Enric Ruiz-Geli: “La primera causa del canvi climàtic són els edificis”

5.09.2016

Enric Ruiz-Geli (Figueres, 1968) és arquitecte especialitzat en l’arquitectura performativa. La seva obra més coneguda és el Media-TIC, un dels edificis més emblemàtics del districte @22 de Barcelona. Construït amb criteris d’eficiència energètica, ha estat distingit per WAF com el millor edifici del Món, també ha aconseguit el LEED per l’edifici CLOUDTREE a Taipei, i la certificació del Green Building Council Espanya, 5 fulles, per a la Plaça del Mil·lenni de Valladolid. Ruiz-Geli també és professor de la AA de Londres i de l’IAAC de Barcelona, on fomenta l’estudi d’edificis autosuficients, i dirigeix l’estudi Cloud 9. Ara aquest arquitecte empordanès treballa amb Ferran Adrià en l’ampliació del Bulli Foundation. Ens trobem per parlar en un poblet de la Cerdanya.

Enric Ruiz-Geli | © CCA, Montréal

Enric Ruiz-Geli | © CCA, Montréal

B.P: Tu ets un defensor i practicant de l’arquitectura sostenible. Com us vau trobar tu i el Bulli?

R-G: El primer que em va dir el Ferran va ser: “Si jo cuino amb nitrogen i tu fas façanes amb nitrogen, anem bé” (riu). El Ferran Adrià buscava per al seu projecte del Cap de Creus un arquitecte de la terra, que conegués el terreny. L’Empordà té un clima molt especial, amb un Cap de Creus, amb un alt grau de salinitat a l’aire. Jo de seguida vaig entendre que el Ferran és un creador, no un client. Amb el temps s’ha anat creant una taula de creadors, en la qual s’hi han sumat altres persones, com el Martí Franc, que va ser l’encarregat d’extirpar el club mediterrani del Parc Natural de Cap de Creus, la Sílvia Burés, que s’encarrega de fer la restauració del paisatge o el Ponç Feliu, que ha fet la memòria de l’impacte ambiental.

B.P: I quin és el teu paper en l’impacte ambiental d’aquest edifici?

R-G: Mira, el primer motiu de canvi climàtic són els edificis. El problema principal no són els cotxes, que serien el tercer factor, o les emissions de metà de la producció alimentaria, que és el segon. La primera causa és arquitectònica. Aquí el repte és que estàs en un parc natural. I les condicions d’energia i de mobilitat han de ser especials. Seguint el pensament de Jeremy Rikfin, volem convertir-ho en un projecte pilot per generar energia i economia sostenible dins un parc natural.

B.P: L’any passat el tràmit parlamentari que havia de donar llum verda al projecte de la Fundació Bulli va quedar en suspens. La proposta del Bulli de crear una donació a la Generalitat no va ser suficient. Segurament les protestes dels ecologistes van influir en la decisió final. En quin punt es troba ara el projecte?

R-G: La proposta de donació a la Generalitat que incloïa els terrenys, l’arquitectura, l’obra i l’arxiu del Bulli va quedar en via morta. Aquest darrer any, sí que s’ha reprès el projecte inicial, per al qual tenim un permís d’obra, d’ampliar un 20% les instal·lacions del Bulli. I tot just ara hem entregat un Projecte Complementari que hem elaborat al darrer any i que ha estat entregat amb data 28 de juliol a totes les instàncies administratives que tenen competència per dir-hi la seva: l’Ajuntament de Roses, la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, la Subdirecció General de Costes i Acció Territorial, el Parc Natural del Cap de Creus, Urbanisme de Girona i també l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua). I ara esperem el seu informe positiu, perquè la redacció final del projecte s’ha fet amb màxim consens amb tots ells. La sostenibilitat ja no està en dubte pel que fa a l’impacte en la natura i el paisatge. Ens queda tot un any d’obres fins al setembre de 2017. I la previsió és que el juliol del 2017 ja hi hagi l’equip creatiu treballant al lloc. El gener 2018 hauria de ser la data en què obri i entri en ple funcionament el Bulli 1846. El centre es diu així perquè és el nombre de plats nous que ha creat Ferran Adrià.

Obra en procés de l' edifici WORKSHARING © El Bulli Foundation

Obra en procés de l’ edifici WORKSHARING © El Bulli Foundation

B.P: Quina resposta teniu ara per ara dels grups ecologistes?

E.R-G: La preocupació dels ecologistes continuarà sent la mateixa. Estan esperant que tot estigui construït per poder comprovar si el projecte és respectuós amb l’entorn, tal com creiem nosaltres.

B.P: Però també construïu un nou edifici, oi?

