Verdaguer enaltit per Obeses

19.12.2016

Demà, dissabte 10 de juny a les 5 de la tarda, Arnau Tordera i Ferran Frauca interpretaran algunes peces del musical d’Obeses “Verdaguer. Ombres i Maduixes” a la Vil·la Joana, una obra a partir d’alguns textos autobiogràfics de Jacint Verdaguera com a fil conductor. Recuperem la peça que en va escriure Oriol Abulí. 

Una imatge de 'Verdaguer. Ombres i maduixes', l'espectacle dels Obeses

Una imatge de ‘Verdaguer. Ombres i maduixes’, l’espectacle dels Obeses

O quan la poesia catalana entra (i que bé) per les orelles.

Ahir em va passar una cosa que no m’havia passat mai en un teatre. Hi va haver dos moments en que la meva pell es va engallinar i el meu pit es va sentir omplert per un gaudi que rarament he sentit en altres esdeveniments culturals. I llegint piulades, sembla que no sóc l’únic. En absolut. Obeses, novament capitanejats per Arnau Tordera i la resta de l’equip de Verdaguer. Ombres i Maduixes, ha convertit aquells poemes en fragments d’un nou projecte amb ambientació d’època de fa dos segles, però d’un caràcter atemporal indiscutible, on tot espectador es pot sentir identificat.

Pere Tió i Pep Paré van tenir molt clar qui havia de poder fer de l’acte de cloenda de la capitalitat cultural catalana 2016 a l’Atlàntida de Vic un esdeveniment com a mínim memorable. Una banda d’osonencs que havia acabat de portar Monstres i Princeses per tot Catalunya, ens va portar Ombres i Maduixes amb les paraules de Verdaguer. Arnau Tordera, qui a més de ser qui interpretava el Verdaguer jove, també havia composat la música, participat en el disseny del llibret i realitzat la direcció musical d’aquest musical en el sentit més explícit de la paraula.

La caseta blanca o l’amor de na Roser del mas d’Heures? Aquells llavis de maduixa podien conviure amb les ombres que representen “tensions vitals difícilment solubles que es debaten entre el Jo i el Tot” (Pep Paré)? És el mateix Verdaguer madur (el co-protagonista Ferran Frauca) qui va avisant el jove encarnat per la veu i guitarra d’Obeses, qui li fa qüestionar la seva impetuosa decisió per la caseta blanca, qui l’enfronta a sí mateix. En altres moments destacables hi trobem el crit de “no t’enamoris!” a l’uníson del nombrós grup d’actors i actrius que encarnaven els amics i amigues folguerolencs del jove Jacint. I per subratllar, no es poden obviar les interpretacions de Miquel Malirach i el propi Arnau Tordera, aquest cop allunyat (o no tant, del fossat) de la seva guitarra elèctrica.

Acostar versos, en aquest cas de Jacint Verdaguer i Santaló, a qualsevol persona no habituada a la poesia -o fins i tot a les lletres- no és sempre senzill. Roger Mas ho havia fet amb Les cançons tel·lúriques, de manera brillant i categoritzant-ho com bé s’anomena una d’aquelles peces: plus ultra. Tanmateix, en aquesta ocasió només, i ves quin només, havíem d’accedir a la sala Ramon Montanyà del renovat teatre vigatà per comprovar-ho en directe. No podem obviar, això sí, que el mateix Arnau Tordera ens ha explicat a alguns que l’espectacle “quedarà enregistrat, tot i que ara per ara no s’editarà. Espero que puguem enregistrar-lo bé en un futur”.

És per això que podem reclamar més vida que aquestes 48 hores a aquest musical: Per la capacitat de fer que el públic s’identifiqui amb els versos verdaguerians? Pel gaudi de qualsevol projecte que tingui el segell obès? Per la síntesi de l’extensa bibliografia poètica del poeta osonenc en forma de musical? Pel fetitxisme fandèmic que vol eternitzar projectes d’aquest calibre? No hi ha dubte que aquestes preguntes aviat seran respostes.   

Si Verdaguer va tornar a enaltir la llengua catalana com a llengua literària durant la Renaixença, Obeses (amb reforç instrumental), Ferran Frauca, Pere Tió, Pep Faré i la resta d’equip artístic i tècnic d’aquest musical situa l’escenari del teatre musical català de nou a l’alçada que aquesta categoria mereix

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Benvolgudes Benvolguts grup Obesses: Vaig tenir el goig d’escoltar-vos en la opera-rock sobre la vida d’en Jacimt Verdaguer i Santaló el dia setze de desembre d’aquest any, i tot i la meva gran pèrdua auditiva que no em permet de sentir prou bé les paraules que s’expressen i és canten per la qual cosa haurien de tenir tots els teatres i llocs públics aparells individuals de Bluethoot, però tot i aquesta meva greu pèrdua auditiva us tinc de comunicar que en va ser meravellós, i que tíndrieu de fer l’esforç per a representar arreu del món aquesta opera-rock, perquè apart de la seva gran qualitat, en Jacint Verdaguer i Santaló en va patir molteBisbé Morgades, i per a deixar-nos les seves meravellosses i úniques poesíes en va fer acte de renúncia a un càrrec de la Canongía de la Catedral de Barcelona, i també de ser-n’he capellà particular de la Reina Isabel II, i amb la seva poesía ell en va iniciar el “Renaixement de la llengua catalana”, doncs ja començava a minvar l’expressar-s’he en la llengua identitària del poble català, per la qual cosa s’han perdut infinitat de mots que jo sentimentalment en dic que s’han desat al bàgul de l’oblit. Us animo a continuar representat aquesta fantàstica i meravellossa opera-rock, i que en un pròper temps ens la graveu en c.d., i si en fora possible també en d.v.d. Aprofito l’avinentessa per a dessitjar a tots els representants de l’anomenada opera-rock amb pau i bé dessitjar-vos unes Feliçes Nadales i que els Reis d’Orient us en portin el vent de llevant per a poder representar l’opera-rock de la vida d’en Jacint Verdaguer i Santaló el qual se’n mereix molt, i molt més, per a totes les tensions que en va viure al seminari, i les que el Bisbé Morgades li va inflinguir fins a deixar-l’ho a la miseria, per tan com en Jacint Verdaguer en deia als seus amics quan els demanava per a poder comprar el pa per al dia que no en tenía ni tan sols un cèntim, quan la resposta era una negativa ell els responia:- Que tot sigui per amor a Déu. M’acomiado de vosaltres amb les frases d’en Jacint Verdaguer:- El cor de l’home és una mar tot l’univers no l’ompliria. Totes les ones de la mar no en podran rompre un gra d’arena, us envio una cordial i amable salutació.