Víctor Bocanegra i el blanc mal civilitzat

9.06.2013

Avui ens fem ressò d’una novetat discogràfica singular, un d’aquells treballs que es capbussen al panorama de casa nostra i hi neden no a contracorrent, sinó al marge del corrent, per uns rius més amples, carregats de sediment, aliens a les torrentades de la moda. Víctor Bocanegra presenta el disc el dia 30 de juny al Jamboree.

Víctor Bocanegra

Es tracta de Cançons de l’Akídelara, el darrer “cançoner” (tal com el seu autor el defineix) del compositor Víctor Bocanegra. Un recull de dotze temes amb un deix dominant de jazz-blues i amb nombroses giragonses cap a altres estils, com la rumba, el funk, o fins i tot el reggae. Un disc també singular des del punt de vista de les lletres: Bocanegra afina la llengua i hi fa créixer sovint el card espinós a fi de confegir des de la distància irònica un retrat crític del món d’avui, dels seus personatges, de les vides que menen “espremuts” per un “Fals Déu Mercat”, per dir-ho manllevant el títol d’un dels seus temes.

D’aquest vessant crític n’és també bona mostra la cançó que obre el disc, “Blanc Mal Civilitzat”, tota una declaració d’intencions, on el cantautor venta tot de versos sentenciosos que ironitzen sobre l’home occidental, les seves contradiccions i la perplexitat en què viu immers. Un blues-rock lleuger que desperta un mig somriure. El qual esdevé somriure sencer en escoltar el quart tema del disc, “Bèstia Acadèmica En Extinció”, un dels més remarcables. Frases com “si no vols morir has de publicar, doctor”, “quan comentes Plaute et titllen de traïdor” o “recitar un poema és prevaricació” s’incardinen al ritme lent però marcat del tema, que en recorda alguns dels més celebrats de Tom Waits. La crítica mordaç continua amb “L’ésser neurodigital”, on crida l’atenció el contrast dels arranjaments de vent metall amb la base blues del tema, i culmina amb la ja esmentada “Fals Déu Mercat” i amb “Contrasenya Adéu Siau”, que tanca el disc tot descrivint l’atmosfera de solitud en què les noves tecnologies ens reclouen.

Entremig d’aquestes cançons n’hi ha d’altres de ben diferents, com ara “Si Tu Vas a Peu Per Gràcia”, una rumba carregada de frescor on Bocanegra es dedica a repassar els noms dels carrers del barri de Gràcia de Barcelona; o “Estudi Sobre la Felicitat a Comarques”, un tema al llarg del qual desfilen tot de personatges (a vegades molt realistes) de diversos punts de la Catalunya interior, descrits amb un llenguatge proper i espontani; cosa, aquesta darrera, que també trobem a “La Força De Voluntat”, on s’alternen frases com ara “pepes que volen ser maules”, “meuques que fan de princesa” o “dropos que van de currant”.

En suma, aquestes Cançons de l’Akídelara són un interessant recorregut que encadena i fusiona estils diversos, del qual destaca la mirada crítica d’alguns dels llocs comuns del món d’avui. Una mirada crítica, això sí, passada sempre pel filtre del sentit de l’humor, sovint més corrosiu que innocu.