Alguer Miquel (Txarango): “Ser molt feliç volia dir intentar això de la música”

Mirar enrere no sempre és fàcil i menys si en els últims quatre anys la vida t’ha canviat de forma sorprenent. Txarango ha tancat una etapa molt intensa i plena d’emocions després de dos discos i viatges per tot el món trepitjant escenaris inimaginables. Ara, els integrants del grup han obert un període de descans que aprofiten per replantejar-se com continuar el seu camí. Aquest, per tant, és un bon moment per parlar amb ells i tornar als orígens.

“Havíem quedat a quarts de quatre a la plaça Felip Neri”. Així comença la lletra d’Amagada primavera, una de les cançons més estimades pels seguidors de Txarango. Miro el rellotge i comprovo satisfet que, efectivament, són quarts de quatre. I, en aquesta hora, com us podeu imaginar, em trobo a la mateixa plaça que menciona el propi grup. La font situada al centre raja de forma contundent disposada a acollir una conversa on em predisposo abordar un vessant més desconegut de la formació. Vull saber com són les persones que s’hi amaguen al darrere. A veure si ho aconsegueixo.

Aquesta és, si no vaig errat, la cinquena o sisena entrevista que tinc l’oportunitat de fer a Txarango i, per això, quan finalment arriben al punt on els havia citat penso en el passat i, concretament, en aquell mes de març del 2012, quan em vaig trobar amb ells en un bar de la capital catalana per parlar sobre el seu primer disc, Benvinguts al llarg viatge. Allí hi eren tots els membres. “Som un circ de musics que intentem viure amb alegria i amb passió”, em deien per presentar-se, quan el seu èxit només s’intuïa però no tenia res a veure amb el que passaria a partir de llavors. Qui ho anava a dir que tres anys després ens retrobaríem per analitzar el gran projecte que han fet i que passarà a partir d’ara.

Molt treball en poc temps

M’expliquen que “les coses han anat molt ràpid” i que ara han de fer el pas de “prendre consciència, digerir i pair una mica totes les experiències viscudes”. Això sí, neguen que tinguin vertigen per haver arribat a un punt més alt del que s’esperaven però admeten la necessitat d’obrir una nova “etapa de creació” més pausada. El descans serà una bona oportunitat per encarar el futur amb més tranquil·litat i utilitzant “totes les coses apreses per anar més enllà”.

Davant d’aquesta situació, és normal que, per ells, la pitjor cosa feta és “haver volgut fer moltes coses i, a més a més, molt bé”. Així ho explica l’Alguer Miquel, cantant del grup, que confessa que ha “estat una gran bestiesa i un ritme de vida molt intens”. Per pal·liar-ho, sort han tingut de “l’estimació i el carinyo” que li han dedicat al projecte per tirar endavant.

La família i els amics queden en un segon pla

A banda de deixar feines i estudis, “el sacrifici més gran ha estat en el terreny emocional”, amb un ritme de vida “on molta gent no hi cap”. Aquest descans que estan fent és una bona oportunitat per recuperar “l’arrel de tot”, i posar els peus a terra amb la família, els amics… I, des d’un punt de vista artístic, volen tornar a aconseguir la “calma de la creació” sense dependre d’un calendari. “Volem fer música a poc a poc, que la música ens digui on estem i dibuixi el camí del grup”, aclareix l’Alguer.

I és que, fins ara, el segon i darrer disc el van haver d’elaborar més ràpid que el primer. “Vam anar molt ajustats de temps, ens vam bolcar al màxim per fer les 14 cançons que van sortir”, explica el Sergi Carbonell, pianista del grup. Malgrat estar contents amb el resultat, van patir molt durant tot el procés de creació. Ara, per ser feliços, diuen que cal recuperar un ritme més pausat per obtenir uns resultats igual de positius.

Les cançons celebren la vida transmetent un missatge

El missatge de les cançons sempre ha estat un dels punts forts del grup, barrejant estils i procedències. Però, tanmateix, mai els ha agradat etiquetar-se. “Nosaltres només expliquem històries i les cantem”, em deien al 2012, i ara l’Alguer Miquel afegeix: “Hem crescut tenint accés a treballs artístics d’arreu del món i, per tant, és normal fer aquesta fusió global”.

L’objectiu del grup sempre ha estat que la música celebri la vida i que sigui un punt de trobada: “Si tens una proposta que s’apropa al format d’una sala de concert i, per tant, d’escoltar la música i no tant de celebrar-la, potser no tens tant recorregut a casa nostra”. Seguint aquesta màxima, Txarango sempre ha volgut barrejar la música festiva amb la cançó, entenent aquest últim terme com quelcom amb “una història, un motiu i un missatge”.

Barcelona: una ciutat màgica on va començar tot

Lluny queda aquella etapa on va començar tot, quan tocaven pels carrers d’indrets com el casc antic de Barcelona. En aquell moment, feien versions de grups com Ojos de Brujo, Extremoduro, Dusminguet o Macaco. Ara, en canvi, són els altres que fan versions de les seves pròpies cançons. Paradoxes de la vida… Però tenen nostàlgia d’aquell inici?

Alguer Miquel: “Enyoro aquella època, potser per l’edat, que permetia tenir tot el món per davant i podies inventar-te tot el que volies; jo enyoro la universitat, aquesta ciutat [Barcelona] que t’espera, conèixer algú i acabar a casa seva en una festa, la màgia de la ciutat…”. No és tard, però, per recuperar aquesta màgia i esperen poder-la gaudir si tornen a viure a la capital catalana en un futur.

La música per ser feliç

Han complert un somni. “Un dia et preguntes: ‘tu què vols, anar fent o ser molt feliç?’, i ser molt feliç volia dir intentar això de la música”. Després de les experiències viscudes amb anteriors grups i un cop tastada l’adrenalina dels concerts, l’Alguer Miquel no va tenir cap dubte en el moment de prendre la decisió de crear Txarango amb l’objectiu de satisfer el seu neguit per la música. Amics i familiars sempre l’han recolzat perquè “la gent que t’estima vol que siguis feliç”. Tot i així, m’explica amb un somriure que el seu pare li va criticar una de les primeres cançons del grup perquè pensava que no arribaria al públic. Ells, persistents, no van canviar res i l’èxit va arribar. “Sempre ens hem cregut la nostra música i hem anat creixent amb el projecte; al principi tot era molt innocent i nosaltres també ho érem i, per tant, defensàvem molt la nostra música”, explica el cantant del grup.

La innocència és compatible amb la maduració

El descans és un bon moment per recuperar la innocència del principi però assumint totes les coses que han après durant el seu intens camí. “Hem madurat molt, ja no som el grup innocent que vol fer quelcom que no sap com va, ara ja sabem moltes coses però mantenim la il·lusió i l’energia”.

Concerts com el de la sala Apolo, el del Fuji Rock (Japó), el que van fer per la Mercè a Barcelona, o molts altres, sempre els recordaran amb un somriure nostàlgic. Han voltat pel món presentant les seves cançons. “Ens fan gràcia els concerts de fora perquè ens sentim forts i estimats aquí” reconeix l’Alguer. I, realment, és molta la força i l’estimació que reben per part dels seus seguidors, quelcom necessari per quan decideixin reobrir el seu circ de músics després del descans.