Àlvar Masllorens, el llibreter temerari

1.09.2015

Àlvar Masllorens (Barcelona, 1962) és llicenciat en Història de l’Art. Ha treballat a les llibreries Look, Alexandria, La Casa del Llibre (director), Proa Espais (director). També va fer d’editor de Deriva Editorial durant 16 anys. Actualment és soci de La Temerària Editorial. Durant uns anys va treballar en l’àmbit de la distribució. Ha publicat 6 llibres, entre els quals un de poesia i una novel·la que va obtenir el Premi Roc Boronat. Avui obre una nova llibreria al centre de Terrassa, La Temerària.

Àlvar Masllorens

Àlvar Masllorens

Bernat Puigtobella: Una nova llibreria que amb el nom ja diu moltes coses. Creus temerari obrir una tercera llibreria a Terrassa?

Àlvar Masllorens: Té un punt de temerari, sí, però crec molt en el projecte. Feia temps que volia obrir una llibreria pròpia. És un projecte ambiciós per a una persona sola. Per això hem format, amb la Cristina Moix i l’Oriol Serra, un equip de professionals.

B.P: Tu ets de Barcelona i fa anys que vius a Sant Cugat. Per què obres una llibreria a Terrassa i no Sabadell, per exemple?

A.M: Barcelona ja disposa de moltes llibreries i Sant Cugat o Sabadell també. Terrassa és molt potent culturalment. Al centre no hi ha tantes llibreries, i menys del tipus que volem obrir. A més, hi ha les implicacions personals i emocionals amb la ciutat. Parlo en plural, perquè la meva dona també és part inherent del projecte, malgrat que ella no hi participarà activament.

B.P: La Temerària també és el nom de l’editorial que has fundat amb en XXX. Un dels llibres que heu publicat, Els meus millors pròlegs, de Ferran Escoda, va ser un dels llibres destacats per Sant Jordi per Núvol i Catalunya Ràdio. Suposo que darrere l’editorial i la llibreria hi ha una visió compartida del que hauria de ser l’edició…

A.M: Amb en Rafa Sánchez vam crear l’editorial, La Temerària, ara fa un any. Pretenem rescatar títols que ja no es troben al mercat i que considerem que han de continuar tenint el seu espai, trobar nous lectors. El cas del llibre de Virginia Woolf, Una cambra pròpia, és el cas paradigmàtic de llibre que sempre va trobant els nous lectors que es van incorporant al món literari, i creiem que és greu que no hi hagi cap edició en català disponible; Nocturn de Portbou, tot i que reescrit parcialment, també és una aposta en aquest sentit de recuperació d’una novel·la que creiem que val la pena de poder trobar, llegir, compartir. I el tercer, Els meus millors pròlegs, és una declaració d’intencions pel que fa a la publicació d’autors catalans: obres que, per la seva vàlua, creiem que mereixen l’atenció dels lectors. Aquesta visió de la literatura com un art que ens interpel·la, que ens ajuda a pensar i replantejar-nos a nosaltres mateixos, al món que ens envolta i a les relacions que establim amb aquest entorn, és un punt en comú tant de l’editorial com de la llibreria que ara obro (ara sí, en solitari).

B.P: Com veus el món editorial català d’ara mateix? Hem renunciat a tenir una
indústria editorial, però encara som industriosos.

A.M: Ja fa anys que algunes veus preveien un canvi en el món del llibre en general. Grans concentracions, desaparició de bona part d’empreses “mitjanes”, i pervivència gràcies a l’especialització d’altres de petites. Pel que fa la indústria editorial, penso que el patró s’ha complert força, i avui comptem amb un nodrit grup de petites editorials, amb poca estructura i força professionalització, que busca cada una la seva veu, el seu nínxol de mercat, els seus lectors.

Quant a les llibreries, jo defenso que la xarxa de llibreries que avui tenim al llarg de tot el territori és d’una gran riquesa: gran professionalització, estructures més lleugeres, més dinamisme… penso que és un tret diferencial i que el canvi ha estat per millorar. Sense la feina dels llibreters precedents, però, segurament el canvi hauria estat molt més difícil. Crec que és un moment interessant que haurem d’anar seguint atentament.


