Carlus Padrissa: “La Fura ret homenatge els wagnerians del Parsifal centenari”

10.01.2014

Després d´un espectacle de Cap d´Any a les fonts de Montjuïc, amb l´home del Mil.leni recuperat i més de setanta-mil espectadors presencials i un milió a la televisió catalana TV3, Carlus Padrissa, director de La Fura dels Baus, ha presentat un nou espectacle per commemorar el centenari de la primera representació al Liceu de l´òpera Parsifal. Mentre feien un descans durant l’assaig general, Neus Flores hi ha pogut conversar una estona. 

 

Carlus i Chu al costat del cos estirat de Carlus Padrissa representant Wagner, durant l'assaig de Parsifal | Foto Neus Flores

 

NF: Pocs dies després de l´espectacle de Cap d´Any, esteu ultimant els detalls per al proper espectacle furero al Liceu. Com voleu que la gent rebi aquesta col·laboració amb l´òpera -que ja heu fet altres vegades i que és el vostre primer espectacle del 2014?

CP: Bé, l´espectacle de Cap d´Any va ser festiu, però aquest tindrà també públic expert, entre el quals hi haurà grans especialistes en Wagner. Alguns Wagnerians barcelonins van ser pioners a portar aquest espectacle al Liceu de Barcelona fa cent anys. Va ser gràcies a ells que va ser possible fer-ho, i nosaltres volem rendir-los un homenatge memorable. De fet, els Wagnerians són nombrosos a tot el territori català, per exemple a Moià, el nostre poble, hi ha un bar que es diu Sant Grial (un espai de vici i perversió que coneixem bé).

Amb l´òpera hem fet altres espectacles també, com el Tannhäuser a l´Escala de Milà, i a Florència i a Colònia ja hem fet Parsifal. A més, a Houston produïm la tetralogia de les Walkíries. L´òpera és un territori escènic que ens agrada molt explorar.

NF: Per commemorar el centenari de la primera representació al Liceu de Parsifal es projectaran al Foyer escenes d’algunes de les 108 funcions de l’òpera representades al mateix Liceu, amb fragments de l’òpera de Wagner, ens pots explicar alguna anècdota d´aquest espectacle que presenteu?

CP: El Xavi de Tricticum.net ens fa el pa negre que repartirem entre els espectadors. El coem en un forn de tres pisos i repartirem una llesca per a cada espectador. Parsifal representa la vida i la mort, i a nosaltres el pa ens serveix de metàfora excel·lent, ja que la farina s´infla amb la llevadura, creix, engendra vida. De fet, fa referència a un ritual pre-cristià en què es dignifica l´aliment. De fet, en un origen, el mite del Graal simbolitza la reunificació a l´hora dels àpats. Representa perfectament la idea i el sentiment que volem transmetre, ja que la nostra obra és un cant als rituals pagans. Una concentració interna cap a l´estómac de totes les emocions. Els actors es viuen una catarsi, una alienació tan mental com corporal. Volem exterioritzar i comunicar aquests sentiments de manera que el públic en formi part també, tot menjant el nostre pa.

NF: A part de tot el muntatge, què és el que més ha costat per fer-lo realitat?

CP: Hem utilitzat escenografia pneumàtica amb elements humans que l´activen i la complementen. L´obra ha de tenir una litúrgia atractiva i màgica, però amb un concepte provocatiu, de carn, de persones que formen part de l´escenografia, formant un sol cervell, un pa, un tot, on els actors també serveixen de pantalles i s´hi projecten imatges i passions. Tot plegat és força complex, però alhora apassionant.

NF: Com és possible que la Fura prepari espectacles tan seguits? Teniu diverses comparses fureres?

