèxic, també en la fonètica i, fins i tot, en la sintaxi. Això afecta a tothom, visca a on visca. Ara ja no hi ha cap zona aïllada, ara tothom té accés als mitjans de comunicació i en el poblet més apartat es veu la televisió, es sent la ràdio, s’accedix a internet, s’empren les xarxes socials i s’usen, cada volta més, tant el telèfon mòbil com les tauletes tàctils i, per desgràcia, el castellà és omnipresent. La influència del castellà és cada volta més forta.

Alguns lingüistes són del parer que la genuïnitat de la llengua no rau tant en la conservació del lèxic sinó en les estructures que són pròpies de la llengua en qüestió. Què en penses?

Hi estic totalment d’acord. Per això són molt fàcils els canvis en el lèxic —fonamentalment en la fraseologia lèxica— i en la fonètica i, en canvi, són molt més difícils en la sintaxi.

Penses fer més endavant una nova versió d’El valencià de sempre encara més ampliada?

No, considere que aquesta serà ja la definitiva. El llibre té molta informació. No cal afegir-li’n més.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Hum! Agraïsc a muntó la tasca que fa Eugeni Reig, però no acabe d´entendre, si és que vol rescatar “el valencià de sempre”, per què s´entesta en gastar paraules –i esta entrevista n´és la prova– com ara “avis”, “tothom” (!), “mot”, “aquesta”, “fins i tot” i “malgrat”; pertanyents a la llengua, sí, però d´ús inexistent en l´àmbit oral, almenys que jo sàpia, en l´antic Regne (i si s´empren en la llengua escrita es deu, crec, a la desorientació, més o menys justificada, dels nostres escriptors, que varen escriure durant una bona pila d´anys, com volien o, millor dit, com podien).

    També em desconcerta, en un altre orde de coses, eixe ús de “se sent” i de “tabletes” (¿?).

    En tot cas, el balanç és summament positiu en favor del sr. Reig. Si corregira eixos tics a què he fet referència adés, ja seria per a celebrar una festa 😉