B.P: Cada vegada és més difícil la professionalització de l’escriptor, però no paren de sortir nous autors. Després són pocs els que persisteixen, però déu n’hi do. Com veus la literatura catalana d’avui?

A.M: Abans de res, ens hem de situar. Som una població petita en comparació  a altres llengües majoritàries d’Europa. I, en canvi, amb una dinàmica cultural en general prou per sobre de molts altres països. Això no obstant, tampoc podem pretendre tenir una nòmina d’autors excel·lents per sobre del que ens correspondria, i em sembla que déu n’hi do, com ens defensem! El segle XX va deixar autèntics monstres de la literatura europea i avui hi ha un bon grapat d’autors que ens defensen plenament, quant a qualitat. En aquest sentit seria optimista. Però és evident que no tenim un estat que jugui a favor i que, a més, amb la situació general del sector, algunes praxis dels temps de bonança (probablement molt per sobre del que hauria tocat) han desaparegut. Tot plegat no ajuda la creació literària ni de cap altra mena. És molt complicat viure de l’ofici, i això va sempre en detriment de la qualitat, és clar, i aleshores l’únic arbitratge és el del mercat, cosa que per ella mateixa és prou perversa. Invertir això és complicat, tant a nivell individual com col·lectiu…

B.P: Quin valor afegit creus que pot donar la Temerària?

A.M: Dues coses. No formem part de cap gran grup. Les llibreries pertanyents a grans cadenes tenen virtuts, però també defectes, com tindrem nosaltres, de ben segur, però en tot cas provarem d’equivocar-nos en altres coses perquè és una llibreria independent. Són discursos diferents. La nostra serà una llibreria generalista però ens especialitzem en literatura de 0 a 100 anys i en la branca d’humanitats, que és la que conec més. També volem fer activitats culturals i encabir-hi música, teatre, club de lectura… i obrir-nos a la ciutat, així com a propostes provinents de qui ens vulgui acompanyar. No venim a donar lliçons a ningú, sinó a posar a disposició de la ciutat un espai nou. Ser un pol cultural alhora que un espai participatiu. Creiem en una literatura de qualitat, que és la que potenciarem.

B.P: Quines llibreries de Barcelona i de fora podrien ser amigues, semblants al vostre projecte?

Moltes. Si hagués de triar-ne una seria la Laie, que per a mi és un referent. És la llibreria on vaig créixer com a lector. Han mantingut i adaptat als canvis l’esperit inicial, i hi treballen grans llibreters, com el Lluís, la Montse o la Cèlia. En tot cas, defenso aferrissadament que a Catalunya tenim un xarxa de llibreries molt potent, que en els darrers anys s’ha professionalitzat molt.

B.P: I aprofiteu la rentrée literària per obrir la botiga…

El dia 2 de setembre ja obrim al públic, tot i que encara faltarà molt de fons i bona part de la confortabilitat i disposició que volem donar al local. El 16 de setembre farem la inauguració oficial. Fa 2 mesos que hi treballem, però és una tasca lenta i encara queda feina a fer… perquè és un local de 150 m2, dels quals la llibreria en fa 100, en dos nivells diferents, de 50 metres cadascun.

B.P: Quin autor t’agradaria convidar de les novetats de la rentrée?

A.M: D’entre els que publiquen llibre aquest mes de setembre, ens encantaria poder comptar amb Jenn Díaz o en JR Moehringer, que serà a Barcelona uns dies…

B.P: Fareu alguna política de descomptes?

A.M: Farem un carnet de lector, que acabarà suposant un obsequi equivalent al 8,3 % de descompte. Després de realitzar dotze compres, a la tretzena se’t regala un import equivalent a la mitjana de les anteriors. I això suposa un 8,3%. Ens sembla la millor fórmula per a premiar la fidelitat.

LA TEMERÀRIA (carrer de la Unió, 7, Terrassa) obrirà les seves portes el pròxim 2 de setembre i a mitjans de mes es farà la festa d’inauguració.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Àlvar, del teu encert, no en dubto gens. El meu desig és que la sort acompanyi la iniciativa.
    Si la literatura és una fira d’idees (Tolstoi dixit), una bona llibreria, n’és la parada necessària. Felicitats i moltes gràcies.