Vine aquí que te rebentaré

OCULTS. “Vine aquí que te rebentaré”. Editat per Discmedi.

Rere el menorquins Ja t’ho diré, Ocults van ser el màxim exponent illenc d’allò que a la dècada dels noranta va passar a anomenar-se “Rock Català”. Uns anys en què la banda capitanejada pel sempre peculiar Antoni Nicolau va editar obres que, si bé mai van acabar de ser notables, amagaven moments altament festius, com aquell primer “Pa amb oli nacional” (1990), on van incloure la seva particular revisió de l’himne de Mallorca “Sa Balanguera”, o el seu successor “Mallorca sempre amb tu” (1991), on trobàvem la versió que van fer del “País petit” de Lluís Llach. Onze anys després d’acomiadar-se amb el totalment prescindible “Això va així”, els manacorins han sentit nostàlgia de l’ahir i els tornem a tenir amb nosaltres amb aquest “Vine aquí que te rebentaré”. Un treball que es divideix en dues parts ben diferenciades. Una primera en què, desfent-se en bona part d’aquell posat de festa major que desprenien les seves composicions pretèrites, però sense renunciar a la gresca, la xerinola i a aquella Mallorca tropical a la qual ells sempre van fer referència, segueixen mostrant a cop d’ska i mestissatge la seva vessant més compromesa i combativa. És a partir de “Mallorca com t’estim”, reposada declaració d’amor a la seva terra, quan, refugiant-se en el pop i el reggae, l’obra de retorn d’Ocults pren aires crepusculars i intimistes. Un exercici lloable, però semblant a un iogurt caducat: te’l pots empassar i trobar-lo bo però segurament notaràs un cert regust de passat.

@365d365e