Antoni Vives: “Un dels motors de la vida és l’amor, però també l’odi”

18.02.2014

Antoni Vives publica I demà, el paradís (RBA-La Magrana) la tercera novel·la després de El somni de Farrigdon Road –amb què va obtenir el Premi Crexells l’any 2010- i Les banderes de l’1 d’abril, totes publicades a la mateixa editorial. El paisatge de Guinea Equatorial, amb molts contrastos, vegetacions selvàtiques i explotació n’és el protagonista, juntament amb un retrat de Cadaqués que va dels anys 20 als 60. Una història d’amor, redescobriments, secrets –molts secrets- i la vida d’artistes de l’època desfilen per les pàgines de Vives.

Antoni Vives | RBA-La Magrana

“Fa quatre o cinc anys -parlant amb algú del poble de Cadaqués- em van explicar una història relacionada amb un enterrament i aquest va ser el punt de partida que em va portar a escriure I demà al paradís”, ens explica el seu autor. La novel·la comença amb una declaració d’amor per carta. Una noia de vint-i-dos anys necessita casar-se per allunyar-se de la Barcelona que tant l’oprimeix i coneix un terratinent en una vetllada musical. Aviat l’acompanyarà a Guinea Equatorial, a la colònia espanyola de Fernando Poo, on una vida nova es desplega als seus peus. La novel·la retrata realitats paral·leles: el Cadaqués dels anys 20 i 30 i la fam, la calor, la por i el tedi de les plantacions de cafè a Guinea, on els contrastos de rics i pobres, blancs i negres, desigualtat, tirania i explotació se succeeixen. “I demà al paradís parteix de moltes històries, llegendes i curiositats que m’havien explicat persones de Cadaqués. La novel·la reflecteix aquestes converses”.

Contradiccions, transformacions, decisions

Els personatges “tenen diverses capes de pell” i “la màgia de la literatura és anar decapant aquests personatges, anar descobrint què porten dins, què han canviat, com es van transformant” -ens diu Vives-. “Vull que s’expliquin ells mateixos, que emergeixin de les pàgines per fer-se reals i això passa per dotar-los de grans contradiccions, de barrejar-hi bondat i maldat alhora”, confessa. “El personatge de la Teresa viurà un redescobriment. Una transformació. He volgut explicar personatges d’una enorme intel·ligència que tenen unes vides íntimes molt complexes, però que en un moment determinat decideixen ser portaveus del seu temps”.

Enveges, amor i odi al Cadaqués de la postguerra

“Un dels motors de la vida és l’amor, però també l’odi. Alguns dels personatges tenen com a combustible l’enveja per anar passant els dies”, apunta l’autor. “He provat de reflectir aquest cantó fosc que tots posseïm, narrar aquestes pulsions en l’escenari del Cadaqués dels anys 60. Els contrastos de paisatges, vides i pulsions m’apassionen”. A través d’un estil proper, amanit amb confessions i diàlegs farcits de secrets, la novel·la ens transporta a una època que ha quedat sepultada pel pas del temps, el dolor, la suor i la sang.