Winter is coming

14.01.2019

La companyia valenciana La SubTerránea ens presenta un assaig sobre la vellesa. Bé, estrictament, sobre l’etapa prèvia a la de la tercera edat, la penúltima de la vida abans no arribi l’hivern, que és la finitud. A Maleïda tardor, tres amigues reflexionen, a ritme de pasdoble i tragicomèdia, sobre l’espera, el pas del temps i el nostre lloc al món. Fins al 20 de gener a l’Escenari Joan Brossa.

Les tres protagonistes de ‘Maleïda tardor’, de la companyia La Subterránea. Foto: Jordi Pla.

Tard o d’hora ens hem de morir. És inevitable. En funció de l’edat de cadascú, el traspàs és una quimera de futur o una realitat molt pròxima. Què se sent quan s’està a la sala d’espera? Com es fa? Què et passa pel cap? Quin llegat deixes? És la vida efímera? Això no ho pregunta aquest humil cronista, sinó Lucía Abellán, María Andrés i Lucía Sáez, les tres integrants de la companyia La SubTerránea que, a Maleïda tardor, intenten respondre-ho.

Lluny de ser una proposta melancòlica i trista, l’obra és una celebració de la vida, que aposta per la rialla amb traços absurds que l’arrodoneixen, una creació col·lectiva a sis mans on les tres dones (dramaturgues, creadores i actrius) reflexionen sobre el pas del temps i el nostre lloc al món. L’espectacle està interpretat i codirigit per elles mateixes juntament amb Paco Zarzoso, i és una excel·lent oportunitat per veure teatre valencià –i en valencià!- contemporani, ja que arriba als nostres escenaris en comptadíssimes ocasions.

Tres taules, tres espelmes, tres dones enfundades en vestits de vellut vermell, com les ampolles de vi negre que reposen al seu davant, i que a cada sentència buiden una miqueta més. I fruita. El terra, entapissat de fulles de plàtans, que per això estem a la tardor. Les tres actrius expliquen contes, declamen, reciten, filosofen, i van brindant a cada conclusió. Com es fa quan l’hivern és imminent? La peça no pretén establir dogmes ni estipular tesis, sinó que planteja preguntes i reflexions d’allò més variades, de manera que l’espectador pot escollir aquella que més li agrada.

Les tres protagonistes de ‘Maleïda tardor’, de la companyia La Subterránea. Foto: Jordi Pla.

A més, a Maleïda tardor es despatxen a gust amb aquesta Europa que s’enfonsa, estripada i esbudellada, sense ànima, amb una visió descarnada i agra del continent. “Europa no té cony, té una barra de gel entre les cames”, arriben a afirmar. I també s’envelleix. Com les protagonistes, que es maquillen amb gotes de vi, marcant-se les arrugues a la cara que testimonien el pas del temps amb branquillons de ceps a manera de pinzell, en un dels moments més poètics de l’espectacle.

Aquesta és una curiosa proposta que dona l’oportunitat de conèixer noves creadores i cares noves, que sempre ve de gust. I, alhora, tastar projectes arribats de la ciutat del Túria que, d’altra banda, difícilment coneixeríem. Només hi ha un “però”: la Sala Palau i Fabre, on es representa l’obra. La seva disposició –no és la primera vegada que ho diem– dificulta (i molt) la visió de l’espectacle, a no ser que hom s’assegui a la primera fila. Així que ja ho saben, a qui li interessi: siguin puntuals, facin cua, i agafin les primeres posicions si no volen córrer el risc de perdre’s part de les escenes.

 

TRAILER MALDITO OTOÑO / MALEÏDA TARDOR from La SubTerránea on Vimeo.