Watching Peeping Tom, una litúrgia teatral

21.03.2016

Fins aquest diumenge 27 de març es pot veure a La Seca l’espectacle Watching Peeping Tom. Produït per Indi Gest, dirigit per Alícia Gorina i interpretat per Àlex Gorina (el conferenciant) i Patrícia Mendoza / Alba Pujol. Elisabeth Massana hi ha anat i n’ha sortit meravellada. Ens ha enviat aquesta crítica d’urgència. Corrin!

Alba Pujol a Watching Peeping Tom. © Lita Bosch

Amb els seus espectacles sobre aficionats a les maquetes de trens, o transportistes búlgars, la companyia alemanya Rimini Protokoll va introduïr el concepte dels experts of the everyday life als escenaris europeus. En la mateixa direcció, però sense quedar-se en l’anècdota de veure un no-actor sobre un escenari, Alícia Gorina ens convida a una conferència teatralitzada en la què el seu pare, el crític de cinema Àlex Gorina, ens parla d’una de les pel·lícules que més l’han marcat: Peeping Tom, de Michael Powell.

Durant la conferència —en què l’entusiasme, coneixement i capacitat comunicadora de l’Àlex Gorina ens transmet efusivament la seva passió pel cinema— Alícia Gorina ens convida a reflexionar sobre el teatre, convertint-nos en vouyers del procés teatral, reconeixent i alhora ignorant la presència i responsabilitat dels espectadors que en moments esdevenen part crucial de la representació i en moments desapareixen rere una escletxa, com un peeping tom qualsevol. Realitat i ficció es barrejen en un entramat molt més ben lligat del que en un principi sembla. La direcció d’Alícia Gorina, la dramatúrgia de Ferran Dordal i l’escenografia de Sílvia Delagneau caminen en una mateixa direcció i juntament amb el sorprenent Àlex Gorina i la gran Alba Pujol ens regalen un espectacle rodó i intel·ligent que alhora té la capacitat de riure’s de si mateix.

Watching Peeping Tom és una conferència teatralitzada, un homenatge al pare, una reflexió sobre les relacions paternofilials, les influències, els moments d’admiració i els d’incomprensió, és una invitació a veure una part del teatre que a molts espectadors ens resulta aliena, és un joc de mirades i una crítica a la mirada cinematogràfica masculina, una dansa de punts de vista, una reflexió sobre la responsabilitat dels espectadors i la capacitat del teatre de crear comunitat, una litúrgia desacralitzada, una sorpresa que voldríem tornar a veure un cop i un altre. Watching Peeping Tom és una meravella. Tenen fins al 27 de març per veure-la. Corrin!