Enric Gomà: “A Madrid no s’entén Catalunya com un país diferenciat”

Enric Gomà és un dels guionistes més veterans del nostre país. Des de l’any 2012 és membre electe de la junta de la SGAE, després que la candidatura d’Antón Reixa (de la qual Gomà formava part) guanyés les eleccions de la societat d’autors. Fa uns dies la junta de la SGAE va votar per majoria destituir el seu president, Antón Reixa. Parlem amb Enric Gomà de tot aquest enrenou.

L’any 2012 va haver-hi eleccions a la SGAE i es va constituir una nova junta. Un any després hi ha hagut raons, que han comportat canvis a la junta. Què ha passat?

La junta actual és el resultat de les eleccions del 2012, excepte tres membres de la junta que han dimitit durant aquest temps: Óscar Gómez, que va dimitir el setembre per raons personals, més Miguel Ríos i José Luis Cuerda, que han dimitit el juliol del 2013 en protesta per la situació actual. M’estimaria més que fossin ells els que s’expliquessin.

Però regenerar la SGAE és tota una altra cosa que de moment resulta difícil…

Regenerar la SGAE és complicat perquè hi ha un reglament intern de l’entitat que afavoreix una casta d’autors privilegiada, que es troba representada en la junta actual. Hem rebaixat la puntuació de la música nocturna de les bruixes, com en diem per entendre’ns, que és tota la música que acompanya els espais de bingos, tarots, endevinació, etc., durant la nit i que estava molt ben puntuada (30 punts) perquè es considerava música interpretada en directe, com una actuació musical més. Ara la puntuació d’aquesta música és molt més baixa (1’7 punts). Aquest és només un primer pas per regenerar una entitat que és percebuda per molts autors com a sospitosa de molt poca transparència i amb unes liquidacions esbiaixades, que només serveixen els interessos d’un col·lectiu reduït d’autors que fins ara ha dominat l’entitat.

Què s’ha aconseguit des que es va renovar la Junta? Creu que els nous aires han ajudat a reorientar la institució?

Durant els quinze mesos de presidència d’Antón Reixa s’han portat a terme accions importants, com haver detectat probables accions fraudulentes per part d’onze autors de Petit Dret, això és, compositors musicals. En aquests moments es troben en estudi, per aclarir-ne el grau de responsabilitat. Això és només el començament: com aquests onze, calculo que n’hi deu haver més i cal treure-ho a la llum. Cal investigar a fons els registres i les liquidacions d’autors sospitosos de frau.

I ara amb el nou director aquestes investigacions s’aturaran?

La presidència actual de José Luis Acosta es continuista de moltes accions engegades per Reixa. Ningú no ha d’interpretar el canvi de presidència com un canvi de rumb. Acosta, el consell i la junta estan compromesos en la democratització, la justícia i la transparència de l’entitat.

Els creadors van estar a punt de crear, amb la complicitat del Mascarell, una Societat d’autors catalana, que finalment no ha quallat. Per què?

Jo no sóc el més indicat per respondre aquesta pregunta, l’hauries de fer a aquells que la pretenien emprendre. En tot cas, des de la SGAE, si una colla d’autors inicien una nova entitat de gestió, tindran la nostra col·laboració, perquè totes dues entitats només buscarien afavorir els autors. En aquests moments estem negociant l’actuació conjunta amb DAMA, una entitat de gestió audiovisual amb seu a Madrid.

Què poden esperar els creadors catalans de la SGAE actual? Tu com a català creus que ara mateix és una institució més porosa?

Fins ara, la SGAE ha viscut tancada en ella mateixa. Ara s’ha obert a escoltar més els socis. Per començar, hem creat els consells territorials, amb un àmbit d’actuació modest, ara com ara, tot i que penso que pot guanyar terreny i pressupost en un futur proper. El Consell de Catalunya ha començat a funcionar, és el representant dels autors catalans dins de la SGAE i estem per atendre’ls en tot el que puguem. El president n’és el compositor Eduard Iniesta.

I els catalans quin pes real teniu en els òrgans de decisió de la societat d’autors?

En aquests moments som quatre catalans a la junta de la SGAE sobre un total de 39 membres. No és cap secret que des de Madrid no s’entén gens Catalunya com un país diferenciat, amb una llengua i una cultura pròpies, que cal defensar amb eines específiques. Al revés, sempre que els interessa, intenten aplicar un igualitarisme entre tots els autors (espanyols, els autors estrangers no reben la mateixa atenció, curiosament) que només busca arranar o defugir les reivindicacions catalanes. Mentre la ciutat de Madrid en surt beneficiada, l’igualitarisme brilla per la seva absència, però quan els catalans demanem algun aspecte (eleccions electròniques a Catalunya, etc.), ràpidament esgrimeixen l’igualitarisme entre tots els autors espanyols. Sempre som allà mateix.

Antón Reixa ha dimitit inesperadament com a president. Què ha passat? Què és tot aquest embolic?

El president Reixa no ha dimitit, sinó que una majoria de la junta, 24 membres sobre un total de 39, li ha retirat la confiança. No és el meu cas, jo vaig defensar la seva continuïtat. Aquesta opció va perdre i per tant Reixa s’ha vist obligat a plegar.

Vostè formava part de la seva candidatura, i van guanyar legítimament les eleccions, oi?

Cert, jo formava part de la seva candidatura AUNIR, com alguns membres de la junta que van votar, aquest juliol, per la seva destitució. És una acció completament estatutària, legítima, tot i que molt poc democràtica des del meu punt de vista. Als 14 membres de AUNIR que vam accedir a la junta de SGAE el 2012 ens van votar per nosaltres mateixos, pel programa d’AUNIR i perquè presentàvem Reixa com a candidat a president. Deixar de banda el tercer supòsit és desoir els teus votants. És com si ara en el Congrés dels Diputats, els diputats espanyols escollissin president del govern a Montoro o De Guindos: cap dels dos no es van presentar com a candidats a la presidència del govern. Cap votant espanyol no va pensar en ells com a president del govern, quan van votar el dia de les eleccions generals.

I creu que aquest relleu era la millor solució?

Jo em decantava per unes eleccions anticipades, opció que no em van permetre debatre en una junta de la SGAE. Se m’ha dit que unes eleccions anticipades són molt cares i que desgastarien l’entitat inútilment: és cert, la democràcia és costosa, és més barata la dictadura. No entenc pitjor desgast que no tenir el suport clar dels teus votants. En aquests moments, la junta es protegeix a ella mateixa. És el que jo penso.

Aleshores la destitució de Reixa era inevitable? Ha estat una conspiració?

Res greu i seriós, segons els meus criteris, no ens empenyia a demanar que Reixa plegués, com ha passat aquest juliol. Si ha hagut de plegar és per les ànsies de poder d’alguns, pocs, membres de la junta, que van arrossegar el debat cap a les seves posicions.

Vostè és molt proper a Reixa. Com queda vostè després de la seva destitució dins la SGAE? Quina relació té amb el nou president José Luis Acosta?

També vull deixar clar que el president Acosta rebrà tot el meu suport, perquè el seu programa coincideix amb el d’AUNIR, pel qual ens van votar els autors. A banda de l’afecte i la confiança que em desperten el guionista José Luis Acosta, que conec de fa molts anys.