Llegendes medievals al segle XXI

6.08.2018

Des de fa vint-i-vuit anys, durant el segon cap de setmana de setembre, el Festival Terra de Trobadors de Castelló d’Empúries reviu l’esperit medieval i l’esplendor de la vila durant l’Edat Mitjana. Una de les activitats més aclamades de cada edició del programa és el Cicle de Conferències Miquel Pujol Canelles, que organitzen el Centre d’Estudis Trobadorescos de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona.

Antoni Cobos

Per anar fent boca, el Festival publicarà, durant el mes d’agost, entrevistes a alguns dels especialistes i professors universitaris del certamen, entre els quals hi haurà el professor Xavier Renedo Puig, el doctor en Història Medieval Josep Maria Gironella Granés o l’associació teatral Tequatre. A un mes vista perquè el cicle de conferències comenci, recuperem la primera entrevista, al doctor en Filologia Clàssica i professor de llatí Antoni Cobos Fajardo (Figueres, 1962). La seva passió per la traducció de clàssics i la recerca diplomàtica de documents medievals el converteixen en la persona idònia per analitzar la relació de l’escriptor Carles Fages de Climent amb el pare de l’epigrama llatí, Marc Valeri Marcial (40-104 dC). La seva xerrada es titularà Plurimum salis et fellis: l’humor en els epigrames de Marcial i Carles Fages de Climent i se celebrarà el divendres 7 de setembre a les sis de la tarda a la Sala Gòtica.

 

Entrevista amb el filòleg Antoni Cobos sobre Fages de Climent

Quins seran els eixos principals de la seva conferència al Cicle Miquel Pujol Canelles?

Parlarem bàsicament de la definició que fan de l’epigrama tots dos autors, tot i estar separats per dos mil anys de distància en el temps, i observarem les semblances i diferències tant pel que fa a temes, com pel que fa a l’estil o el llenguatge.

Per què relaciona a un poeta clàssic com Marcial amb un de contemporani com Fages?

Perquè la literatura és un riu que flueix i que és capaç de lligar moments històrics a priori diferents, però alhora molt semblants, perquè els dos poetes se centren en temes essencials com les virtuts i els defectes de l’ésser humà.

Què podem descobrir del món antic a través dels poemes de Marcial?

Molt. El seu llegat és un retrat dels petits detalls dels romans que van viure fa vint segles, de la seva vida quotidiana; de la realitat, en definitiva, que defuig dels grans tractats filosòfics o dels relats èpics sublims tan habituals.

I del segle XX a través de Fages?

Talment com Marcial, Fages de Climent també retrata el dia a dia i se centra en les petites coses que, paradoxalment, fan gran la vida dels homes.

Per què es diu que Fages de Climent és l´últim trobador?

És una frase bonica que ha tingut èxit perquè destaca la vàlua de Fages com a poeta si entenem que els trobadors feien glosa o poesia, però m’agrada pensar que mai hi haurà un “últim” trobador.

Quina era la relació de Fages de Climent amb el món medieval?

Fages de Climent tenia la qualitat de saber convertir una llegenda medieval empordanesa en un producte nou i engrescador per a un lector del segle XX (i XXI) potser poc avesat a les lectures històriques.

En quin lloc situaria vostè a Fages de Climent dins el panorama literari català? Creu que té el reconeixement  merescut?

Fages és fill de la seva època, amb tot el que va tenir de bo i de dolent, i té molts registres literaris que tots just comencem a conèixer ara. Encara ens queda un llarg camí per recórrer, no només per descobrir el gruix de la seva obra, sinó també per reivindicar la seva figura.

Què caracteritzen els epigrames de Fages de Climent?

A ell li agradava especialment fer rimes amb els noms dels protagonistes i, com Marcial, feia uns poemes que solien tenir un final molt enginyós, que buscaven allò que avui diríem que és “políticament incorrecte”.

Quin és el seu epigrama favorit de Fages de Climent?

N’hi ha molts que em venen al cap, però per la seva rotunditat i contacte amb el parlar popular, de tant en tant recito aquell de “Com més cosins més endins…”

Què li diria a algú profà en la matèria perquè vingués a la seva conferència?

Doncs molt fàcil, que vingui, que s’assegui, es posi còmode, i que gaudeixi de l’humor fi i de la ironia empordanesa de Fages de Climent.