Vintage, un musical low cost sobre la generació low cost

11.03.2015

Tot ha canviat amb la crisi econòmica que ha assolat el país. El futur és incert i per primer cop en molt de temps el camí marcat s’esborra tan aviat com s’acaben els estudis. Parlem de la generació de joves-adults d’avui, que rarament es guanya la vida amb allò que ha estudiat i que en canvi no ha parat de tenir feines a vegades totalment extravagants i gairebé sempre pagades molt per sota de l’esforç que comporten. En aquest context ens situa Vintage, el musical escrit i dirigit per Jumon Erra, que s’instal·la al Versus Teatre durant les pròximes setmanes.

Vintage, de Jumon Erra

Vintage, de Jumon Erra

Dues noies i tres nois es veuen obligats a agafar una feina com a animadors d’un creuer per la mediterrània.”Obligats” perquè les professions que voldrien estar exercint (científic, cantat, compositor, coreògrafa i empresari) no els poden proporcionar el mínim que necessiten per viure. Un creuer, però, que està pensat pel món post-crisi econòmica: un creuer low cost. Allà els joves es trobaran amb moltes dificultats per oferir una feina digna i es veuran amb el dilema d’esforçar-se perquè l’animació del viatge sigui de qualitat o si, tenint en compte el sou tan baix que els ofereixen, poden jugar al joc low cost i oferir ells també una feina mediocre.

Un creuer “cutre” on hauran de decidir entre resignar-se o rebel·lar-se. Un debat, al cap i a la fi, sobre la dignitat de les persones en una època on el més difícil és saber identificar-la. El mèrit més gran de la peça és el fet que està presentada en forma de comèdia musical. Amb un humor que no manca de referències a les tecnologies, a les xarxes socials i a les dificultats en les relacions amoroses en l’era de l’amor líquid que, igual que en l’aspecte laboral, es defineix per la seva provisionalitat.

El marc musical està compost a partir de grans èxits dels anys 80 que, tal com afirma l’autor, “fa que l’espectador miri enrere i compari si realment les coses van a millor, a pitjor i si ens hi conformem vitalment i musicalment parlant”.

Vintage
és també una aposta per la dramatúrgia catalana, que malauradament sovint queda marginada en el panorama teatral català. Un muntatge que, malgrat el seu petit format, ens mostra el potencial artístic i la capacitat de fer unes propostes pròpies que poden funcionar tan bé com els grans musicals que anualment passen per Barcelona.

Les actrius i actors de Vintage (Marina Pastor, Marina Schiaffino, Meritxell Duró, Víctor Arbelo, Albert Bolea i Gerard Ibáñez) són cares que hem pogut veure en altres grans produccions com ara Mar i Cel, Los Miserables, Hair o Rent, i per això ens sorprèn i alhora ens alegra que hagin format part d’aquest projecte que de moment només ha vist la llum a l’Àtic 22 i al Versus Teatre, i que hagin apostat per una peça pròpia allunyada dels grans noms.

Entenem aquesta estrena al Versus Teatre com una carta de presentació i una declaració d’intencions d’aquest jove equip. Malgrat que ens atreviríem a dir que el guió té alguns alts i baixos i que potser convindria escurçar algunes escenes que resten força a la trama, no veiem cap raó per la qual Vintage no pugui saltar a un teatre amb més aforament  i fer-se un lloc entre les altres comèdies musicals catalanes de petit format que ja han debutat amb força. Una producció low cost que sense dubte no ho és en qualitat, energia i potencial.