CP: De fet som 6 directors escampats pel món, cadascú amb el seu projecte de la Fura, com en Pep Gatell o en Miki Espuma, o en Blas que treballa a Sydney, etc. Cadascú es rodeja dels seus col·laboradors per a cada espectacle concret. Jo he dirigit l´espectacle de Cap d´Any i espero que es converteixi en una tradició a Barcelona, com les altres capitals mundials que ja tenen un festa de cap d´any anual com a Nova York, Londres, París, etc. El Parsifal ja l´hem fet durant tres mesos a Colònia i només reposem el que ja hem fet, per tant hem pogut treballar amb comoditat, i l´hem portat al Liceu gràcies als socis del Cercle del Liceu i a la Revista Ópera Actual, que col·laboren altruistament en la realització d´aquest espectacle.

NF: Quins son els vostres projectes més inmediats?

 

CP: Gràcies a la nostra col·laboració amb l´espai de creació Unión, de Chuz Uroz, estem preparant ¨Els Cants de la Dona Líquida¨, una òpera amb iconografia basada en el mite de la sirena, on hi ha actrius pujant i baixant de contenidors líquids que canten en directe, i que serà molt impactant visualment. Les sirenes provenen d´una litúrgia molt interessant d´iconografia popular que tenim moltes ganes de recuperar.

NF: Com recordeu l´espectacle inaugural dels jocs olímpics i la carrera internacional que se us va obrir a partir de llavors amb obres com Faust, XXX, etc?

CP: Això et toca per generació… en aquella època, la Fura era un grup teatral de culte, però el colom que va sortir de la pilota del mundial del 82 em va sorprendre i va ser la gènesi d’idees que se´m multiplicaven i que sabia que podia fer amb els jocs. He de dir que no tots els membres de la Fura van estar d´acord en fer aquell espectacle, però jo vaig proposar de fer-lo per mostrar al món que podíem aportar novetats als espectacles que fins llavors havien sigut tant estandarditzats, tot acostant-ho al nostre territori d´art visual i conceptual.

Justament perquè econòmicament era una mala època pel país, vaig pensar que seria bo fer-ho, ja que tindríem a mig món mirant-nos. Ens van veure fins i tot a Kènia, d´on provenien molts dels atletes, i la gent veien la televisió a través de les parabòliques.

L´energia que es va crear a la ciutat de Barcelona durant els jocs va ser brutal! En tenim un record meravellós, i vam aprendre molt a nivell tècnic, tant, que encara avui dia fem servir plataformes i tècniques escèniques de llavors.

 

Richard Wagner

 

NF: El vostre vaixell Naumón que vam veure al Fòrum de les Cultures del 2004, segueix fent cultura internacional?

CP: Podríem dir que hiverna. Ens el guarden, vigilen i protegeixen les Ondines del riu Rhin, a Colònia (Alemanya). Amb l´aigua salada del port de Barcelona se´ns rovellava molt, i l´aigua dolça el manté en millors condicions. Serà allà ben bé fins el maig-juny del 2015.

NF: Com apliqueu les noves tecnologies als vostres projectes i com creieu que les noves generacions col·laboren per a fer entendre els vostres missatges?

Tecnològicament parlant, projectem llum a través de vídeos i fem mappings que ens donen efectes narratius alternatius, i ens permeten explorar  altres vies artístiques, a part de les purament tradicionals. Volem donar a l´escenografia una explosió d´energia. Els Wagnerians més purs són respectats en la seva essència en aquest espectacle, mentre que la gent que no coneix a Wagner encara s´hi pot acostar fàcilment i interesar-s´hi també. Volem potenciar l´escenografia humana, on els actors es converteixen en píxels de llum i ens serveixen de pantalla.

Els joves ens ajuden a distribuir els nostres símbols i missatges a la Xarxa. I volem destacar clarament la figura andrògina, una figura col·lectiva feta entre tots, un sol ésser sense sexe (ni home ni dona). Per a nosaltres el teatre és acció, i a això els joves s´hi apunten ràpid, i molts ens fan fins i tot de voluntaris.

NF: I per acabar, ens podries enviar un missatge senzill i universal que vulguis escampar?

CP: L´energia del teatre és efímera. Però mentre duri la Fura serem com una pastilla efervescent. A cada lloc on fem espectacles tenim actors locals, volem que les nostres obres es converteixin en experiències personals i col·lectives inoblidables.