Viatge a Youkali, un parèntesi de pau

20.07.2013

La fórmula els va funcionar i hi han tornat, ara potser més elaborat i tot. En un format on el minimalisme, la simplificació extrema de les formes, hi és sempre present, es tracta de reduir a acords de guitarra una sèrie de conegudíssimes cançons d’arreu del món, d’aquelles dites universals i que sembla que mai passen de moda, per presentar-les així, despuades de notes musicals, amb la única companyia d’una veu que sobresurt i les fa arribar amb una calidesa i proximitat excepcional, tocant la fibra i directes al cor.

 

Maria Camps i Pere Arguimbau. Youkali. Foto Arantza Domínguez

 

Com un qui no vol la cosa, com un joc inesperat, el muntatge va sorgir per ser un concert puntual a Menorca, l’illa on varen néixer, entre una cantant provinent d’un món més líric i clàssic, la soprano Maria Camps, i un guitarrista més conegut pel seu estil jazzístic que per altra cosa, Pere Arguimbau, també compositor i que ha estat ficat en projectes com els del Taller de Músics de Barcelona o posant músiques al quartet liderat pel saxofonista Dani Molina. Amb el temps, d’aquell concert (novembre 2011) en van sorgir d’altres i el projecte, de petit format i de caire intimista, va créixer fins a convertir-se, al cap de mig any, en el disc Íntim.

Allà, a Íntim, hi despuaven temes com per exemple Paraules d’amor de Joan Manel Serrat, Ne me quitte pas de Jacques Brel, Summertime de George Gershwin, La vie en rose d’Édith Piaf, Imagine de John Lennon, Bésame mucho de Consuelo Velásquez o El día que me quieras de Carlos Gardel, en un exercici, efectivament, d’alt risc, per mor, precisament, que es tracta de versions de temes conegudíssims i que boni bé tothom ha escoltat alguna vegada, i que, per tant, són més fàcilment objecte de comparació. La fórmula els va funcionar, perquè des de llavors, i amb algunes incursions a les altres illes balears (Mallorca i Eivissa) i qualcuna de puntual a Barcelona, han arribat a passar de les 25 actuacions en directe, una xifra prou considerable si rallam des d’un punt de vista menorquí.

I ara, fa just un mes, hi han tornat, amb un segon disc i amb altres tretze cançons universals, cantades en sis idiomes diferents (català, castellà, francès, anglès, alemany i italià) i, aquesta vegada, no només amb el fil conductor de reduir-les d’acords per lliurar-les intimistes a base de guitarra i de veu sinó també amb l’argument de ser, literalment, un parèntesi de pau dins un món massa vegades carregat d’hostilitats cap als sentiments de les persones. El disc es diu Youkali i agafa el títol del tema que el tanca, una cançó del cicle de “chansons cabaretistiques” que l’alemany Kurt Weill va composar cap a la meitat de la dècada de 1930 a París, primer lloc d’exili en la seua fugida de la persecució del nazis pel seu origen jueu, i que evoca un espai, una illa, imàginària i utòpica on els desitjos i les il·lusions, a més a més de ser necessaris per sobreviure, són també realitzables, el país dels desitjos i de la bondat que és metàfora del món que segurament molts volem i que en realitat no és.

De fet, als concerts en directe que Maria Camps i Pere Arguimbau ja han començat a fer amb aquesta segona entrega, com al que vam assistir aquest darrer dijous 18 de juliol vespre a l’acollidora sala multifuncional des Mercadal (ben al centre de l’illa de Menorca), el que es proposa, en certa manera i en una mena de camí cap a Itaca, és un viatge per aquests “youkalis” per a l’ànima que són les cançons, la música, per entrar, ni que sigui per una estona, en aquest món de l’imaginari col·lectiu on, diu la cançó, es va inventar el color i on, a la seua frontera, es va aturar el dolor. Ja al principi, i mentre Pere Arguimbau sona les notes d’una composició pròpia que es titula Recés, la cantant Maria Camps ens dóna avís de la pretensió, que no és altra que el de ser, justament, un “recés de la vida quotidiana”, un moment per aparcar els problemes, siguin grans o petits, i de tot allò que no sigui tan plàcid, i viatjar a través d’aquesla illa imàginària i utòpica que es diu Youkali: “entrem-hi, idò, a Youkali”.

 

Maria Camps i Pere Arguimbau. Youkali. Foto Arantza Domínguez

Tan premonitori com la presentació inicial és una de les frases de la primera cançó de la nit, el tango de Virgilio Expósito Cualquiera de estas noches, que és també el tema que obre el disc, i que diu que “mi reloj se ha detenido en la muñeca”, senyal inequívoc d’aturar el temps i deixar-se endur per les emocions. El concert, de fet, combina moments, com amb el tango inicial o amb el bolero Algo contigo de Chico Novarro (tot i que aquest no és al disc), clarament nostàlgics amb altres carregats de melangia (com el Je ne t’aime pas de Kurt Weill, on es conta el dolorós moment de dir a qualcú, mirant-lo als ulls, que ja no se l’estima, o el Volver de Carlos Gardel, on també ralla del viatger que fuig i que tard o d’hora ha d’aturar el seu caminar) i molts d’altres, potser els que més, plagats d’alegria vital, com la fantàstica versió de Shape of my heart de Sting, el My baby just cares for me de Walter Donaldson, el Local hero-L’home gris (on amb la música del líder de Dire Straits, Mark Knopfler, es recita un poema del menorquí nascut a Barcelona Jordi Odrí, dedicat als petits i grans herois quotidians que s’aixequen i lluiten cada dia passi el que passi), o l’impagable Homenatge a Teresa d’Ovidi Montllor.

En aquest viatge per Youkali (que és el tema que tanca el disc i el que tancà, també, el concert abans del regal final de Summertime de Gershwin, cançó gravada al primer disc), en aquest parèntesi de pau i de recés de la vida quotidiana, i a més a més de la pròpia història de Youkali, no hi manquen tampoc cançons dels Beatles com Yesterday o Here, there and everywhere (o la pacifista Imagine, on Lennon, com a somiador que fou, s’imagina un món en pau i sense guerres) o fins i tot històries com la de qui fou gran cantant italià d’òperes Enrico Caruso, a través d’un tema que li va dedicar el cantautor Lucio Dalla després de dormir al mateix llit de l’hotel de Sorrento on Caruso s’havia allotjat poc abans de morir.

Si bé ja s’ha fet referència al tema Youkali, de fet tot el concert i el disc hi esdeven referència, i també a la “chanson” Je en t’aime pas, un breu incís apart mereix igualment el tercer tema que el disc i les actuacions en directe inclouen de l’alemany Kurt Weill. No és altra que la pacifista Und was bekam des soldaten weib?, una mena de cançó de l’esposa del soldat de la primera etapa “cabaretesca” de Weill on, amb lletra de Bertolt Brecht i amb una fina ironia, es conta com a l’esposa d’un soldat li van arribant regals de per tot arreu (barrets, abrics, sabates, …, de Praga, d’Oslo, d’Asmsterdam, …) fins que finalment n’hi arriba un que, figuradament, el deixen sense home, com és un vel de vídua des de Rússia.

Per complementar aquestes viatge escrit a Youkali, deixarem dos enllaços a Youtube de sengles vídeos que Antoni Salvador Caules va gravar de dues de les cançons oferides per Maria Camps i Pere Arguimbau al concert realitzat el passat 10 de juliol a les pedreres de s’Hostal que gestiona l’associació cultural Líthica a Ciutadella. Corresponen als temes Youkali i Homenatge a Teresa.