Vinyoli al quadrat

16.01.2014

Vinyoli és un dels autors més que sempre troba un racó al Littetarum. El cantautor Xavi Múrcia s’encarrega de recitar, cantar i musicar els versos del poeta en un espectacle titulat ‘A través de Vinyoli’, que tancarà la fira d’espectacles literaris de Móra d’Ebre. Una paraula accentuada per un coixí musical en què ressonen llenguatges com els del folk, la cançó d’autor o el rock més orgànic. Cançons d’altura per a versos eterns. Roger Vilà Padró va assistir a la preestrena del recital, a Argelaguer, i ho explica a Núvol.

Xavi Múrcia en l’actuació ‘A través de Viunyoli’, que es podrá veure el proper 19 de gener al BornCC.

Sopar calent, dona, llit. Coses senzilles en aparença. Això és Vinyoli. Això és Xavi Múrcia. Ara ajunteu-los, i veureu què passa.

De tant en tant, només molt de tant en tant, passa que algú que ha escrit uns versos extraordinaris, envejats i admirats pels més grans poetes, ensopega amb un altre algú que els cedeix una música i una veu que hauríeu dit destinades des del primer dia a cantar aquells versos únics. I quan això passa la fusió d’aquells versos amb aquella música i aquella veu dóna com a resultat un cant davant el qual els qui tenen la sort de gaudir-ne poden experimentar què sentia Ulisses, lligat al pal, en escoltar les sirenes.

Avui el Teatre Auditori de Sant Cugat s’omplirà amb una esquadra d’Ulisses que podran gaudir del cant de les sirenes, una ocasió excepcional que us recomano que no deixeu passar de llarg. El poeta: Joan Vinyoli. La música i la veu: Xavi Múrcia. El resultat: A través de Vinyoli. Quan arribes a pensar que Vinyoli devia haver escrit aquells versos perquè algú els cantés com ho fa Xavi Múrcia, per força aquest artista descomunal ha hagut de fer una bona feina. Ho vaig constatar després d’assistir a la preestrena de l’espectacle, que va tenir lloc a Argelaguer el passat desembre.

En primer lloc, entens que hi ha al darrere de tot una molt bona lectura de la poesia vinyoliana, una capacitat enorme d’entrar en el discurs del poeta, d’amarar-s’hi, de comprendre’l. M’arriscaria a dir més: de compartir-lo fins i tot.

D’aquesta immersió en surt una interpretació doblement exquisida, ja que l’exquisidesa ateny les dues accepcions del terme: la manera com el Xavi lector interpreta els versos i la manera com el Xavi músic interpreta les cançons que ell mateix ha compost.

Al llarg de 50 minuts, Xavi Múrcia, acompanyat per Albert Vila (baix i banjo) i Xali Oliver (bateria, percussions i guitarró), esdevé un mèdium que ens acosta la poesia de Vinyoli per mitjà d’una selecció molt personal, on alguns dels poemes més coneguts (“Sunt lacrimae rerum”, “La paraula”, “Amb ronca veu”) s’il·luminen al costat de textos menys antologats (“Cançó blava”, “Aplec”).

Però, en certa manera, parlar d’aquest espectacle és trair-lo. Després d’assistir-hi sols el silenci pot emplenar el buit que et deixa la música quan cessa. El silenci que et permet pair el que has vist, el que has escoltat. El que has viscut per recordar-ho molt de temps.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Retroenllaç: Una ressenya a Núvol : xavimurcia.cat