Vaquero i Vilacasas: Realisme i abstracció sota el mateix sostre

7.02.2014

Coincideixen a la Fundació Vila Casas un pintor hiperrealista, que ha anat donant pas a ambients fantasmagòrics; i un altre d’abstracte, de quan l’abstracció tot just començava a aparèixer pel panorama català. Julio Vaquero i Joan Vilacasas, dos artistes molt diferents, a primera vista, però crítics amb el seu entorn.

Dibuix de Julio Vaquero, exposat a la FUndació Vila Casas

 

La Fundació Vila Casas és una institució que consta d’una gran varietat d’espais expositius  repartits entre Barcelona i l’Empordà. A Barcelona hi té el museu Can Framis i els Espais Volart. Aquesta última seu, situada al carrer Ausiàs March, ofereix principalment exposicions monogràfiques sobre artistes del fons de la Fundació. L’Espai Volart està dedicat a la promoció d’autors; i el Volart 2 a la commemoració de la trajectòria d’una vida artística.

Aquest 2014 ofereix dues exposicions que s’han inaugurat conjuntament i que es podran visitar fins al 15 d’abril. Es tracta dels artistes Joan Vilacasas (Sabadell 1920 – Barcelona 2007), i Julio Vaquero (Barcelona 1958), una mostra de la seva rica i polifacètica trajectòria artística.

L‘obra de Julio Vaquero, que es troba a l’Espai Volart, reclama la presència humana a través d’objectes quotidians –televisors, diaris, cadires, llibres…- que apila a mode de bodegó per després pintar-los sobre el llenç. La seva obra es relaciona molt amb l’hiperrealisme nord-americà primer, passant a crear, més endavant, escenes post-apocalíptiques amb una atmosfera inquietant i vibrant que representen la decadència del món.

A part de les seves pintures, la mostra també inclou obra escultòrica: peces fetes amb pintura tractada químicament per tal de crear una pasta que s’endureix i fa efecte de volum. D’aquesta manera es poden veure els elements quotidians dels seus llenços a mode d’instal·lació. Un escriptori o una cadira conviuen en l’espai, pintats amb daurats i petroli, malmesos, bruts i vells, com la mateixa humanitat, mostrant la por de l’home pel pas del temps.

Planimetria de Joan Vila Casas

De l’altra banda, a l’Espai Volart 2, trobarem Joan Vilacasas, sabadellenc que decidí, als anys 50, marxar a París per descobrir-hi la intel·lectualitat francesa, els nous aires artístics i l’Escola de París, de la que formà part. En aquella època neix l’informalisme europeu, hereu de l’expressionisme nord-americà, amb un tint més profund i espiritual al darrera, moviment amb el que Vilacasas ràpidament se sentí còmode i que mai abandonà, donant pas a la part més característica de la seva producció: les planimetries.

Es tracta de llenços, fustes o ceràmiques sobre els que pinta línies i xarxes entrecreuades, laberíntiques, i que semblen la vista d’una ciutat des de les altures. Així, la seva obra es va fent freda i geomètrica, creant aquests mapes artificials amb diferents colors i textures, on hi projecta la dimensió mística de l’home i la recerca de respostes a l’existència.

Els dos artistes busquen; l’existència hi és present com un dels elements vertebradors. L’obra de Vaquero i Vilacasas pren rellevància en la recerca de la humanitat que encara perviu dins d’una societat alienada, frenètica i -potser- buida; i ho fan de maneres molt diferents. Experimenten amb la tècnica i els materials, sempre amb una necessitat d’anar més enllà, traspassar fronteres autoimposades, passar de la pintura a l’escultura i, de nou, a la pintura –val a dir que Vilacasas també experimentà amb l’escultura: les astrometries, elements geomètrics de diferents cares amb planimetries a cada cara.

Estem, doncs, davant de dos horitzons artístics, dos estils i dos moments completament diferents però que connecten en l’arrel mateixa de la recerca artística. El recorregut vital d’ambdós no ens deixarà pas indiferents.