Albert Blancafort: “El Gong Festival ofereix una experiència gairebé sensorial”

Aquest cap de setmana se celebra a Collbató la desena edició del Festival Gong, un festival musical diferent, en què els protagonistes principals són les sonoritats experimentals i un entorn incomparable. Jordi Sellarès conversa amb el seu director, l’orguener Albert Blancafort.

Per conèixer més detalls sobre aquest esdeveniment ens trobem amb Albert Blancafort (Barcelona, 1964), luthier i orguener, fill de luthiers i nét de compositors. Ens explica que el 1925 s’obrí el primer taller d’orgues a Collbató, propietat de la família Rogent. L’elecció de l’emplaçament no fou casual, ja que tenint el taller a Collbató es podia donar millor resposta a les necessitats del monestir de Montserrat. El seu pare, Gabriel Blancafort, hi va fer d’aprenent fins que el 1963 va obrir el seu propi taller. El 1998, Albert Blancafort va heretar la direcció del taller de Collbató, on encara treballa avui dia. Des d’aquí ha dirigit grans projectes de construcció d’orgues, com el de l’Auditori de Tenerife, el de l’Abadia de Montserrat o el de la Sagrada Família. La seva tasca al llarg dels anys ha estat recompensada enguany amb el Premi Nacional d’Artesanía, que s’ha atorgat per primera vegada aquest 2015.

Jordi Sellarès: Què li va cridar l’atenció de l’ofici d’orguener?

Albert Blancafort: L’ofici d’orguener és un ofici molt complex, ja que és un ofici d’oficis. L’orguener toca fusteria, metall, mecanismes, també hi ha la part musical, una part estètica i visual, perquè un orgue és un objecte molt gran, que veu molta gent. Però aquí a Catalunya no hi ha una escola d’orgueners, com sí que hi és a Alemanya. Per això jo vaig haver d’aprendre l’ofici amb el meu pare, just a l’acabar el batxillerat, tot i que més endavant vaig fer diverses estades de perfeccionament a l’estranger.

També em va cridar molt l’atenció el fet de dedicar-me al món de la música, que és una cosa immaterial, i al fet de sonoritzar grans espais, com ara catedrals, construint aquests objectes tan grans, que produeixin aquest so, sense necessitat d’altaveus. Són objectes que queden, que duren molt de temps. Per exemple, l’orgue de la Catedral de Barcelona té més de 400 anys. Tot això ja són prou motius com per fer aquesta feina i gaudint fent-la. Ara bé, és una feina complexa.

J. S: D’arreglar orgues a muntar un festival. Com se li va acudir?

A.B: De fet, no he deixat mai l’ofici d’orguener en aquests deu anys de vida del festival. La idea, de fet, ens arriba. Jo sóc codirector del festival, juntament amb la meva dona. La idea sorgeix de la necessitat de trobar un espai, una plataforma en què tots aquests instruments es puguin expressar. I aquest, crèiem que era l’espai adequat. El contacte que tenim amb altres luthiers d’arreu ens va empènyer a organitzar el festival per primera vegada, amb la presència, per exemple, de Ravid Goldschmitt, que toca el hang (i que repeteix a l’edició d’enguany). També, el patronat de la Muntanya de Montserrat i el mateix ajuntament de Collbató van ser parts implicades en la idea de creació d’aquest festival.

J. S: Què vol transmetre el Gong Festival?

A.B: A dia d’avui, que hi ha tanta oferta de festivals, sobretot ara a l’estiu, el Festival Gong ofereix una cosa totalment diferent, tant pel que fa a contingut com pel que fa a continent. L’espai emblemàtic on se celebra el festival, la muntanya de Montserrat, que a més a més ens permet entrar-hi i fer música en el seu interior, és, ja d’entrada, una proposta inèdita. Comptant, també, amb dos escenaris: un d’exterior i un d’interior, sense cap tipus d’amplificació artificial. El festival vol donar a conèixer músiques de noves sonoritats, música del món, música de relaxament, etc…

El Gong Festival, més que un concert, ofereix una experiència gairebé sensorial. Anar fins a Montserrat, pujar a peu fins a la cova, un lloc amb aire condicionat natural!, on s’està molt bé, amb aforament limitat. Tot plegat fa que s’hi arribi amb una nova predisposició, molt diferent de la que es té quan s’arriba a qualsevol concert. I en sortir, baixar de les coves, arribar a una esplanada on es pot sopar a l’aire lliure en un entorn tan màgic mentre s’està presenciant un altre concert. La gent es troba més relaxada, més còmoda, vivint una experiència diferent.

J. S: Què podem esperar d’aquesta nova edició?

A.B: Doncs una mica el que deia abans. Viure una experiència única, envoltada d’un entorn únic. I en aquesta, la desena edició ja, ens retrobarem amb Ravid Goldschmidt, que tocarà el hang a la plaça dels Ponis de Collbató (dissabte 25 de juliol, 19h), un concert gratuït que servirà de celebració dels 10 anys del festival. A les 21h, dins de les coves del Salnitre, l’espectacle de dansa Origins, amb la companyia de dansa Aleixmartinezdance. Aquest jove ballarí català, un dels que gaudeix de més projecció i que actualment treballa amb la companyia de ballet d’Hamburg, s’acompanyarà de dos companys més d’aquella companyia i d’una arpa, en un espectacle que promet grans emocions. Finalment, a l’escenari La Terrassa, hi haurà la presentació mundial d’un instrument nou, d’invenció i fabricació totalment catalana: el Diapafon, a càrrec d’Enric Garcia Trio.

I diumenge 26 a les 21h, l’escenari de la cova del Salnitre vibrarà amb MuOM, conjunt vocal de cant harmònic (el cant harmònic és aquell en què el cantant executa dues veus superposades; és un cant gutural i greu típic de la cultura mongola i tibetana). MuOM presentarà l’espectacle The Harmonic Ensemble, que promet ser una experiència sònica i sensorial única. Per tancar el festival, el músic nepalès Manish Shrestha ens delectarà amb música d’aquell país, en un concert que servirà per recollir fons per a l’organització SOS Nepal, per a la qual anirà també destinat 1 euro de cada entrada venuda del festival, i així intentar contribuir com puguem en la reconstrucció de les zones afectades pel terrible terratrèmol d’aquest any.