R-G: Sí, com que la llei del parc permet un 20% de nova construcció, farem que la cuina tingui un edifici germà de formigó molt topogràfic, molt integrat en l’arquitectura de les partícules. Si al formigó hi poses les llavors de molsa, amb la salinitat de l’ambient i amb l’aigua ja es genera el nutrient i una vida en el formigó, es genera la vida. En aquest edifici hi haurà els nous espais de treball teòric, l’anomenem brainstorming.

B.P: Però el Bulli no tornarà a ser un restaurant com el d’abans…

E.R-G: No. Com ha explicat el Ferran, El Bulli serà un lab dedicat a l’eficiència i la creativitat. En uns moments molts determinats, potser hi haurà unes nits on la gent podrà tastar i donar feedback sobre el que s’hi està cuinant. La cuina d’un restaurant es converteix així en la cuina d’un lab. El taller creatiu de Portaferrissa es desplaça a Cala Montjoi.

B.P: Quin és doncs el model de negoci? D’on sortiran les misses?

R-G: El Bulli farà innovació i el centre el podran visitar, tant públic general com empreses o cuiners. Serà com la casa de Portlligat de Dalí, amb la diferència que aquí es visita un lab, que està viu i el visitant pot veure com s’està treballant. L’economia vital de la fundació és la innovació, la creativitat i aquestes visites.

B.P: En la teva activitat professional alternes la praxi com a arquitecte amb la docència, tant a l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya com a l’Architectural Association de Londres, on estàs entre els cinc professors més reconeguts del rànquing del centre. Quines matèries imparteixes a Londres?

R-G: Per mi és una sort ensenyar a l’Architectural Association, un lloc on quan tenia 22 anys m’hauria agradat estudiar però m’hauria estat impossible pagar la matrícula. Hi imparteixo un curs on projectem escenaris de futur. Per exemple, quina arquitectura haurem de fer l’any 2030. L’important aquí és infondre l’activisme medioambiental als joves arquitectes de 22 anys que surten de la facultat. Es tracta de formar una generació que estigui preparada i disposada a agafar les regnes de Greenpeace, o a entrar a l’ONU o a ser l’alcalde de Londres per convertir-la en una ciutat pilot en mobilitat, o a fer projectes de geoenginyeria a la Cerdanya que ens permetin fabricar núvols per tenir neu a l’hivern.

B.P: Fabricar núvols?

R-G: Sí, ha de ser possible. Què és un núvol? Aigua. A Barcelona ens dutxem amb aigua que portem del Roine, d’Itàlia. Això molta gent no ho sap. Avui dia es poden fabricar núvols mitjançant el cloud seeding, una tècnica que consisteix a augmentar la densistat de partícules del Núvol amb partícules de ferro que fan que el núvol pesi i es precipiti. Aquesta nova geoenginyeria medioambiental no pot quedar en poder de grups corporatius com Aigües de Barcelona, sinó en mans d’activistes molt vinculats al territori, com per exemple Som Energia. Tenim la responsabilitat de liderar amb educació la nova sensibilitat.

B.P: Aquesta revolució per la sostenibilitat la lidera a Barcelona l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), on tu també imparteixes un curs.

R-G: Sí, el que imparteixo al IAAC de Barcelona és un curs de màster de Self-sufficient Buildings, en el qual tenim matriculats aproximadament 100 estudiants de 48 països d’arreu del mon (vénen estudiants de l’Índia, el Japó, l’Argentina, la Xina Corea, el Vietnam… ). En el curs d’un any transferim el coneixement de l’edifici Media-TIC. Un edifici d’energia positiva de tercera revolució industrial, un edifici que té 108 ordinadors que operen l’energia de la façana, concebut amb geotèrmia, plaques fotovoltaiques, nius pel ocells, i una coberta verda natural. Els edificis avui s’auditen amb criteris de sostenibilitat, economia i valor afegit.

El Media-TIC del Consorci de la ZONA FRANCA © enric ruiz geli arquitecte

El Media-TIC del Consorci de la ZONA FRANCA © enric ruiz geli arquitecte

B.P: Com es medeix la sostenibilitat d’un edifici?

E.R-G: Hi ha certificacions energètiques estàndards, ara ja està molt legislat… El Green Building Council ho certifica en funció d’una càlculs que mesuren la reducció d’emissions i l’eficiència energètica d’un edifici. El Media-TIC, sense anar més lluny, ha costat 1.280 euros per metre quadrat. Produeix zero emissions i pesa quatre vegades menys que els edificis veïns…, perquè s’ha construït sense formigó armat. Sóc un arquitecte que pensa que cal pagar més el coneixement, els enginyers de l’obra i gasta menys en formigó.

B.P: A banda de la docència, tens estudi d’arquitectura propi, Cloud 9, on dus a terme els teus projectes.

E.R-G: Sí, com a arquitecte, la meva missió és fer projectes pilots. Projecto edificis que han de servir de model. La tasca de l’estudi és fer els projectes pilots, adquirir el know how per després transferir-lo des de la AA i l’IAAC. Ens interessa disseminar aquest coneixement. L’estudi Cloud 9 és la cuina.

