Vinyoli, sempre Vinyoli

17.01.2014

Avui, divendres 17 a les 20,15 hores, el Casino Menestral de Figueres (carrer poeta Marquina, 2) acull un homenatge a Joan Vinyoli a tres bandes: Antoni Clapés, Carles Camps Mundó i Roger Costa-Pau recitaran Vinyoli i explicaran com es van endinsar en els seus versos. I diumenge Joan Vinyoli arriba a El Born CC de la mà de Xavi Múrcia.

Joan Vinyoli

Hi ha una idea de retorn molt potent en l’univers poètic de Joan Vinyoli. De retorn en el sentit de recuperació, sempre de recomençament, d’encontre i de reencontre. Per tant, hi ha el moviment (el mateix moviment, sempre el mateix inici)… És el retorn de moltes coses viscudes i estimades, el retorn d’un mateix, també. O el retorn o la recuperació de la poesia mateixa: de la Vida en majúscules, a la fi.

Cada llibre de Vinyoli resulta ser aquell llibre més l’anterior, i això mateix podem dir de cadascun dels seus poemes. Perquè la seva és una poesia que creix en la mesura que es forja i que s’expandeix en un conjunt d’expectacions i interrogants en i des del desig d’aspiració a una totalitat. Ja que l’aspiració a un sentit de totalitat no es resol en un únic poema, ni en un sol llibre. L’aspiració a una totalitat té a veure, en el cas de Vinyoli, amb la construcció d’aquest poema immens que un bon dia va començar a escriure… Un poema acomulatiu que es va escrivint amb l’ajut de molts aliments.

Veig també la poesia de Vinyoli com un trajecte d’exploració de l’intern; el poeta furga en la fondària d’allò que no és, d’allò que no som, justamernt per no deixar de construir una idea tan complexa i tan ampla com és l’ésser en el temps, aquest ser en la vida des d’una expectativa humana, emocional i intel·lectual el màxim de consistent. Parlem sempre d’un espai viscut i d’un espai vivint-se, un espai en moviment, un espai fent-se… Insistim-hi: és un trajecte sense resultats pragmàtics, sense evidències, sense definicions programàtiques… Un viatge que ens ensenya alguns del seus colors, algunes de les seves textures, alguns dels seus estadis en el desplegament en què es presenten…

La consciència d’un paisatge (interior i exterior) és un dels eixos caddals de vertebració que basteixen l’aventura poètica vinyoliana; parlem d’un trajecte crescut, en essència, en aquest autoconeixement previ i alhora paral·lel que reclama el coneixement del món: el trajecte que se’ns perfila en l’espai –no pas delimitat de manera pragmàtica– que va des del desig de ser fins a la llum (l’aspiració a aquest sentit de totalitat esmentat). Per això Vinyoli no defuig els passatges adversos per quedar-se únicament amb la cara agradosa de la realitat. Sí, en canvi, que sap i vol destriar-ne la procedència i la magnitud. Aquí descobrirem les substàncies i les destinacions que el poeta va transferint a cadascun dels estadis que conformen el viure. I, és clar, en funció d’una o altra procedència el poeta va dibuixant uns canals o altres de penetració, unes o altres preguntes que neixen i reneixen constantment ací i enllà d’un cosmos sempre en construcció.

 

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. M’agrada la teva exposició sobre el món poètic de Vinyoli; aquesta idea que suggereixes de “retorn” i d'”acumulació de vida”, que plana sobre la seva poesia, trobo que és molt encertada. Gràcies, Roger, per acostar-nos a aquest gran poeta.
    Aquest vespre