VISA pour l’image: Una passejada fotogràfica per Perpinyà

Com cada any, quan comença Setembre, torna a Perpinyà “VISA pour l’image”, un dels festivals més importants del món de fotoperiodisme. Josep M. Cortina hi ha anat i ens ho explica a Núvol.

La d’enguany és la 26èna edició del “VISA” que, a més de ser una cita imprescindibles pels professionals del fotoperiodisme, suposa una oportunitat extraordinària per veure reunits una selecció del millors fotoreportatges en uns espais incomparables. La ciutat de Perpinyà ofereix al Festival tota una sèrie d’edificis, normalment tancats durant l’any, que, parcialment rehabilitats, constitueixen un marc magnífic per penjar-hi unes imatges que ens transporten a escenaris i països llunyans en situacions de dificultats i conflictes. Es tracta d’antics convents – com “Le Couvent Sainte Claire”, “Le Couvent des minimes”, la “Chapelle du tiers ordre”, l’”Église des dominicains”- o edificis civils – com l’”Arsenal del Carmes”, la “Caserne Galieni” o l’”Hotel Pams”, entre d’altres. Aquest darrer, que fa uns anys havia estat la seu de l’organització, abans del seu trasllat al Palais des Congrés, és particularment interessant. Es tracta d’un palauet modernista que va ser propietat de M.Pams,  important industrial de la comarca i ministre del govern francès, que va decorar la seva residència amb escultures i pintures murals.

D’altra banda, la Ville de Perpinyà s’ofereix generosa a la cita perquè paral·lelament a la Secció Oficial del Festival, més de cinquanta botigues i establiments acullen la Secció LE OFF, amb l’exposició de més de setanta petits treballs de caire amateur.  Així tota la ciutat està impregnada de fotografia i passejar pels seus carrers entre exposició i exposició es converteix en un  veritable plaer pels amants de la imatge. Aquest aire amable de la ciutat es trenca quan, camí de la part alta, travessem el barri de Sant Mateu on viu una extensa comunitat gitana, que per cert parla el català, i que recentment ha protagonitzat protestes veïnals per la poca atenció i cura que l’Ajuntament presta al barri. Caminant pels seus carrers hom es podria imaginar sense massa dificultats en alguns dels escenaris que ens han presentat els fotoreportages de VISA pour l’image.

La mostra d’enguany, com sempre molt ben organitzada i presentada, està  integrada per  vint-i-vuit exposicions, totes elles de primeríssima qualitat. Es fa difícil, de tot punt impossible, veure-les totes amb l’atenció que mereixen i per tant cal escollir en funció del tema o del coneixement o interès que es tingui per determinats autors. De les que jo vaig veure, en una curta esta d’un dia complert, en destacaria algunes, per si això pot ajudar al lector en la difícil tasca de selecció. Però com dic totes tenen un interès i una qualitat garantida.

La programació d’aquest any dedica una especial atenció a la fotografia d’anys enrere i en aquest sentit destaquen les següents exposicions:

La dedicada a Chris Hondros, fotoreporter assassinat a Líbia l’abril del 2011. Sota el títol de “Testament” es presenta una antologia dels seus treballs a països en conflicte realment molt bones.

Una altra necrològica és “Homenatge”, dedicada a la fotògrafa Anja Niedrighaus, assassinada per un policia afganès el 2014 de la que es presenta també un material de gran qualitat

La tercera retrospectiva està dedicada a la fotògrafa Yunghi Kim i al seu treball realitzat a “Somàlia del 1992 al 96”, que va ser objecte d’un segrest del qual va ser finalment alliberada.

Una altra sèrie de gran interès és “Els del Nord”, que recull una selecció de les imatges captades per quatre fotògrafs nord-vietnamites i que ens presenten l’altra cara d’una guerra que sempre havíem vist des de l’òptica dels fotoreporters occidentals. Magnífiques fotografies, també.

Pel que fa als treballs més actuals destacaria en primer lloc el de Sebastian Liste sobre “Una presó veneçolana controlada pels presos”, on s’expressa amb força l’estil d’aquest jove fotògraf.

Molt interessant també el treball de Gaël Turine sobre “El mur de la por”, dedicat al mur de més de tres mil quilòmetres que separa la línies de frontera entre la Índia i Bangladesh, sempre en conflicte des de la seva separació el 1970.

Una altra de les destacades és “EuroMaidan o la cultura de la confrontació” deMaxim Dondyuk amb imatge potentíssimes de l’inici del conflicte a Ucraïna el Novembre del 2013, que va guanyar el Premi de la Ville de Perpignan d’aquest any.

Finalment “L’ull del tifó”, de Sean Sutton, ens ofereix una magnífica sèrie sobre els efectes del tifó de les Filipines el Novembre del 2013 que va deixar més de sis mil  morts.

I acabem amb les recomanacions per no condicionar excessivament els que hi assisteixin, que ja tindran una magnífica ajuda amb els tríptics que ofereix també gratuïtament l’organització, on es detallen amb un breu resum i una il·lustració totes les exposicions, els centres on s’exhibeixen i un mapa de la seva situació a la ciutat.

Cal assenyalar que tant l’esmentat tríptic com el del Festival Off i tots els textos de presentació de les exposicions i els seus autors estan redactats en francès, català i anglès, la qual cosa contribueix a la difusió de la nostra llengua en un festival de caire marcadament internacional.

En resum si voleu fer una magnífica passejada fotogràfica teniu una molt bona oportunitat fins el 14 de Setembre.