Àlex Manyé: “Llibre digital i llibre de paper conviuran durant molts anys”

13.07.2014

Àlex Manyé és el gestor de Liberdrac, plataforma de llibre electrònic creada pel Gremi de Llibreters de Catalunya per donar servei als lectors interessats en descarregar-se legalment títols que les editorials posen al mercat. Hem parlat amb ell sobre el futur del llibre digital, els perills de la pirateria, i la necessària convivència dels diferents formats.

Àlex Manyé, gestor de Liberdrac | Foto de Laia Serch

Després de la caiguda i tancament d’EdiCat, que va baixar la persiana fa uns mesos davant la falta d’interès del públic pel llibre electrònic, Liberdrac és ara la plataforma de referència per al lector català que vulgui comprar e-books. Quins reptes afronteu?

Els reptes que hem d’afrontar són bastants, entre ells, oferir una oferta competitiva, augmentant el nostre fons digital amb llibres en altres llengües (anglès, francès, alemany i italià), perquè sabem que avui dia el mercat de llibre digital a l’Estat espanyol encara és petit (un 3% del total de la facturació), però alhora tenim present que està aquí per a quedar-se i que té un gran potencial, tal com ja passa en altres països com els EUA o el Regne Unit.

També és necessari expandir i consolidar el projecte a llibreries de la resta de l’Estat espanyol i de l’Amèrica Llatina, on hem detectat un gran interès pel projecte per part de les llibreries d’aquells països. A més a més, cal tenir llibreries diferents (en gèneres de venda, en volum de facturació, per localització, etc.) que puguin tenir interessos diversos en un projecte comú i de sector, i alhora ser flexibles i cercar noves oportunitats en un mercat molt canviant i en crisi pel que fa al consum.

El lector del nostre país té una certa immaduresa digital. Per una banda, té una visió romàntica del llibre de paper i no veu com un avantatge la lectura sobre pantalla. Per una altra, té la convicció que tot el que ve d’Internet s’ha de poder baixar de franc.

No estic d’acord amb la primera afirmació perquè fa anys, que llegim en digital, sinó que no en tenim consciència. Llegim usualment el Facebook, el Twitter, els diaris a Internet…això ja és lectura digital. D’altra banda, sóc dels qui creuen que el digital no substituirà el paper i ambdós formats conviuran durant molts anys perquè llegir en paper és una experiència en ella mateixa.

A més a més, sempre faig una analogia amb el llibre de paper, atès que un mateix lector pot comprar llibres de tapa dura, en format butxaca o de tapa rústica en funció de l’autor o segons si el vol per a oci o per a estudiar.

Per què creus que el progrés i implantació dels e-books és tan lent al nostre mercat? Trobes que les tauletes haurien de millorar encara les seves prestacions? Per què?

Crec que hi ha diversos factors, entre ells la pirateria, que segons diversos informes representa el 86% de tot el que s’edita a l’Estat espanyol, i d’altra banda, que es té la noció errònia que tot el que hi ha a Internet és gratuït i que la crisi econòmica que patim ha fet baixar el consum en tots els sectors.

Hi ha molta permissivitat davant la pirateria per part de les administracions i per part dels consumidors. I hauríem de ser conscients que es calcula que en els últims dos anys s’han perdut prop de 25.000 llocs de treball al sector editorial per aquesta causa.

Respecte a la lectura en tauletes, crec que el lector malalt de llibre prefereix un e-reader més que no pas una tauleta perquè el primer no cansa la vista. Qui compra una tauleta pot llegir llibres, però segurament la utilitzarà més temps per a d’altres funcions.

Àlex Manyé | Foto de Laia Serch

Moltes editorials independents encara són reticents a editar els seus llibres en versió digital. En canvi, els grans grups s’hi han llançat una mica amb la idea de frenar la pirateria. Pensen que si proporcionen als lectors els títols en format ePub, ja no tindran excusa per a no descarregar-se’ls legalment. Tot i així, els preus d’aquests ebooks són encara molt alts i molts lectors els consideren abusius. Creus que és un problema de preus?

Sí, per combatre la pirateria el preu ha de ser més econòmic. Si trobes un llibre pirata a cost zero a Internet, és molt difícil que un usuari pagui més de deu euros pel mateix llibre.

Conec casos d’editorials que van apostar per no digitalitzar els seus llibres i que els han vist piratejats a Internet, per la qual cosa han canviat d’idea i han començat a digitalitzar el fons.

