Harper Lee, l’autora de Matar un rossinyol, ha mort avui als 89 anys d’edat segons fonts del seu poble natal, Monroeville. Enguany l’escriptora havia tornat a la primera plana de l’actualitat literària amb Vés i aposta un sentinella (Edicions 62), que va escriure fa 50 anys —i va ser el primer manuscrit que Lee va presentar als editors abans de Matar un rossinyol—. Ens acomiadem d’ella recuperant la crítica de Francesc Ginabreda.
Vés i aposta un sentinella (Edicions 62) va ser escrit abans de Matar un rossinyol, però Harper Lee no va tenir èxit amb els editors i va tirar per un altre camí, gràcies al qual va obtenir el Premi Pulitzer (1961). Ara, més de mig segle després, aquell primer esborrany ha sortit a la llum. Tot i que escrit amb anterioritat a l’obra que la va fer famosa (i, cinematogràficament, a Gregory Peck), l’acció de la novel·la se situa després, a mitjan anys cinquanta, amb la narradora Jean Louis Finch, “Scout”, convertida en una adulta que viu a Nova York i que torna al seu poble natal, Maycomb, a passar les vacances.
A la casa familiar retroba el seu pare, l’Atticus, un advocat d’edat avançada que ha desenvolupat artritis, el mateix que protagonitza Matar un rossinyol defensant un negre acusat de violació. Hem de situar-nos en un context històric posterior a la Segona Guerra Mundial, en un país desigual i en transformació presidit per Roosevelt. I, concretament, ho hem de fer a l’estat d’Alabama, al sud dels Estats Units, on la segregació i la discriminació racial estan a l’ordre del dia. En un context tal, on va passar la infantesa, l’Scout s’ha d’enfrontar a un conjunt de conflictes personals, polítics i socials que involucren tot el poble i que faran posar-li en dubte la relació amb el seu pare.
Aquest és el tema central de la història, tant pel simbolisme i la transcendència que té per l’Scout com per la relació –completament oposada– que té amb Matar un rossinyol. Mentre que en la primera novel·la l’Atticus encarna la figura idíl·lica i modèlica de l’heroi defensor, en aquesta apareix com la imatge del desengany patern de l’Scout, que, amb perplexitat, es qüestiona les concepcions que tenia (del seu pare, del seu amic Henry i de la situació del poble en general) abans d’anar-se’n a Nova York, on la vida i els compromisos són d’una altra mena.
Vés i aposta un sentinella explica, amb humor i dramatisme, els vaivens i les turbulències d’un país, d’un poble, d’uns personatges que s’adapten als canvis socials i polítics de la manera que poden, quedant així a la mercè dels més despietats judicis i prejudicis morals, motivats per una forta càrrega racial i per un seguit de conflictes (personals i col·lectius) que estroncaran la visita de la Jean Louise.
La protagonista, una jove de vint-i-sis anys amb la llengua llarga i una espontaneïtat que empatitza fàcilment amb el lector, ens condueix en aquesta història narrada amb un llenguatge expressiu i entenedor, que comença amb una trama divertida, quotidiana i aparentment inofensiva que s’anirà revelant mica en mica en una commovedora novel·la que ofereix una complexa perspectiva sobre una realitat social que trastoca la seva vida i la del seu entorn.
Tant per la dimensió literària que té com pel seu simbolisme (i per tot el temps que ha passat), la publicació de Vés i aposta un sentinella ha estat un esdeveniment mediàtic de primer ordre. Tot i que el mite de Matar un rossinyol sigui impossible d’igualar (per un conjunt de circumstàncies que transcendeixen la mera literatura i abasten la figura de l’autora, el moment històric, la seva adaptació cinematogràfica, etcètera), resulta innegable que Vés i aposta un sentinella és un dels grans descobriments literaris d’aquest segle.