‘Ciutat de vidre’: del llibre al còmic al teatre

Guanyador del Premi Adrià Gual 2015, 'Ciutat de vidre' adapta la novel·la gràfica basada en la novel·la de Paul Auster

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Crític i cronista d'arts escèniques. Cap de L'Apuntador.

El 27 de juliol s’estrena el darrer espectacle de la companyia Obskené al Mercat de les Flors, Ciutat de vidre, guanyador del Premi Adrià Gual 2015 al millor projecte d’escenificació. Es tracta de l’adaptació de la novel·la gràfica basada en l’obra de Paul Auster, aquest muntatge combina les multiprojeccions amb la interpretació de tres actors. Hem parlat amb Ricard Soler Mallol, director de la proposta, sobre aquest espectacle i el futur pròxim dels Obskené.

La companyia Obskené presenta 'Ciutat de vidre' al Grec. © La Costas

El vostre espectacle es basa en el còmic de David Mazzucchelli i Paul Karasik sobre el llibre homònim de Paul Auster. De quina manera arribeu a idear aquest projecte i per què heu triat la novel·la gràfica com a material de partida?

De fet tot plegat va començar amb la idea de traslladar el llenguatge del còmic al teatre. Aquesta era una idea d’investigació escènica que feia molt temps que em rondava pel cap i que tenia ganes d’explorar. Fa tres o quatre anys ja vaig treballar aquest tema i vaig començar a fer provatures. Volia treballar la imatge del còmic en escena, i fa un parell d’anys vaig anar a parar a Ciutat de vidre, que és un còmic que a mi m’havia fascinat i que està considerat un dels millors del segle XX. Mentrestant jo vaig fer un altre projecte sobre el tema a Montreal, el 2015, on vaig adaptar la novel·la gràfica Maus, d’Art Spiegelman.

I quins elements escènics vas veure en l’obra de Paul Auster convertida en còmic? Per què aquesta i no una altra? 

Ciutat de vidre és fascinant per la pròpia història que narra i perquè té un protagonista molt concret, que és molt adient per a ser interpretat per un actor. A més nosaltres hem jugat amb l’avantatge de poder completar el còmic amb la novel·la del Paul Auster, i amb la Mònica Bofill hem fet una dramatúrgia. En el llenguatge del còmic hi ha coses que es perden o que no s’expliquen, i nosaltres ho hem completat amb la novel·la. Per qui no l’hagi llegit, és la primera història de la Trilogia de Nova York. Tot comença com una història de detectius, però acaba esdevenint sense que te n’adonis en una reflexió sobre la solitud del món contemporani.

L’espectacle combina les projeccions amb la interpretació de tres actors. Significa això que la proposta escenogràfica va estar molt clara des d’un primer moment, o que ha anat apareixent amb la creació de l’espectacle?

A Montreal vaig rebre una beca per fer investigació escènica i va ser quan em vaig plantejar fer aquest projecte. Quan vaig anar a parar a Ciutat de vidre vaig veure que aquesta investigació no la podia fer sol, sinó que necessitava el meu equip de Barcelona: l’Adrià Pinar (cap tècnic i dissenyador d’il·luminació) i el Josep Carreras (escenògraf). Amb ells dos i amb i amb la Mònica Bofill (dramaturga i ajudant de direcció) vam començar a fer aquesta investigació. Vam fer un workshop sobre el tema al gener, i hem tingut tres mesos d’assajos, quan nomalment se’n tenen dos. El Josep Carreras ha fet una escenografia a partir de les projeccions. Hem invertit molt temps a sincronitzar la interpretació dels actors amb les projeccions. Jo sempre dic que aquest és un espectacle per a quatre actors: tres de carn i ossos i les projeccions. La projecció és un quart personatge. La gràcia és que tenim els drets del còmic de Paul Karasik i David Mazzucchelli, per tant utilitzem les imatges originals. Tot plegat és molt més fotogràfic que videogràfic, de fet: és un dibuix, és novel·la gràfica, en contrast amb els actors en viu. Jo vaig fer un altre treball d’investigació que va ser anar a Nova York i fer el recorregut que es fa a la novel·la gràfica, al Manhattan del nord, a prop del que hem vist a les pel·lícules del Woody Allen.

L'espectacle adapta la novel·la gràfica de Paul Karasik i David Mazzuchelli.© La Costas

Ciutat de vidre està protagonitzat per Joan Arqué, Francesc Ferrer i Nuri Santaló. Els dos primers ja havien treballat amb vosaltres, i la Nuri és també la productora de la companyia. Com ha anat aquest procés de selecció?

La Nuri Santaló és actriu i productora d’Obskené. Amb el Joan Arqué ja hi havíem treballat en un parell de muntatges. Podem dir que a Obskené hi ha un nucli dur i després hi ha una sèrie de membres que apareixen i apareixen, com en una família. El Joan Arqué seria com un cosí. El Francesc Ferrer també va fer una producció Obskené que vam acollir com a paraigua al Teatre Gaudí (Menys emergències, de Martin Crimp).

El muntatge es podrà veure el 27 i 28 de juliol a la Sala Maria Aurèlia Capmany del Mercat de les Flors. I desprès del Grec, què? Teniu actuacions o temporada en perspectiva?

Ho estem buscant, i encara no hi ha res tancat. Aquest és un dels aspectes no tan positius del Premi Adrià Gual de l’Institut del Teatre: la manera com està organitzat fa força difícil que tinguis una temporada lligada abans de l’estrena. Tenim tota la producció lligada i encara no sabem on ho farem després. Estem molt oberts i a més estrenem un gran muntatge a FiraTàrrega, Manifesta, coproduit per Mercè Arts de Carrer. M’agada molt com ens han etiquetat a la web de FiraTàrrega: “circ polític”. Aquest serà un espectacle molt, molt gran. A Tàrrega preveuen 3.000 espectadors i a la Mercè 6.000, per tant és d’enormes dimensions.

Per acabar, de quina manera animaries els espectadors, aficionats al teatre o no, aficionats al còmic o no, a veure Ciutat de vidre?

Crec que els espectadors podran veure una cosa que en aquesta edició n’hem vist alguns exemples però que no és el més habitual de veure aquí: un espectacle on hem intentat (i crec que ens n’hem sortit) integrar actuació i projecció. Els nostres referents són Robert Lepage i Teatrocinema, que hem pogut veure al Grec amb dos espectacles. A diferència d’aquests últims, nosaltres hem jugat amb la combinació de la imatge fixa del còmic amb l’actuació davant. Als amants de les novel·les de Paul Auster els diria que vinguessin, perquè és Paul Auster al 100%, i Ciutat de vidre és un dels seus millors llibres. Als amants del teatre els diria que vinguessin també, perquè veuran de quina manera es pot adaptar un llibre al còmic i d’aquí a l’escena, és un espectacle de teatre contemporani amb un molt bon autor al darrere. I als amants del còmic els dira que vinguessin també, perquè és un muntatge molt visual, molt ric i punter (almenys a Barcelona) que aquí no hi ha la tradició de fer. És un primer projecte, som una companyia que ja portem set anys de trajectòria però ens anem reinventant cada vegada, i ara presentem un projecte nou i quelcom diferent al que s’està fent.

A 'Ciutat de vidre' un personatge vigila i és vigilat. © La Costas

Ciutat de vidre es podrà veure el 27 i el 28 de juliol al Mercat de les Flors.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació