Viatjar no és només moure’s

L’any 1925, Aldous Huxley (1894-1963), membre d’una família de destacats intel.lectuals anglesos, i conegut pel gran públic pel seu poderós relat distòpic Un món feliç, va publicar Carretera enllà, un llibre que sobrepassa l’enquadrament de la literatura de viatges, i que ara podem llegir gràcies a Adesiara en l’edició que Dolors Udina ha fet de la traducció al català realitzada per Rafael Tasis, l’any 1941, al seu exili francès.

Al lector d’avui li pot sobtar l’actualitat fins i tot futurista del pensament d’Aldous Huxley a Carretera enllà. Ja en aquell moment parla d’un turisme esnob (la majoria de gent viatja perquè tothom ho fa), dels perills d’un temps d’oci excessiu (que porta a l’avorriment) o de la fascinació il·lusòria de les meravelles del camp per part de la gent que viu a les grans ciutats.

Sense anar més lluny, pels anys 1926 i 1927 l’escriptor Vicenç Coma i Soley ja es referia a aquest tipus de viatger quan escriu en els seus llibres de viatge que el turista és un senyor que bada i que s’ha permès una setmana d’esbargiment, en la qual sembla que té una única obligació: veure el màxim de fàbriques, estàtues, mercats, esglésies, rius, pintures i botigues, moltes botigues. El turista ho ha de veure tot, si bé, és clar, d’una manera poc profunda, superficial… Coma i Soley se’n riu d’ell mateix.

Carretera enllà, d’Aldous Huxley,no és un llibre convencional de viatge, en realitat es pot considerar un esplèndid recull dels assajos que l’autor va escriure amb una obertura mental i llibertat de pensament que avui dia, almenys aquí, és molt impensable de practicar amb tanta correcció política ambient, i amb tanta pressió social per a no ser titllat d’elitista, com si l’elitisme en el camp de la cultura fos una pesta.

La cultura viatgera està feta de molts nivells, fins i tot el senyor Coma i Soley se n’adona i no té problemes a l’hora de definir-se com a un turista que viu l’experiència viatgera d’una forma bastant epidèrmica. Justament d’aquest reconeixement dels nivells culturals ve l’atractiu dels relats de viatge de Huxley per Itàlia i Holanda, però també del viatge entès com una forma de coneixement que a vegades passa per assistir a estrenes teatrals o audicions de música, i que des del moment present encara hi podríem afegir els passejos (apressats!) per les sales dels museus. Una de les coses que plau de fer en les estones de lleure al viatger Huxley és observar, com si d’un seguit de fotogrames es tractés, la conducta de la gent mentre viatja… o simplement es desplaça d’un lloc a l’altre, es mou.

Mentre llegia, divertida, la descripció d’aquests turistes-culturals-gairebé-per-força observats per Aldous Huxley, recordava les vegades que nosaltres també ens hem aturat a contemplar en una d’aquestes sales de museu les persones que passen per minut, sovint rabent com una fletxa, davant d’una obra d’art d’aquelles que-tothom-ha-d’haver-vist, però sobretot ha-de-poder-dir-que-ha-vist.

El grau de profunditat de les reflexions d’Aldous Huxley que trobem a les magnífiques proses de Carretera enllà,ja apunta a la lúcida percepció de la realitat manifestada en els seus posteriors treballs com a pensador de les filosofies i tradicions espirituals de tots els temps amb la idea d’anostrar-les per al món contemporani, i recollides en llibres com La Filosofia Perenne (que en els seus dies va traduir Cèsar August Jordana), o Sobre la divinitat, articles de referència en aquest camp publicats a la revista Vedanta and the West.

La Philosopia Perennis és un terme encunyat per Leibniz, però el concepte és universal. Es tracta de la metafísica que reconeix una realitat divina (o transcendent) en el món, un nivell subtil de la realitat que podem trobar en l’experiència religiosa, però també en la vivència de la dimensió espiritual de les persones al marge de cap creença. Aldous Huxley, que l’any 1926 es declarava agnòstic, en la seva etapa americana va ser deixeble de Swami Prabhavananda i admirava Krishnamurti. Haver viscut al desert de Mojave i haver meditat profundament i sense restriccions mentals sobre la naturalesa de la realitat, el va portar a escriure obra de ficció amb contingut metafísic, però també a escriure l’obra ingent que ens ha llegat sobre la mística i l’espiritualitat de tots els temps, inclòs el seu, i avançant-se a pensadors actuals de relleu com ara Huston Smith o Ken Wilber.