B.P: Has creat un edifici d’oficines modèlic, amb emissions zero, propi de la tercera revolució industrial. Has projectat un edifici pilot en un parc natural per al Bulli. Quin és el pròxim projecte pilot?

E- R-G: Un client m’ha demanat que projecti una casa a la Costa Brava i m’he proposat de crear un pilot de casa mediterrània. Com ha de ser una casa eficient avui dia en un espai tan envaït com la Costa Brava? Tenim alguns referents, com la Casa Ugalde, de Coderch o la Casa de la Ricarda, del Bonet, són els dos millors exemples d’arquitectura que tenim a l’abast. Tots dos ja van fer cases pilot que ens il·luminen a l’hora de fer arquitectura a la costa.

B.P: I podem saber com ha de ser aquesta casa que projectes?

R-G: En primer lloc hem de tenir present les condicions climàtiques. Segons la UNESCO, la línia a partir de la qual comença la desertització, que fins fa poc era a Marràqueix, ara ja ha pujat fins a Màlaga i l’any 2020 probablement ja arribarà al Delta de l’Ebre. La Costa Brava, doncs, no es troba gaire lluny d’aquesta desertització. Per tal de fer front a aquesta nova realitat, construirem una casa en la qual puguem recollir tota l’aigua de consum que necessitem durant un any. N’hi ha prou que plogui un dia per omplir un dipòsit que em proveirà d’aigua durant tot l’any, tant d’aigua de boca (gràcies a un procés d’osmosi) com d’aigua de rec per regar l’hort, el jardí o omplir la piscina.

B.P: I l’edifici en si, com ha de ser?

E.R-G: És una casa que parteix de la volta catalana, perquè és estructuralment eficient, i es revesteix de ceràmica tant interior com exterior. Gràcies a la ceràmica produïm una acústica interior, que ja hem patentat, i amb la ceràmica exterior garantim un aïllament tèrmic que ens permet d’estalviar-nos tant la calefacció a l’hivern com l’aire condicionat a l’estiu.

B.P: Ara que som a la Cerdanya, si haguessis de fer la casa pilot ceretana, com la faries?

E.R-G: Fer un projecte pilot demana analitzar l’entorn i la cultura del territori i treballar amb els materials propis del lloc. La construcció és la indústria que crea més llocs de treball, però si els materials vénen tots de fora, l’edificació no deixa feina al territori. Si hagués de construir una casa eficient a la Cerdanya, prescindiria de l’acer, del PVC, del formigó, i de l’alumini. Em serviria sobretot de fusta, i en lloc de portar fusta d’Àustria, faria servir fusta local. Per què hem d’importar la fusta? L’arquitectura és un sistema i els materials han de formar part de l’entorn. La gent em pregunta: què haig de fer amb el meu bosc?

Jo aquí muntaria un fablab dedicat a la fusta, vinculat als boscos. La segona generació ja entendria el problema, veuria el bosc com una mina i com un futur. Al País Basc, més o menys, ja ho estan fent i tenen dissenyadors dels boscos, que planten, tallen i dissenyen boscos. Si féssim el “fablab de la fusta de la Cerdanya”, voldria tenir aquí el Kilian Jornet, l’Oriol Solanes i altres, i que ells ens ajudessin a dissenyar boscos…

B.P: Seria un exercici interessant, perquè aquí a la Cerdanya s’han construït cases a l’americana, sense control, ni necessitat. A banda de l’eficiència, caldria impulsar tot un canvi en la cultura de la construcció.

R-G: Exacte. Ara no es tracta tampoc de construir edificis eficients en sèrie, perquè el canvi climàtic no el resoldran 20 despatxos d’arquitectes, per més bons que siguin. No podem. Hem de generar un “greenpeace army” format per arquitectes, perquè el problema l’hem creat nosaltres i si l’edifici és el gran problema també ha de ser la solució.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Realment encoratjador i probablement necessària la creació d’un Greenpeace army, doncs no ajuda gens la clase política actual, insensible, que no està per aquests afers i son en realitat els que permeten l’acció destructiva del medi.

  2. L’aigua de Barcelona prové majoritàriament del Ter (i una part del Llobregat, dels aqüífers de la ciutat i de la desalinitzadora). Ni una gota del Roine. La idea del transvassament del Roine la posa periòdicament sobre la taula Aigües de Barcelona, per la seva participació francesa; seria un gran negoci constructiu, però una ruina econòmica i un desastre mediambiental. Per cert, el Roine és a França, no a Itàlia.

  3. Aigua del Roine a Barcelona? d’Itàlia? què vol dir aquesta història? així doncs, la resta de l’entrevista ens l’hem de creure?