Una nit ie-ie amb “La Pols i l’Era”

19.05.2016

Us imagineu veure cantar plegats Òscar Dalmau i Núria Feliu? O el mestre Burrull acompanyant al piano un rap del Gordo del Puru? O encara millor, a Lita Torelló cantant amb Ernest Crusats de la Iaia? Doncs tot això és possible al disc que han ideat Oriol de Balanzó i Pau Guillamet (Guillamino) i que es va presentar en societat el passat 18 de maig a l’Auditori de Barcelona.

Òscar Dalmau fa unn viatge en el temps amb Núria Feliu a 'La pols i l'era'

Òscar Dalmau fa unn viatge en el temps amb Núria Feliu a ‘La pols i l’era’

 

Sota el títol de La Pols i l’Era” han aplegat a tot un seguit d’artistes del pop català dels seixanta (a qui han tret la pols) i els han emparellat musicalment amb joves cantants (l’era) que a poc a poc van escampant el seu talent pel territori sonor de casa nostra. Joan Colomo, El Petit de Ca l’Eril, Núria Graham, Eric Sueiro, Eduard Gener o Martí Sales, s’han posat al servei d’aquest experiment per cantar damunt d’un recull de música que els dos ideòlegs del projecte van samplejar amb l’ajuda del seu “groovefather” Òscar Dalmau.

El concert a l’Auditori va ser molt esbojarrat, com ho és el mateix disc! Sobre l’escenari una barra de bar, on els diferents músics es van anar servint cerveses i gin-tònics, i dos sofàs vermells acompanyats amb parell de tauletes “ikea” per tal que els cantants puguessin esperar el seu torn per cantar. En Jordi Beltran, la profunda veu del Rac1ncentrat i també els dos pares de la criatura ens anaven guiant a mode d’entrevista informal per les diferents peces que s’anirien interpretant. La informalitat és bona, i més en un format tan eclèctic com el que ens presentaven, ara bé, potser va ser una mica massa informal. Des de fora l’espectacle es veia una mica com una festa entre amics, però amb públic.

L'equip artístic de La pols i l'era

L’equip artístic de La pols i l’era

Així mateix, el directe va tenir el problema típic d’aquests tipus de col·laboracions mixtes. Quan graves un disc tot queda brodadet. Ara bé, quan pretens repetir l’experiència damunt d’un escenari, els músics dubten de la lletra i l’han de llegir i fins i tot a vegades no entren prou a to amb la música. Però el resultat és prou correcte, ja que hi ha una banda de músics magnífica recuperant la sonoritat dels seixanta amb ritmes entre pop, jazz i funk i un cor sublim de noies “The Feliuettes”, que supleixen qualsevol descuit o desafinada amb la seva presència que tot ho vesteix i tot ho fa casar bé!

Cal dir que en Joan Pons (El Petit de Ca l’Eril) va fer emmudir l’Auditori amb la seva cançó. Tot i el seu posat excèntric va demostrar una vegada més que és una autèntica fera musical i que només sap presentar-se en públic amb criteris d’excel·lència.

El disc enganxa i dóna per escoltar-lo unes quantes vegades i sortir al carrer amb les cançons al cap. La posada en escena, en canvi, si es vol explotar, caldrà treballar-la força més. Però no ens enganyem, la festa a l’Auditori va ser molt divertida i la repetició el 2 de juliol al Canet Rock serà històrica! Si voleu passar una bona estona ie-ie escolteu el disc La Pols i l’Era i així de pas contribuïu a homenatjar un petit racó de la nostra història musical que a vegades tenim un xic oblidat.