Sovint tenim la sensació que les editorials han fet una revolució preventiva, una revolució pensada perquè res no canvïi de debò i puguin continuar venent com més llibres de paper millor durant el màxim de temps possible. Com us ho heu plantejat a Liberdrac?

Liberdrac és una llibreria i un dels problemes que ens trobem és que no podem vendre cap llibre que no hagi estat digitalitzat per l’editorial. Tenim grans clàssics de la literatura catalana amb què ens agradaria fer accions promocionals i no podem perquè les editorials que en tenen els drets no els han digitalitzat. No crec que sigui responsabilitat de les editorials, sinó del mateix mercat. Una editorial és una empresa i ha de veure que si digitalitza el seu catàleg tindrà un retorn de la inversió, per la qual cosa no digitalitzarà si no ho veu clar.

Quin és el vostre pla d’acció? Us plantegeu un desplegament gradual en diverses fases o aneu adaptant el vostre pla estratègic segons la reacció del mercat?

Tenim un pla ben definit amb diversos projectes com poden ser l’expansió comercial a la resta de l’Estat espanyol i de l’Amèrica Llatina, la venda de llibre digital a biblioteques i la venda de llibre de paper. No obstant, el mercat és molt canviant i sempre hi ha oportunitats a les quals ens hem d’adaptar i ser flexibles.

Heu engegat una prova pilot per dur a terme un pla d’acció amb les Biblioteques de la Generalitat, un projecte que permetrà vendre llibres a les biblioteques. Quina recepció ha tingut la proposta? Creus que és una bona manera d’incentivar la lectura?

Sí, des del Gremi de Llibreters s’està treballant amb les Administracions per formular accions que repercuteixin positivament i facin més competitiu el sector del llibre, i una d’aquestes propostes és la d’oferir la venda a través de biblioteques. Però no ens hem de confondre, les biblioteques no vendran llibres, ho faran les pròpies llibreries, però l’usuari podrà encarregar-ho i recollir-ho a la biblioteca o a la llibreria, o bé rebre-ho a domicili si es dóna el cas que l’adquisició és de llibre de paper, o comprar-ho a través de la web de biblioteques si es tracta de llibre digital. Amb Libridata, una eina de business intelligence, el personal de biblioteques podrà saber les llibreries que tenen estoc d’un llibre i donar-ne informació a l’usuari perquè decideixi on vol comprar-lo. És una proposta per a donar un millor servei i apropar la venda de llibres als usuaris de biblioteques. Com que encara s’està en un període de prova pilot, ara s’ha d’estudiar tota la casuística del procés abans de poder concretar més com serà i si hi haurà canvis respecte al plantejament inicial. Totes les iniciatives que es puguin articular des del sector són una bona idea per a incentivar la lectura. Evidentment, ningú t’assegura l’èxit de les iniciatives un cop fetes, però si no es fan, de segur que no hi haurà cap rèdit. En els temps actuals, no fer res no es una bona opció.

Àlex Manyé, gestor de Liberdrac al Gremi de Llibreters | Foto de Laia Serch

La gran batalla de Liberdrac és fer entendre als lectors que el llibre electrònic també es pot comprar en una llibreria i que vosaltres també podeu ser intermediaris d’aquest format. Quina és la vostra estratègia per aconseguir que el lector respecti la cadena de valor del llibre i integri el llibreter en el consum del llibre electrònic?

Les llibreries són el principal canal de venda de llibre de paper i també han de ser-ho del llibre digital. No només per a la venda, sinó per a la prescripció.

El lector ha de saber que pot trobar assessorament a les llibreries per comprar-se un lector digital (e-reader) i que rebrà un servei eficient. Tot això es tradueix en serveis al client per part de les llibreries com la formació per a descarregar-se els llibres i posar-los al dispositiu electrònic, la prescripció o els tallers sobre com funcionen els e-readers. No hem de perdre de vista  que encara que pensem que la tecnologia és per a nadius digitals, tenim un nínxol de gent gran que prefereix llegir en e-reader pel poc pes de l’aparell i perquè pot canviar la grandària de la lletra, entre d’altres avantatges, i que molts cops prefereix parlar amb el seu llibreter de confiança per a solucionar qualsevol dubte o problema que tingui.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Sincerament no conec el servei del llibre digital i a través d’aquesta entrevista que acabo de llegir m’interessaria per saber més com s’ha de comprar i utilitzar el llibre digital, ja que penso segons el que he llegit que s’hauria de comprar el e-reader que seria la pantalla o format per llegir un llibre, però també tinc moltes preguntes o dubtes si para llegir un llibre digital he d’estar connectada a Internet.