Elisabeth Rasekoala: “Hem globalitzat la ciència, però quina?”

26.06.2019

Elisabeth Rasekoala és enginyera química, divulgadora científica i presidenta d’African Gong. Acaba de guanyar el Premi Nat 2019 per la seva lluita en favor de la diversitat, la inclusió sociocultural i de gènere en la divulgació, l’aprenentatge i la pràctica de la ciència a l’Àfrica. El Premi Nat, que atorga el Museu de Ciències Naturals de Barcelona,  l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, va néixer l’any passat coincidint amb la commemoració del 140è aniversari del Museu de Ciències Naturals. Ens citem amb Rasekoala al Museu per parlar sobre African Gong i la seva tasca. 

Elisabeth Rasekoala. Foto: Ester Roig.

Què la va dur a crear l’African Gong?

 African Gong va sorgir des d’un col·lectiu de científics africans que treballàvem en comunicació científica, amb la voluntat de participar en l’espai internacional i aconseguir una veu representativa d’Àfrica dins del discurs internacional, i assegurar-nos que les narratives i perspectives africanes destaquessin i conduïssin un procés inclusiu. També per assegurar-nos que la comunicació científica fos globalitzada, però correctament. Vivim en l’era de la globalització, però perversament aquesta arriba a excloure en comptes d’incloure. African Gong vol canviar això, i fer que aquest procés de globalització arribi a ser inclusiu.

Quines són les seves funcions principals?

El nostre objectiu principal és adreçar-nos a les realitats més desafiants al nostre continent. Tenim alts nivells d’analfabetització. Els sistemes educatius formals no són tan bons com ho haurien de ser, i molta de la nostra gent no estan obtenint una bona educació, no només científica sino la més bàsica. Aquest és un dels nostres reptes principals. Tenim moltes malalties difícils d’erradicar, i moltes tenen a veure amb la desconeixença de principis científics bàsics, com la higiene, la relació entre salut i altres paràmetres socials… Hem de veure com utilitzem la  comunicació científica i la participació ciutadana per fer entendre aquestes coses als ciutadans africans. Òbviament no pots solucionar tots els problemes amb això, però pot ajudar a reduir, per exemple, la mortalitat infantil, la mortalitat materna, fent entendre que aquestes taxes es relacionen amb coses com la qualitat de l’aigua. És important parlar a les dones sobre planificació familiar, anticoncepció, com espaiar els seus embarassos… Són aspectes fonamentals que sovint són cosa de vida o mort en algunes de les nostres comunitats. Aquests són alguns dels objectius d’African Gong, disseminar la ciència perquè els nostres ciutadans africans la puguin utilitzar en el seu dia a dia, i prendre decisions amb informació per tal de millorar la seva qualitat de vida.

Per què creu que és tan important la comunicació científica i la popularització de la ciència i la tecnologia?

Per nosaltres, a l’Àfrica, és qüestió de vida o mort. Tenim grans reptes de desenvolupament, tenim moltes patologies socials, els indicadors de desenvolupament en el nostre continent són molt baixos, i molts d’aquests tenen a veure amb la pobresa i amb el desconeixement de nocions científiques bàsiques. No ens serveix de res tenir tot aquest coneixement assegut en un pedestal de marbre a les nostres universitats, en els centres d’investigació, en una espècie de bombolla elitista, si no sortim a divulgar, explicar i compartir aquests coneixements amb els ciutadans. És molt important que trenquem amb aquesta dinàmica, que desafortunadament preval a l’Àfrica. Sé que el repte és semblant a tot arreu, però no tothom parteix des d’una base com la nostra, amb nivells d’educació tan baixos. Per això nosaltres, com a científics africans, ens sentim obligats a comunicar la ciència per disminuir l’analfabetització de tot tipus. No ens servirà de res la ciència asseguda al laboratori o a fantàstiques revistes científiques que ningú llegeix. Necessitem treure-la a la societat perquè els nostres ciutadans se’n beneficiïn. No és un luxe, és una qüestió de vida o mort, és així de crític per nosaltres.

Quines barreres ha trobat a l’hora de promoure polítiques de comunicació científica?

La voluntat política és un problema, un dels crítics, igual que ho és per als científics de l’hemisferi nord, ho és per nosaltres al sud. És difícil introduir-se en el camp de les polítiques, fer que els polítics et prenguin seriosament i incloguin la comunicació científica en les seves polítiques. Hem de batallar per arribar a aquests espais polítics i obtenir recursos. Sovint només obtens només bones paraules, molta retòrica, però traduir això a la realitat és un repte enorme.  Crec que el problema és que els cicles electorals són molt curts, però són els marcs temporals amb què els polítics treballen, i només pensen en la següent elecció. Estem intentant pensar polítiques a mitjà i llarg termini, mentre els polítics només es preocupen de ser reelegits després de quatre anys. És aquest pensament a curt termini el que impedeix que la voluntat política es comprometi amb la causa. Trobaràs una mica d’emoció al principi, però s’ha de sostenir més enllà d’un cicle electoral.

En una entrevista a la revista Sureco-review, vostè deia que l’African Gong va néixer, sobretot, perquè veia que el camp de la comunicació científica creixia amb un model eurocèntric i d’hegemonia masculina…

Sí, és clar, i aquests és un repte per a tots, i això és cantó negatiu de la globalització, perquè, sí, hem globalitzat la ciència, però quina? Hem globalitzat la ciència com si s’hagués creat a Europa i la resta del món l’hagués d’acatar. Està plena de valors i normes eurocèntriques. Sempre dic que un dels mites que s’ha dit sobre la ciència, alguns fins i tot en dirien mentides, és que la ciència és culturalment neutral i lliure de valors, però no és veritat. La ciència està fortament carregada de valors i normes i estàndards eurocèntrics, i la resta del món no ho veu. Si mires com parlem de la ciència, és com si la resta del món no tingués res a dir, ni res per contribuir. És més, és com si la resta del món no fes ciència. Aquesta narrativa eurocèntrica ens fa més difícil, a l’hemisferi sud, saber com trenquem amb això, i comuniquem la ciència d’una manera que interessi al públic africà. Perquè aquesta ciència globalitzada i eurocèntrica és altament alienadora. Si t’acostes a un nen africà des d’aquesta visió occidental, es preguntarà: “I això, per què és important per a mi? On és el meu context?”. Aquest és el problema. No pots comunicar la ciència com si una talla servís per tots. Vas a Llatinoamèrica, i tenen altres contextos i diferents realitats. Sense parlar de l’hegemonia de l’anglès. SI mires també en quin idioma es comunica la ciència, és majoritàriament en anglès. Hi ha un gran món allà fora, per qui l’anglès no és ni la primera ni la segona llengua. Com canviem això? A més a més, seguim en un model molt masculí quan parlem sobre què és la ciència. La dificultat que tenen les dones per ser reconegudes, les normes i els estàndards, inclús la natura de com es fa la ciència és molt masculina. És molt difícil per les dones ser científiques a temps complet i no renunciar a tenir una vida o una família. No practiquem el que prediquem. La ciència és molt patriarcal, està dominada per l’home i la seva visió del món i sobre com es fan les coses, i quan miren les dones? No som els intermediaris que diem que som. La ciència fingeix que pot trobar totes les solucions als nostres problemes però, som realment capaços de fer-ho?